Catalunya veu marge fins al 2021 per complir els nivells d'emissions que dicta Europa

BarcelonaEl veto als cotxes més contaminants que comportarà la zona de baixes emissions (ZBE) a Barcelona i quatre ciutats del seu entorn és l'operació clau per rebaixar la contaminació per òxids de nitrogen fins a nivells legals i evitar una multa de la Unió Europea. Quan el tribunal hagi de dictar sentència, de cara al 2021, segons els càlculs de la Generalitat, Catalunya haurà implementat prou mesures per acreditar que està complint amb la legislació i salvar-se de la sanció, ha defensat aquest dilluns el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

A curt termini, la zona de restriccions que entrarà en funcionament l'1 de gener del 2020 –als termes municipals de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues i Cornellà– és la principal aposta de les administracions catalanes. La segona tinent d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, ha assegurat que es tracta d'una mesura "equivalent a 20 Madrids Centrals".

Calvet ha explicat que ja es treballa per poder crear zones similars en un futur en altres municipis tant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com dels dos Vallesos, les zones que estan assenyalades pels alts nivells de contaminants. "Hem signat amb set municipis més com Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern per poder ampliar la mesura", ha concretat el vicepresident de l'AMB Antoni Poveda. Amb aquesta ampliació, que encara no té data, serien una quinzena les ciutats amb zones de baixes emissions en marxa.

La implantació "abans de finals d'any" dels esperats carrils bus-VAO a més accessos a Barcelona, a la B-23 i la C-245, en concret, també forma part de les mesures que les administracions s'han proposat accelerar després de reunir-se aquest dilluns en una cimera entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i representants de fins a 40 municipis de l'AMB i la segona corona per valorar els escenaris després que la denúncia de la UE ja estigui damunt la taula.

La Generalitat ha subratllat que de les 30 estacions que mesuren les emissions contaminants a tot el país, "només dues" van superar els límits permesos per la UE l'any passat. Totes dues són a Barcelona, a Gràcia i a l'Eixample, on es van superar els 40 micrograms per metre cúbic d'òxids de nitrogen (NOx). Sanz va afegir que la dada, tot i que és millor any rere any, obliga a actuar perquè és una amenaça per a la salut, i el vicepresident de l'AMB ha afegit que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) situa uns llindars molts més estrictes de protecció per a la salut: recomana no superar els 20 micrograms d'NOx, uns valors molt per sota del que marquen les estacions de mesurament arreu del territori.

La inversió a Rodalies, pendent

Calvet ha enumerat un seguit de noves infraestructures pendents que han de contribuir a reforçar el transport públic i reduir les emissions, dos objectius que van, per força, junts. S'ha referit a la futura unió dels tramvies per la Diagonal de Barcelona, la futura L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat o la reactivació pendent del tram central de la L9 del metro, una obra aturada i pendent que s'aprovin pressupostos perquè arribi el crèdit europeu que ha de permetre reactivar la construcció. En tots els casos, però, es tracta de projectes que tindran impacte en la mobilitat i la qualitat de l'aire a mitjà termini.

El reforç del transport públic que acompanyarà les restriccions a vehicles a partir de l'any que ve a l'àrea de Barcelona no està encara detallat i quantificat. "Estem preparats i treballem per dimensionar el transport públic", ha dit només el conseller. L'AMB, de fet, ha situat el "finançament del transport públic" com a mesura prioritària i urgent.

Sanz ha subratllat que cal abordar urgentment aspectes com el pla de Rodalies (insuficientment desplegat per part de l'Estat, segons han coincidit les administracions avui) i accelerar al màxim la T-Mobilitat, que ja està prevista per al 2021 després de diversos endarreriments. Per la part municipal ha dit que treballen en diversos fronts com 85 actuacions per pacificar entorns escolars de cotxes, ampliar les superilles o reduir la velocitat a 30 quilòmetres per hora en molts més carrers de la ciutat.

El peatge de contaminació

Sobre la implantació d'un hipotètic peatge contra la contaminació a l'entrada de Barcelona, les opinions de les administracions són dispars. La Generalitat aposta per fer una primera avaluació de la zona de baixes emissions abans de prendre cap decisió i subratlla que, en paral·lel a aquest debat, s'està produint la discussió sobre el futur de tota la xarxa de peatges del país ara que començaran a vèncer les concessions d'importants vies com l'autopista AP-7.

De fet, Calvet ha anunciat que aquest dimecres mateix hi ha una reunió per avançar en la implantació d'un model d'eurovinyeta per substituir els peatges actuals. "Un possible escenari de futur seria crear un consorci amb les administracions implicades perquè els diners que es recaptin es destinin a finançar el transport públic", ha subratllat.

Poveda, de l'AMB, ha considerat que els actuals peatges no s'han d'eliminar: "Volem que continuïn i que es creï una empresa pública per garantir que els recursos s'inverteixen en un millor transport públic". El vicepresident de l'ens metropolità no s'ha mostrat partidari de crear un peatge metropolità mentre la resta desapareixen.

En canvi, la tinent d'alcalde de Barcelona ha recordat que l'Ajuntament ja treballa per estudiar com s'implantaria i funcionaria un peatge d'accés a Barcelona "si calgués arribar a implementar-lo".