Cirurgia per poder girar full

Barcelona“Jo ho tenia clar: volia els meus pits”, diu Patrícia Folch, que als 38 anys va sotmetre’s a una mastectomia a les dues mames. “Dono importància al meu físic. Soc jove i m’agrada cuidar-me. Per a mi la reconstrucció mamària era primordial si volia superar el càncer”, remarca. Com ella, són molts els afectats per càncer que, un cop acabats els tractaments oncològics i superada la malaltia, recorren a una intervenció quirúrgica per sentir-se còmodes amb el seu cos, girar full i començar a fer una vida normal. Altres se sotmeten a la cirurgia també per guanyar qualitat de vida. Els pacients de càncers colorectals o de bufeta sovint han de portar una bossa de deposicions per a la femta o l’orina durant un temps, els seus òrgans no funcionen i passen per quiròfan per reconnectar els intestins. És el cas de la Mònica Gallego, de 42 anys i supervivent d’un càncer colorectal: “Abans portava bolquers i no m’atrevia a sortir al carrer. Per la proximitat de l’anus a la vagina vaig tenir greus danys col·laterals i les meves relacions sexuals també se’n van ressentir. Arrossego moltes seqüeles físiques -el recte no li funciona com abans- i psicològiques”.

L’impacte del càncer no desapareix automàticament quan se supera la malaltia. No només el diagnòstic i el tractament són estadis de l’experiència traumàtica a què s’enfronten els malalts, segons detalla el psicooncòleg de l’Institut Català d’Oncologia Cristian Ochoa: la cura i la vida després del càncer es veuen afectades per un esclat d’emocions. Si bé al principi volen que se’ls asseguri que l’amenaça del càncer ja no existeix, de mica en mica també senten la necessitat de començar a recompondre la seva autoestima.

“La reconstrucció no és un acte protocol·lari”, apunta Ochoa. Cada persona tria quina prioritat dona a una intervenció d’aquest tipus i decideix si val la pena passar per quiròfan. “En general, la reconstrucció mamària frena el cop de la malaltia, perquè ajuda el pacient a preservar la seva imatge corporal i a millorar la seva seguretat. Amb les reconnexions del còlon i la bufeta l’abast encara és més gran: els minimitza la disfuncionalitat i els ajuda a reprendre la vida social”, precisa.

El departament de Salut va anunciar recentment que inclouria els tres procediments quirúrgics que es fan després del càncer -la reconstrucció mamària i les reconnexions de còlon i bufeta- al grup d’intervencions de prioritat mitjana. Això significa que el temps màxim que els pacients hauran d’esperar per operar-se no podrà excedir, per llei, els 180 dies. L’objectiu, va indicar la consellera de Salut, Alba Vergés, és “no interrompre el procés de recuperació” dels pacients.

Reduir les llistes d’espera

“L’espera per a la reconstrucció genera angoixa, i aquesta sensació se suma a la que ja els ha generat el càncer durant molts mesos”, explica Rafael Castell, coordinador de benestar emocional a l’AECC - Catalunya Contra el Càncer. El període entre el diagnòstic, l’administració dels tractaments i el seguiment de la malaltia pot allargar-se, de mitjana, tot un any. “Si aquestes persones a sobre han d’esperar un any més per tancar el cicle, se’ls està traient l’oportunitat de millorar la seva qualitat de vida, la seva autoestima i les seves relacions amb el seu entorn -parella, família, amics-”, apunta el psicooncòleg. El criteri anunciat per Salut ja es fa servir per a les cataractes i les pròtesis de genoll i de maluc, i el 92% dels pacients en aquesta llista s’operen en el termini garantit: 180 dies.

La mesura reduirà l’elevat temps d’espera actual per a les tres intervencions a sis mesos: per a una reconstrucció mamària els pacients han d’esperar uns 275 dies -prop d’uns nou mesos-; per a les colostomies, 191 dies, i per a les urostomies, 137 dies. La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat celebra la decisió. De fet, la plataforma recorda que aquestes solucions es demanen “des de fa temps”. El departament de Salut preveu que en els pròxims mesos -el gener de l’any que ve, segons ha pogut saber l’ARA- entri en vigor el nou decret que farà efectiu aquest impuls en l’accés als serveis sanitaris. “Catalunya treballa per posar el pacient al centre de totes les decisions. Si algú se sotmet a una cirurgia oncològica i està en llista d’espera, s’ha de poder operar tan aviat com sigui possible”, assegura a l’ARA la directora d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Cristina Nadal.

En els càncers de mama, còlon i bufeta, l’acceptació de la pròpia imatge hi juga un paper essencial i pot ser un factor clau per superar la por a la reemergència de la malaltia. “El càncer psicològic, que sobreviu fins i tot sense la malaltia, l’estic superant gràcies als meus pits”, reconeix Patrícia Folch.