Catalunya tornarà a sortir al carrer pels refugiats el 17 de juny

BarcelonaFa 3 mesos, mig milió de persones van recórrer els carrers de Barcelona en la manifestació més gran d'Europa a favor de l'acollida dels refugiats en el marc de la campanya Casa Nostra Casa Vostra. Els seus impulsors van organitzar també un concert per recollir donacions i exigir a les administracions, sobretot a l’estat espanyol, que complís amb les quotes europees de refugiats.

12.000 persones i 2.000 entitats van adherir-se a la campanya, 3.000 voluntaris hi han contribuït però no hi ha hagut “cap resposta política, cap dirigent ha fet una sola declaració sobre la campanya”, va lamentar ahir Rubén Wagensberg, coordinador de la campanya. L'excepció, va puntualitzar Wagensberg, els compromisos que va adquirir en un acord de govern la Generalitat de Catalunya i que no han tingut, de moment, aplicació pràctica.

Davant del silenci i de la inacció de les administracions, el coordinador de la campanya va anunciar ahir que el 17 de juny Casa Nostra Casa Vostra tornarà a sortir al carrer. “Serà una acció descentralitzada, no només a Barcelona, però encara no podem revelar-ne més detalls”, va precisar Anna Palou, membre del grup de continguts de la campanya.

148 propostes concretes i urgents adreçades a l'administració

A més, Casa Nostra Casa Vostra, que agrupa 200 entitats que treballen amb el col·lectiu de refugiats i migrats i que va néixer a partir d'un grup de voluntaris que van viatjar a Grècia per contribuir a pal·liar la crisi dels refugiats, va publicar un document que inclou 148 propostes concretes i urgents adreçades als ajuntaments, a la Generalitat de Catalunya i a l'estat espanyol per facilitar l'acollida i millorar les condicions dels refugiats.

La negociació del document amb les administracions recaurà en un equip de 5 persones de la Coordinadora Obrim Fronteres, on s'integraran els membres de Casa Nostra Casa Vostra.

"La nostra funció és pressionar i exigir als polítics el que sabem que poden fer", va afirmar Palou. Entre les propostes presentades destaca la creació d'una targeta única que identifiqui les persones refugiades que han arribat a Catalunya per tal que tinguin accés a serveis com la sanitat, l'educació i a les ajudes públiques sense restricció.

Pel que fa a l'estat, Casa Nostra Casa Vostra exigeix la derogació de la llei d'estrangeria "perquè avala les expulsions en calent i dificulta l'obtenció del permís de residència i de treball". La campanya també s'adreça als ajuntaments amb mesures com ara l'expedició de l'empadronament sense necessitat que els refugiats tinguin un domicili fix.

Wagensberg també va explicar que destinaran els 211.562 euros de guany net de la campanya a projectes solidaris que abordin la problemàtica. La convocatòria, accessible des d'avui, estarà oberta fins al 18 de juny. D'acord amb Jèssica Camins, del grup de transparència, cada entitat només podrà accedir a un projecte i les propostes presentades hauran de treballar l'acció internacional als camps de refugiats, a través de tasques de salvament o al llarg del recorregut dels refugiats, l'acollida o la sensibilització.

El Parlament Europeu retreu ara als governs l'incompliment del pla d'acollida

Tot i les crides de les ONG i de la societat civil, els governs europeus no estan complint amb el pla d'acollida de refugiats. Dels 160.000 demandants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia que han d'acollir els estats membres abans de setembre, només se n'han reubicat un 11%, xifra que mostra el fracàs del pla després d'un any i mig de funcionament.

El Parlament Europeu va retreure ahir als governs que no estiguin fent els deures. L'Eurocambra mostra en una resolució la seva "decepció" davant el fracàs del compromís de solidaritat dels socis i fa una crida a accelerar les acollides.

"És una vergonya que països com Espanya només hagin acollit el 8% dels refugiats compromesos. Advertim que seguirem denunciant la seva inacció i irresponsabilitat davant la Comissió Europea", va assegurar l'eurodiputat dels Verds Ernest Urtasun (ICV).

Els eurodiputats demanen a les capitals que prioritzin l'acollida dels menors no acompanyats. En els últims 2 anys, l'arribada d'infants sols s'ha disparat: entre el 2015 i el 2016, uns 160.000 menors no acompanyats van arribar a la UE per demanar asil, la majoria procedents de l'Afganistan i de Síria. És una xifra històrica.