Catalunya, el quart país europeu amb més 'ni-ni'

BARCELONA."El sistema educatiu català és un colador. Perdem nois perquè no els sabem retenir", resumia ahir el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, en la presentació del seu Anuari de l'Educació 2011. En els últims tres anys l'abandonament escolar català s'ha reduït un 7% -en bona part perquè la crisi ha acabat amb les perspectives laborals fàcils que abans se'ls emportaven-, però encara estem al segon lloc del rànquing europeu en aquest nefast indicador. Els joves que ni estudien ni treballen també han disminuït, però encara són 140.000.

Abandonament escolarUn 26% dels joves no segueixen estudiant després dels 16 anys

Després de la fase obligatòria un 26% dels joves catalans no segueixen estudiant. És la segona taxa més alta de la Unió Europea, només per darrere de Malta (33%) i al nivell de la mitjana estatal espanyola, 26,5%. Segons el director de l'Anuari, Miquel Martínez, aquest alt abandonament no es deu a una mala adquisició de les competències bàsiques a secundària, sinó a la falta de trajectòries educatives atractives per a aquests nois dins el sistema.

Ni estudien ni treballenUna quarta part dels joves d'entre 18 i 24 anys són 'ni-ni'

A Catalunya hi ha 140.000 joves que ni estudien ni treballen. Els anomenats ni-ni són ja el 24% dels joves d'entre 18 i 24 anys, una taxa que només superen Bulgària (28%), Itàlia (25%) i Grècia (24%). De fet, Irlanda (23,9%) i Espanya (amb una mitjana del 23%) estan millor situades que Catalunya en el rànquing.

Amb tot, en la franja d'edat dels 16 als 24 anys s'ha constatat una reducció d'aquest perfil de jove, que ha passat del 23,2% el 2009 (la taxa més alta) fins al 20,2% del segon trimestre del 2012. En relació amb la resta de comunitats autònomes, Catalunya tampoc no en surt ben parada. Es queda en setè lloc, amb Andalusia encapçalant la llista.

Polarització educativaUna població amb nivells educatius d'extrems

"Molts alumnes surten del sistema, però els que s'hi queden s'encaminen majoritàriament cap a la universitat", diu Martínez. Segons les dades de l'Anuari (vegeu el gràfic), la població catalana es divideix principalment entre els que tenen estudis superiors i els que no tenen estudis més enllà dels obligatoris, en detriment de la franja de tècnics mitjos, un perfil que cada cop l'economia demana més. Això genera grans desequilibris entre les titulacions dels catalans i les necessitats del mercat de treball. El 67% dels llocs de treball requereixen qualificacions mitjanes o baixes, mentre que el 41% dels catalans tenen estudis superiors.

Cal més FPEl pes de la formació professional al sistema català és del 16%

En vista d'aquestes dades, una de les principals mesures que reclamen els autors de l'estudi de la Fundació Bofill per reduir l'abandonament escolar és elevar el pes de la formació professional. De fet, Catalunya se situa a la cua d'Europa pel que fa a la presència de la FP en el seu sistema educatiu, amb un 16% dels alumnes davant del 85% de Bèlgica (el que més) i del 29% d'Alemanya.

Riscos per a l'equitatL'escolarització de 0 a 3 anys és clau per als nens desafavorits

Martínez alerta que la polarització als nivells educatius té molt a veure amb les "desigualtats d'oportunitats en funció de l'origen social". Per això, reclama més polítiques d'equitat a l'educació, començant per facilitar l'accés a l'escola bressol. Segons l'analista, per a les famílies amb menys recursos, el fet d'haver escolaritzat els fills en la franja de 0 a 3 anys és determinant per a la seva escolarització futura en els cicles postobligatoris.

Creix la segregacióTorna a pujar l'escolarització d'immigrants a la pública

Encara hi ha un 21,8% d'alumnes que no aconsegueixen el graduat d'ESO, la taxa més alta de tot l'Estat amb l'excepció només del País Valencià. Tot i no ser l'únic factor que hi intervé, les dades de l'anuari constaten que a mesura que disminueix la segregació dels alumnes immigrants als centres públics, augmenta la taxa de graduació de tots els alumnes. Martínez alerta que des del curs 2010-2011 ha augmentat aquesta segregació, és a dir, s'ha incrementat el nombre d'alumnes immigrants que s'escolaritzen en centres públics en detriment dels privats i concertats. Les escoles públiques tenen un 19% d'alumnat immigrant, mentre que les privades i concertades en tenen un 7%.

El lleure és educatiuEls nens d'entorns desafavorits veuen tres cops més televisió

El temps de lleure forma part també de l'educació de l'infant. Els nens de famílies desafavorides consumeixen tres cops més televisió que la resta. Segons la Fundació Bofill, caldria disminuir del 30% al 10% el temps dedicat a la tele per als més petits. La implicació de la família també és clau per a l'èxit escolar i demanen potenciar-la sobretot en les classes més desafavorides.