Catalunya té el sisè sistema universitari més car d'Europa, per sobre d'Espanya

Segons un estudi de l'Observatori Sistema Universitari (OSU), el preu mínim dels màsters a les universitats catalanes i espanyoles és el doble que el preu màxim en 31 dels 38 països analitzats

L'Observatori Sistema Universitari (OSU) ha presentat aquest divendres l'informe 'El cost d'estudiar a Europa. Preus, beques i altres ajuts a les universitats europees (2013-14)', el qual situa Catalunya entre els països europeus més cars per estudiar, també per sobre d'Espanya.

Concretament, el territori català és el sisè més car, si es té en compte el poder adquisitiu, pel que fa als preus dels graus, i el quart en màsters, mentre que Espanya és el setè. Per contra, ambdós són els països que menys préstecs i ajudes aporten, lluny de països com Suïssa, Alemanya, Liechtenstein o Finlàndia, els quals superen de llarg l'import màxim de 6.000 euros per estudiant que ofereix Espanya en forma de beques.

La professora de la UPC i presidenta d'OSU, Vera Sacristán, ha presentat l'informe 'El cost d'estudiar a Europa. Preus, beques i altres ajuts a les universitats europees (2013-14)', en què s'han analitzat els preus "públics" de graus i màsters, en primera matrícula, que s'apliquen als estudiants nacionals de la Unió Europea. El document s'ha fet a partir de diferents dades i estadístiques d'altres publicacions de ministeris i entitats, en què destaca l'informe 'National Student Fee and Support Systems', de la Unió Europea.

Sacristán ha explicat que actualment hi ha tres grups de països: aquells on els estudis universitaris són gratuïts, un altre en què el preu és moderat, i finalment aquell en què el preu és alt, on es troba Espanya, amb una mitjana de 2.600 euros. Així mateix ha assegurat que a la majoria de països els preus de màster no estan diferenciats respecte als de grau, però sí a Catalunya i l'Estat, on els preus mínims són quasi el doble del preu màxim en 31 dels 38 països europeus.

Pel que fa a la relació de preus i rendiment acadèmic, pagar per repetir assignatures no és freqüent, ja que només en cinc països, a més d'Espanya i Catalunya, s'aplica aquest recurs. A diferència d'aquí, a la majoria d'aquests països es computa més globalment i no per assignatures. A més, els imports són inferiors als preus de Catalunya i l'Estat en primera matrícula, mentre que aquí poden arribar a costar entre un 23% i quatre cops més. Així mateix, s'ha demostrat que com més alts són els preus més baix és el percentatge d'estudiants que els paguen, exceptuant Espanya, Suïssa i el Regne Unit.

Per altra banda, la presidenta d'OSU ha fet una reflexió sobre els dos models educatius establerts actualment. En un extrem hi ha aquells que creuen que els estudis universitaris són un bé per al conjunt del país i el seu progrés, i per tant aporten diners públics per evitar que els aspectes econòmics dificultin l'accés a la universitat. A l'altre extrem hi ha els països que creuen que aquells que estudien en trauran un profit personal i que per tant ha de ser cadascú qui es preocupi de poder estudiar, model del qual Espanya es troba cada vegada més a prop, segons els autors de l'estudi.

Més continguts de