Cinc d’Oros, Pi i Margall, de la Victoria, Joan Carles I... la plaça de la discòrdia

Cinc d’Oros

La plaça de la cruïlla entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia ha sigut sempre motiu de polèmica, i ara és al centre dels canvis que planeja el nou govern municipal. Inicialment, a principis del segle XX, s’hi van situar quatre voreres circulars a les cruïlles i una al centre més gran. Això li va donar el nom popular de Cinc d’Oros, que ara es vol recuperar.

Homenatge a la República

El 1909 s’hi van instal·lar uns fanals modernistes de Pere Falqués, avui a l’avinguda Gaudí, i l’Ajuntament de Barcelona va dedicar la plaça a Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola, mort el 1901. Els projectes de monuments dedicats al polític per a l’illa central s’hi van anar succeint fins que finalment es va aprovar un gran obelisc coronat amb una escultura al·legòrica de la República, de Viladomat, i un medalló dedicat a Pi i Margall. Es va acabar inaugurant durant la Segona República, i dos cops: un el 1935 i l’altre de la mà de Companys el 1936.

Plaça del Lloro

Amb l’entrada de les tropes franquistes, el 1939, l’al·legoria republicana es va retirar. A canvi a la seva base s’hi va instal·lar una escultura de Marès que representava “la Victoria”. El medalló de Pi i Margall es va substituir per una àguila franquista. També hi havia una àguila a dalt de l’obelisc, per això la gent en deia la plaça del Lloro, en lloc del nom oficial, Plaza de la Victoria.

El rei i el llapis

El 1981, després del fallit cop d’estat de Tejero, es va canviar el nom per plaça Joan Carles I. Ja s’havia retirat l’àguila franquista per posar-hi l’escut constitucional. L’escultura de Marès es va retirar el 2011 de la plaça, també dita del Llapis. L’al·legoria de la República és, des del 1990, a la plaça Llucmajor. Ara el nou equip municipal vol estudiar la possibilitat de restituir-la al seu lloc original.