Cementiris entre arbres

L’augment d’incineracions a Catalunya comença a acostar el paisatge funerari a la natura

El record dels difunts cap dins un nínxol, però també dins la soca d’un arbre. Els cementiris s’estan reinventant a mesura que apareixen noves maneres de donar sepultura als difunts, i el verd està guanyant a poc a poc terreny al gris de les làpides. “La mort és descans, el descans és pau i la pau és natura”, afirma Joan Ventura, responsable de cementiris de l’empresa Áltima. Des de fa deu anys aquesta funerària ha creat diverses iniciatives que concilien paisatge i la memòria dels morts. És el cas del Camí del Bosc, al cementiri Roques Blanques del Papiol, on les cendres es guarden dins de troncs al llarg d’un quilòmetre de sender enmig d’un entorn forestal.

A més, són molts els projectes que pretenen reduir l’empremta ecològica de les sepultures, com ara les urnes biodegradables, escollides pel 40% de les famílies, segons Áltima, i els nínxols verds: columbaris amb plantes aromàtiques a la tapa, en lloc de granit o marbre.

Precisament Ventura qüestiona el paradigma de cementiri urbà de ciutats com Barcelona: “Són carrers amb molt de formigó i molta làpida que no conviden gaire a visitar-los, són massa grans i deshumanitzats”. “Els cementiris han de ser parcs, més agradables i integrats dins la ciutat”, defensa el directiu d’Áltima, que al·ludeix al model europeu.

Majoria d’incineracions a Barcelona

De les 65.931 persones que van morir el 2017 a Catalunya, un 43% van ser incinerades, una opció que ja va ser majoritària a Barcelona, on les cremacions van arribar al 51%, segons dades de la patronal Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (ASFUNCAT). El sector calcula que el percentatge creixerà, sobretot en zones urbanes, fins a estabilitzar-se entorn al 60%.

“Ens hem d’adaptar a la nova realitat de la cremació amb columbaris i espais dissenyats especialment; si no, els cementiris tenen data de caducitat”, explica el director de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmanya. De moment, però, de totes les cendres només un 30% acaben als cementiris, segons dades de l’empresa concessionària Cementiris de Barcelona. De fet, a Espanya hi ha un buit legal pel que fa a la gestió de les cendres. Es poden espargir lliurement a la naturalesa i la via pública o guardar a casa. Les empreses funeràries, en canvi, donen suport que es creï un model de control de les restes mortals com el de França o Alemanya, que obliguen a registrar el lloc on van a parar.

El president de la patronal, Josep Maria Mons, critica la tendència d’escampar les cendres en llocs com el mar i la muntanya: “En el dol, les famílies necessiten psicològicament un referent físic del difunt”. Mons defensa la importància dels cementiris, malgrat reconèixer que “estan perdent vida, cada cop hi ha menys visites”, assenyala.

Més enllà de l’augment de les incineracions, els ritus funeraris també estan transformant-se. “Les cerimònies no religioses abans eren inconcebibles i ara estan creixent molt”, sosté Mons. De fet, les empreses funeràries ofereixen noves possibilitats com la retransmissió dels funerals via streaming per a famílies disseminades geogràficament. És un altre exemple de com un sector econòmic dominat fins avui pel pes de la tradició mira de seguir el ritme als canvis culturals i a les noves maneres d’entendre la mort.

Més continguts de