Publicitat
Publicitat

El saxofonista Jan Garbarek i el quartet The Hilliard Ensemble omplen de mística Torroella

Cinc veus a la recerca de l' èxtasi sonor

Els concerts del saxofonista de jazz noruec Jan Garbarek i el quartet vocal britànic especialitzat en música antiga The Hilliard Ensemble tenen un poderós efecte balsàmic. Són cinc veus a la recerca de l'èxtasi sonor que transiten un suggeridor espai musical carregat d'espiritualitat, molt assequible i embolicat en un halo místic que convida a la meditació, a la recerca de la pau interior. Ho va poder comprovar en tota la seva grandesa el nombrós públic que va omplir l'església medieval de Sant Genís la nit de diumenge en la segona cita musical del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.

Disset anys després de signar Officium , una gravació que el pas del temps ha convertit en disc de culte, el treball d'investigació sonora que anima les trobades de The Hilliard Ensemble i Garbarek segueix donant fruits extraordinaris com el seu recent Officium Novum , base de la seva superba actuació a Torroella.

El repertori se centra en música d'Armènia basada en les adaptacions de Komitas Vardapet, impregnades de la tradició musical religiosa medieval, un tresor musical al qual sumen peces del gran compositor estonià Arvo Pärt i del mateix Garbarek: pàgines sàviament escollides i perfectament embastades al llarg d'una sessió de 70 minuts, sense pausa, d'harmoniosa continuïtat i una força espiritual creixent.

La imaginació sonora i l'ús intel·ligent que Garbarek i The Hilliard Ensemble fan de l'acústica natural de les esglésies són sorprenents, jugant hàbilment amb la projecció de les veus a través de subtils desplaçaments que aprofiten la ressonància del recinte medieval donant lloc a textures d'efecte hipnòtic. Veure'ls caminar lentament cap a l'altar central amb uns cants suaus de sonoritat màgica resulta summament gratificant.

Amb la seva aparent senzillesa, aquesta música, que bona part del públic viu gairebé en trànsit, amaga recursos sofisticats i matisos seductors. És un peculiar univers sonor que neix del silenci i surt a la recerca de la bellesa absoluta, sense etiquetes ni límits. Per això els seus concerts es viuen amb una intensitat fora del comú, enmig d'un silenci que poques vegades es produeix a les sales de concerts, encara que, en aquest cas, l'actitud del públic del festival de Torroella, sempre silenciosa i respectuosa amb els intèrprets, permet gaudir del fet musical amb una intensitat única. Això sí, després de la generosa dosi d'espiritualitat, els eixordadors aplaudiments també van tenir regust de glòria.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de