Salut

La pastilla preventiva del VIH ja es pot demanar a la sanitat pública

El fàrmac, bloquejat durant tres anys, es prescriurà a 19 hospitals i dos centres comunitaris a tot el país

Tres anys. Aquest és el temps que ha trigat a ser una realitat la pastilla preventiva del VIH –profilaxi de preexposició (PrEP)– a la sanitat catalana, malgrat l'ampli consens científic entorn a la seva efectivitat. Des d'aquest divendres el departament de Salut finança aquest fàrmac i el fa accessible a pràcticament una vintena d'hospitals d'arreu del país.

L'antiretroviral estarà disponible en les pròximes setmanes als 19 centres hospitalaris que compten amb una unitat de malalties de transmissió sexual, però el Govern  també autoritzarà dos centres comunitaris a subministrar-lo. Són el CAP Drassanes i el BCN PrEP Point, que ja ofereixen assessorament i controls mèdics a centenars de ciutadans que prenen la píndola en el marc dels estudis de fiabilitat i a desenes que l'adquireixen a internet i la prenen pel seu compte.

"Això és el resultat de molta feina que es traduirà en un èxit per a la salut pública: amb ella es reduiran les infeccions de VIH", ha valorat Ferran Pujol, director del BCN PrEP Point, que va néixer el 2017 amb vocació de convertir-se en un centre de dispensació i de control mèdic de la PrEP. La incorporació de la pastilla preventiva del VIH –un comprimit que es pren una vegada al dia– en la cartera de medicaments públics és un reclam del col·lectiu VIH-positiu des que França fos el primer país d'Europa a aprovar-ne l'ús el 2015.

El ministeri de Sanitat va autoritzar a finals d'octubre el desplegament de la PrEP, però deixava el cost en mans de les autonomies. A Catalunya, la Generalitat va comprometre's a garantir la píndola a partir de l'1 de novembre tot i tenir els pressupostos prorrogats.

Via lliure a la pastilla preventiva del VIH però a càrrec de les autonomies

De fet, les farmàcies hospitalàries –incloses les del Vall Hebron i Can Ruti, vinculades a Drassanes i al BCN CheckPoint, respectivament– encara no disposen d'estoc. Salut, amb tot, assegura que l'antiretroviral arribarà "en pocs dies", quan es comenci a prescriure.

El període entre que els potencials nous usuaris s'adrecen a fer-se les proves per confirmar que són candidats aptes –no tenen el VIH, però sí múltiples parelles sexuals i han patit alguna malaltia de transmissió sexual (ITS) en l'últim any– i el moment en què reben la primera dosi pot allargar-se un mes. Un temps que servirà al Govern per abastir les 21 unitats assistencials amb els comprimits. Els que la prenen perquè formen part de l'últim estudi actiu, però, ja tenen garantida la dispensació fins al gener.

Espais pròxims i de confiança

Si una persona vol fer l'estratègia preventiva amb PrEP no haurà de passar pel seu metge de capçalera i, per tant, ser derivat a un especialista. Seran els mateixos metges de les unitats d'ITS i els facultatius dels dos centres comunitaris els que podran valorar cas per cas la idoneïtat d'indicar el fàrmac. Benito Almirante, cap del programa de detecció ràpida de VIH Drassanes Exprés, defensa que aquest model que es replicarà als hospitals és una de les raons per la qual Drassanes i CheckPoint tenen tanta capacitat d'atracció i retenció d'usuaris: "Són entorns de proximitat i de confiança, sense divisió d'opinions com pot passar a l'atenció primària, i on les decisions es basen estrictament en criteris mèdics".

Salut calcula que unes 2.500 persones podran beneficiar-se del finançament de la PrEP. El cost anual per persona serà de 336 euros, sense comptar els controls mèdics trimestrals per comprovar si s'està seguint correctament el tractament i detectar contagis d'altres ITS com la gonorrea. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha precisat que el preu del tractament preventiu amb la PrEP és "notablement barat": la protecció mensual d'un usuari que pren la píndola costa 28 euros, enfront dels 600 euros que suposa tractar una persona ja infectada pel VIH. 

El tractament es dirigeix tant a homes com dones que tenen relacions sexuals amb múltiples parelles, homes que tenen sexe amb altres homes, transsexuals i prostitutes que no fan servir de forma regular el preservatiu. Amb tot, Salut no descarta que es puguin ampliar aquests criteris. Per exemple, a adolescents o immigrants sense targeta sanitària que tenen "pràctiques de risc". El repte d'incorporar aquests col·lectius –que Almirante considera una proposta raonable– és que la PrEP requereix un compliment molt rigorós (la presa es diària i permanent) que no sempre es pot donar, sigui per dificultats personals "de l'edat" o per situacions administratives inestables.

Més continguts de