1.506 hectàrees en 228 incendis cremades el 2012 a Catalunya, xifres de rècord per la sequera

BarcelonaLa falta de precipitacions durant l'hivern i l'escassa humitat estan causant estralls a Catalunya, on des de principis d'any ja han cremat 1.506,4 hectàrees forestals, 624 d'elles arbrades, el rècord històric en superfície cremada per a aquest període de l'any des del 1984.

Des del passat 1 de gener i fins a l'11 de març, s'han produït a Catalunya 230 incendis, el doble de sinistres que en el mateix període del 2011 (quan se'n van comptabilitzar 117), encara que amb una superfície cremada set vegades superior –l'any passat en van ser 205.

Segons han informat a Efe fonts de la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat, no hi ha precedents històrics d'un començament d'any tan funest en matèria d'incendis forestals a Catalunya, perquè es tracta d'uns mesos en els quals no s'acostumen a produir gaires incendis (per exemple en el mateix període del 2010 només es van cremar 3,8 hectàrees, 400 vegades menys).

Cal remuntar-se al 1984 per trobar una dada pitjor. Aleshores es van cremar 2.125,16 hectàrees, tot i que només es van produïr 38 focs. El 1981, el pitjor any en superfície cremada des que es tenen dades, es van cremar 3.378 hectàrees, però en 79 incendis.

Entre els exercicis recents, el del 2002 va començar també d'una forma molt negativa pel que fa a incendis forestals, ja que des del principi d'aquell any i fins a l'11 de març van cremar 969,8 hectàrees (805 arbrades), molt lluny, això no obstant, de les 1.506 hectàrees del 2012.

Els incendis més greus que s'ha produït a Catalunya els últims dies s'han registrat als municipis de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), on han cremat 400 hectàrees, i el produït als termes gironins de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) i Llagostera (Gironès), que ha afectat unes 390 hectàrees.

El director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela, ha assegurat que si no plou aviat l'estiu que ve "serà dramàtic" i ha avançat que la Generalitat podria arribar a aconsellar als ciutadans que no vagin al bosc pels riscos que presenten.

"Si no tenim un règim de pluges, que com a mínim deixin de 50 a 100 litres a tot el territori durant la primavera, i no hi ha xàfecs periòdicament, l'estiu pot ser molt dramàtic", ha dit en declaracions a RAC1.

Catalunya està vivint l'hivern més sec en dècades, i a excepció d'alguns punts del Pallars Sobirà i de la Vall d'Aran, on les pluges caigudes des del desembre passat han estat per damunt de la mitjana climàtica, en la majoria del territori ha plogut entre un 10 i 30% del que és habitual en aquestes dates.

En l'incendi de la zona de Valls de Valira les causes apunten a una carbonera, on pel que sembla es va dur a terme una crema a final de desembre que es va cobrir amb terra, encara que tot apunta que no es va tapar bé i que amb el pas dels dies, i en cremar sense oxigen, el vent va fer que el foc revifés.

Pel que fa a l'incendi del Baix Empordà, Escorihuela indica que es tracta d'una zona molt transitada i que qualsevol negligència podria haver provocat el foc, encara que no es descarta tampoc que hagi pogut ser intencionat.