Cinc preguntes amb resposta sobre les protestes ciutadanes

BarcelonaEl moviment que ha organitzat les protestes ciutadanes que aquesta setmana estan envaint els espais públics de moltes ciutats de l'Estat neix de la mobilització preparada per diumenge passat, 15 de maig, una protesta que “es va forjar a la calor d'internet i de les xarxes socials” i que va acabar organitzant-se al voltant del grup Democràcia real YA, un moviment que es defineix com apartidista i asindical, però no pas apolític. Segons expliquen al seu web, “els organitzadors es desmarquen i rebutgen qualsevol incident violent” i s'organitzen de manera horitzontal, sense jerarquies. Precisament aquesta peculiar manera d'organitzar-se dificulta el contacte amb els mitjans de comunicació o el fet de saber si el manifest que corre per Twitter i que recull les tres principals demandes del moviment és real i sorgeix de les assemblees. Per aclarir aquests dubtes, plantegem cinc preguntes sobre els indignats i els donem una resposta.

Qui són els indignats?

El moviment neix impulsat per “persones de tota condició en qualitat de ciutadans disconformes amb l'actual sistema polític i econòmic”. Segons expliquen al web, les mobilitzacions van encaminades a recollir el descontent “dels aturats, dels mal pagats, dels subcontractats, dels precaris i dels joves”. “Volem un canvi i un futur digne”, diu el web, que també acusa “els poders polítics i econòmics” de la “precària situació” que es viu.

Quina societat volen?

Segons el col·lectiu, les prioritats de la societat haurien de ser “igualtat, progrés, solidaritat, lliure accés a la cultura, sostenibilitat ecològica i desenvolupament, benestar i felicitat”, traduïts en uns drets bàsics, que són: habitatge, treball, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret al consum dels béns necessaris per a una vida sana i feliç.

Quin model econòmic volen?

Els indignats consideren que el model econòmic actual és “obsolet i antinatural” i va encaminat al “col·lapse” perquè està basat en “l'acumulació de diners”. Els organitzadors de les protestes promouen, per lluitar contra aquesta situació, una “revolució ètica”. “Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà”, expliquen, però recorden que “som persones, no productes de mercat”.

Què promouen de cara al 22-M?

“La democràcia surt del poble així que el govern ha de ser el poble”, expliquen els organitzadors. Aquest axioma serveix per assenyalar la responsabilitat de “la major part de la classe política” i les “inamovibles sigles del PPSOE” que “ni tan sols ens escolta”. El moviment, doncs, declara que l'objectiu és “portar la nostra veu a les institucions”. Els organitzadors, però, declaren que no promouen l'abstenció o el vot nul. La plataforma es manté neutral en aquest aspecte.

Què diu el suposat manifest?

Quan la protesta ciutadana va començar a agafar embranzida, els integrants de la protesta van afanyar-se a presentar propostes alternatives. Fins aleshores havien estat d'acord en el rebuig al sistema però calia saber què proposaven en el seu lloc. Un usuari de Twitter, @MacFrico, va publicar un manifest basat en tres punts: reforma de la llei electoral, veritable separació de poders i regeneració política amb llistes obertes. Alguns tweets de les persones que encara estan acampades a alguna de les ciutats de l'Estat, però, consideren que el manifest no expressa les demandes del conjunt.