Catalunya recicla tres de cada quatre envasos de vidre
La Generalitat insta els grans municipis a endurir els controls als grans establiments
BarcelonaEl contenidor verd, el del vidre, passaria l'examen de la Unió Europea (UE) sobre els estàndards mínims de reciclatge que s'exigeix als estats membres. A Catalunya la taxa de recollida selectiva d'aquesta fracció s'enfila fins al 76%, segons dades d'Ecovidrio –que aplega els fabricants– avalades per l'Agència de Residus de Catalunya, una cota que supera el 70% que la nova directiva europea ha dictat de cara al 2025.
El 2018 cada ciutadà va reciclar 21 quilos de vidre, l'equivalent a 81 envasos per habitant. Això és un 18% més que la mitjana estatal, tot i que hi ha comunitats com les Balears –amb 30 quilos per habitant–, Euskadi, La Rioja i Navarra amb nivells de reciclatge de vidre que superen els de Catalunya, segons Ecovidrio, que gestiona la recollida d'aquest material.
Les 162.295 tones de vidre que van anar a parar als contenidors verds l'any passat superen en un 7,5% els resultats del 2017, segons aquestes estadístiques. A més, s'hi han de sumar les vora 8.300 tones de residus d'envasos de vidre que es van llençar al contenidor del rebuig però que ara es comencen a recuperar en algunes plantes de residus i així s'evita que part del material acabi a l'abocador o incinerat.
"Tots els envasos que es reciclen es destinen a fer nous envasos, de manera que s'evita extreure'n noves matèries primeres", ha reivindicat el director general d'Ecovidrio, José Manuel Núñez-Lagos. El reciclatge, ha afegit, estalvia també emissions a l'atmosfera perquè obtenir una ampolla de vidre reciclat implica treballar a menys temperatura que quan es fa per primer cop amb el material base.
La reutilització de les ampolles de vidre –netejar-les i reomplir-les– avui només és possible en alguns casos i sempre en el canal de la restauració. Les estadístiques diuen que aquesta solució només arriba a la meitat de tots els envasos que entren al mercat en el camp de l'alimentació, i la indústria veu amb reserves que es generalitzi.
"Les empreses creuen que s'ha de fomentar la reutilització però cal veure com es fa, perquè no sempre és la solució més avantatjosa en termes ambientals i també econòmics respecte al reciclatge", defensa Núñez-Lagos. "Cal analitzar en cada cas on pot resultar sostenible i on no, perquè també cal tenir en compte que hi ha moltes petites empreses que no podrien suportar el cost de la reutilització", afegeix.
Més control al sector comercial
El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha reivindicat els bons resultats de recollida i el creixement dels últims anys en aquesta fracció. Ha defensat especialment les accions a la costa, on la incidència del turisme fa que es dispari el consum i per tant també la generació de residus en uns mesos molt concrets de l'any, especialment a l'estiu. Al Baix Empordà, per exemple, la recollida de quilos per habitant s'enfila a 45 molt per sobre de la mitjana catalana, i és un efecte directe de l'activitat turística en hotels, bars i restaurants.
Tost ha subratllat que encara hi ha feina a fer, especialment als municipis de més de 50.000 habitants, que són claus per seguir millorant els resultats. Ha instat els ajuntaments a redactar ordenances que siguin més estrictes amb el compliment dels grans consumidors pel que fa al reciclatge –establiments comercials de tota mena– i que incloguin sancions. "Detectem que encara hi ha establiments on no es fa la separació o bé es fa i després el gestor ho barreja tot i ho llença junt, i això no ens agrada", ha reconegut.
