Catalunya perd 2,5 milions de pardals en 10 anys

BarcelonaA Catalunya, i al món sencer, el pardal és l’ocell més abundant. Petits i discrets, acostumen a viure a prop dels humans. La barreja dels seus cants és la banda sonora de molts parcs, on el soroll dels cotxes no els eclipsa. I si algun dia es deixessin de sentir? De moment, en l’última dècada, cada any a Catalunya la població de pardals disminueix un 3%, segons explica Javier Quesada, conservador de cordats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i investigador associat de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Quesada serà un dels conferenciants del Festival Internacional d’Ornitologia del delta del Ebre d’aquest cap de setmana, en què es presentarà un estudi sobre el pardal.

A casa nostra hem passat de tenir uns 6,5 milions de pardals el 2004 a uns 4 milions, segons dades estimatives del Servei d’Informació Ornitològica de Catalunya. En entorns urbans, una de les principals amenaces d’aquest ocell són les garses, que es mengen els seus pollets. Aquesta voraç au, molt més grossa, ha migrat del camp a la ciutat perquè al camp s’està destruint el seu hàbitat, com també passa en el cas dels pardals, que també han disminuït a les zones rurals.

Podrien arribar a desaparèixer?

“La possibilitat que desapareguin és remota, perquè és l’espècie més abundant a Catalunya, però si passés seria un escenari molt greu perquè voldria dir que prèviament haurien desaparegut moltes altres espècies”, explica Quesada. L’impacte del seu declivi, però, és una cosa que s’està estudiant: “No és una espècie cridanera en la cadena tròfica, però té una funció important perquè controla els insectes”.

Un dels motius que hi ha darrere del seu declivi és el fet que els edificis no tenen forats on es puguin construir els nius. “Les façanes i els sostres són plans, i ells construeixen els seus nius als forats. A més, la ciutat és cada cop més neta i ells necessiten les deixalles dels humans per viure. Les poblacions de pardals es concentren als voltants d’on hi ha humans, i n’hi ha molt poques de salvatges”, argumenta Quesada.

Els adults s’alimenten de gra i, com altres ocells, contribueixen a la dispersió de les llavors. Els pollets, però, segueixen una altra dieta i s’alimenten dels insectes que els seus progenitors poden capturar. A les grans ciutats catalanes els insectes que necessiten a la primavera per alimentar les cries són unes petites mosques blanques anomenades àfids i les aranyes, però cada cop són més escasses. S’eliminen amb insecticides que, de retruc, també alteren el metabolisme del pardal. No obstant, busquen alternatives per alimentar els seus ocellets. “El pardal és un animal molt pràctic i s’adapta, i si no hi ha aranyes els alimenta amb formigues, però hem vist que aquesta dieta fa que els pollets morin”, explica Quesada. El pardal també és molt sensible a la contaminació, no tan sols dels insecticides, sinó també dels compostos volàtils que emeten els cotxes.

Torna el festival ornitològic de l’Ebre

Per segon any consecutiu, el Festival Internacional d’Ornitologia del delta de l’Ebre torna a convocar els amants dels ocells de Catalunya i de tot el món aquest cap de setmana. El festival compta amb la participació d’ornitòlegs de renom internacional, i es duran a terme activitats com un safari fotogràfic i sortides amb vaixell a mar obert per observar aus marines. El programa complet del festival es pot trobar a la web www.deltabirdingfestival.com.