A Catalunya hi ha uns 100.000 immigrants en situació irregular

El Govern ha detectat un increment de les persones arribades de Centreamèrica

La xifra és impossible de saber del cert, però el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, apunta que a Catalunya hi ha uns 100.000 immigrants en situació irregular. Fa un any aquesta xifra, també aproximadament, deuria rondar els 80.000, segons Amorós. El secretari ha insistit que saber la xifra amb exactitud "costa molt perquè no tothom es dona d'alta del padró", i, a més, cal tenir en compte que tampoc tothom es dona de baixa un cop marxa del país. Amorós ha criticat que les polítiques migratòries, que depenen majoritàriament  de la Unió Europea i de l'Estat, "es basen en supòsits" i ha reclamat que siguin "més realistes".

Amorós també ha explicat que bona part d'aquests migrants estan arribant de països centreamericans. "Tot Centreamèrica està en crisi i per això molts venen d'allà", ha dit. El país que més creix a quant a migrants és Hondures, segons ha detallat Amorós. Les persones que arriben a Catalunya procedents d'aquest país -majoritàriament dones- ho fan com a turistes i després es queden al país a buscar-se la vida. Les migracions dels colombians, que havien anat reduint des del 2010, han tornat a pujar. El secretari de Migracions ha atribuït aquest canvi de tendència al fet "el procés de pau, en realitat no ho és. Hi ha territoris d'on s'ha retirat la guerrilla de les FARC i on s'han instal·lat els paramilitars que estan provocant que la gent marxi", ha denunciat. Segons dades del padró de l'1 de juliol, la població migrada és nombrosa a Catalunya és la marroquina (218.756), seguida per la romanesa (102.502), la italiana ((62.651), la xinesa (62.050) i la pakistanesa (48.006). 

En total, des de les oficines de la Generalitat es van tramitar 24.189 informes durant el 2018, 12.136 per reagrupament familiar i 12.053 per reclamar l'arrelament social, imprescindible per aconseguir el permís de residència.

De 28 a 2.240 refugiats

Pel que fa als refugiats, la secretaria ha passat de donar suport a 28 persones el 2015 a 2.240 el 2018, i per tant, el pes de Catalunya en el pla de refugi estatal ja és de prop del 25%. L'any passat també ha servit per consolidar el programa català de refugi on la mentoria té un paper important. En total, s'hi ha inscrit 2.698 voluntaris, 1.322 dels quals s'han format i s'ha permès fer 140 tàndems. Els mentors són majoritàriament dones, en un 71,4% dels casos, d'entre 30 i 44 anys (35,8%) i dominin com a mínim una llengua més a banda del català i el castellà. A l'acabar l'any, hi havia 419 grups d'acollida, dels quals 89 estaven emparellats amb persones refugiades.

En aquest sentit, Amorós, ha destacat que normalment les sol·licituds de l'estatus de refugiat doblen el nombre de persones en programa però que actualment, hi ha una situació de ''col·lapse'' i les persones sol·licitants són moltes més. Per això, tot i mantenir que Catalunya està en disposició ''d'acollir més i millor'' demana ''descentralitzar els recursos pertinents, però el secretari creu que no seria ''responsable'' assumir una transferència sense els recursos.