Colau: un any per intentar la reelecció

BarcelonaAquest divendres fa justament tres anys que Ada Colau es despertava amb els nervis de saber que era la nova alcaldessa de Barcelona. La nit abans s’havia imposat, contra tot pronòstic, a Xavier Trias en unes eleccions marcades per la irrupció de la primera gran confluència que van vertebrar els comuns. S’enfrontava a reptes majúsculs, com ara controlar la pressió turística o pal·liar la crisi de l’habitatge. I hi havia moltes expectatives després d’una campanya de màxims. Ara, quan queda un any per als nous comicis, l’alcaldessa vol reivindicar la feina feta i, sobretot, intentar frenar el que seria el pitjor escenari per a BComú: que la campanya es polaritzi entre independentistes i unionistes, com, de fet, ja està passant amb propostes com la de Jordi Graupera de fer unes primàries obertes de l’independentisme o la de Cs de vertebrar una gran candidatura liderada per Manuel Valls.

Colau, conscient que ja ha començat la cursa per Barcelona, s’hi va sumar ahir amb una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya demanant que la campanya se centri en la ciutat. S’estima més discutir sobre fiascos com el del tramvia o la funerària pública que no pas portar el debat a l’àmbit nacional. Els comuns saben que la polarització els pot passar més factura que els obstacles que els grups de l’oposició han posat al govern aquestes últimes setmanes. L’equip de Colau es vanta d’haver complert ja el 71% del seu pla de mandat i haver posat les bases per a un projecte de ciutat que s’ha d’allargar una dècada. Tot i les últimes clatellades, defensen que “els grans acords ja estan presos” -com el pla de regulació d’hotels o el d’habitatge- i que el gir es nota en el pressupost de l’àrea social.

Els projectes tombats

Ni tramvia, ni multiconsulta, ni cap pressupost

La bufetada més sonada va ser la del tramvia i la va protagonitzar ERC. Però n’hi ha hagut més. L’oposició ha tombat la multiconsulta ciutadana que volia celebrar l’equip de Colau abans de l’estiu. I el PSC, després de ser expulsat del govern, va retirar el suport al projecte de la funerària pública. El govern també ha tingut problemes, any rere any, per tramitar els pressupostos. No n’ha pogut aprovar cap per la via convencional. Colau s’ha hagut de sotmetre a dues qüestions de confiança. I una altra promesa electoral que, de moment, no es podrà complir és la de modificar l’ordenança de civisme.

Grans reptes

Més atenció als desnonats, menys pisos públics dels anunciats

L’habitatge va ser el tema estrella de la campanya electoral que va catapultar Colau a l’alcaldia, i en aquest àmbit és difícil fer balanç. El seu equip ha multiplicat l’atenció als casos de desnonament -les famílies ateses han crescut un 245% des del 2014-. A la ciutat, però, hi va haver 2.519 desnonats l’any passat i els problemes de l’habitatge s’han complicat per la crisi dels lloguers. Una de les prioritats del govern, i per la qual Colau demana ara una treva política, és pressionar per aconseguir un canvi legislatiu que allargui la durada dels contractes i eviti pujades abusives. L’alcaldessa també demana una treva per gestionar la crisi dels narcopisos al Raval i avui presentarà al ple un pla de xoc pactat amb el PDECat.

Colau, en plena campanya, va prometre 8.000 pisos públics nous entre els construïts i els comprats o cedits. I aquí els temps han sigut força més lents: el mandat s’acabarà amb 1.500 pisos públics incorporats -700 de comprats i 800 de construïts-. Si se sumen tots els que estan en marxa, n’hi haurà 4.547 de nous començats. Però l’objectiu és ambiciós a llarg termini. Es preveu que el 2022 s’arribi als 13.000 pisos públics.

Projecte estrella

Regulació turística i persecució dels apartaments il·legals

El mèrit que segur que es podrà apuntar l’equip de Colau serà el d’haver posat ordre a l’obertura d’establiments turístics amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, el PEUAT, que va arribar després de la moratòria hotelera. El govern també ha plantat cara a la proliferació de pisos turístics sense llicència i ha aprovat nous plans d’usos com el de Ciutat Vella o el de Sant Antoni per fer front a una gentrificació que no para. L’equip de Colau s’ha enfrontat a les companyies subministradores pels talls de servei i l’1 de juliol es posarà en marxa l’operadora municipal d’energia elèctrica.

Atenció social

Més pressupost i més barraquisme

Una de les prioritats del govern ha sigut fer créixer la partida social dels pressupostos i invertir més en els barris més vulnerables. L’Institut Municipal de Serveis Socials va tancar el 2017 amb les xifres d’atenció més altes de la seva història (81.000 persones, un 10% més que el 2015), però la crisi econòmica continua acarnissant-se amb els més pobres. A Barcelona ara hi ha més persones malvivint en barraques i l’últim recompte va localitzar 956 sensesostre. Un dels grans projectes del govern és el Pla de Barris, dotat amb 150 milions, per mimar les zones més castigades.

Projectes desencallats

La reconversió de la Model i el metro a la Marina

Un dels retrets que més repeteixen els grups de l’oposició al govern municipal és la falta de capacitat de diàleg. Una crítica que els comuns rebaten amb fets com l’acord a què van arribar amb el Govern per al tancament de la presó Model o amb l’entesa per fer arribar, per fi, el metro a la Zona Franca. El govern també ha resolt la nova licitació per a la reforma de la plaça de les Glòries i ha tancat amb el Barça l’acord per construir el nou Camp Nou. Tot i que a Colau aquest últim projecte li ha suposat un enfrontament amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que tampoc veu amb bons ulls l’entesa que el govern ha tancat amb el Gremi de Restauració per a la nova ordenança de terrasses.

Vianants

Impuls a les superilles i la multiplicació dels carrils bici

BComú va fer el seu projecte pilot de superilla al Poblenou i, després de la polèmica, el segueix aplicant però amb retocs -ja no hi ha bucle de trànsit- a zones com Sant Antoni. També està desplegant una gran xarxa de carrils bici. Alguns de polèmics, com els del Turó Park.

Símbols

De retirar el bust del rei a prendre el carrer a l’Amirall de Cervera

La política de símbols ha sigut una constant, que ja va començar amb la retirada del bust del rei de la sala de plens i que va viure un nou cas, fa un mes, amb el canvi de nom del carrer de l’Almirall Cervera pel de l’actor Pepe Rubianes.