Colau assumeix que no podrà aprovar la reforma de l'ordenança de civisme

L'Ajuntament forma els agents de la Guàrdia Urbana per detectar delictes d'odi

Va ser un dels primers reptes que l'alcaldessa Ada Colau es va marcar després de guanyar les eleccions: modificar l'ordenança de civisme per evitar "criminalitzar els més febles". Però, com la majoria de grans projectes en aquest tram final del mandat, ha topat amb el mur de l'oposició. El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha admès aquest dilluns que la reforma, que es va presentar a finals de l'any passat i que incloïa canvis com deixar de sancionar per dormir al carrer –tot i mantenir la prohibició–, està en "punt mort" perquè el govern municipal no troba aliats per aprovar-la. Asens ha assenyalat "motivacions polítiques" per assenyalar, per exemple, que el PSC donés suport als canvi quan formava part del govern i deixés de fer-ho després del 'divorci', o que el PDECat, Cs i el PP demanin més contundència a una norma que, ha assenyalat, ara és més restrictiva que la polèmica 'llei mordassa'.

El tinent d'alcalde ha remarcat, per exemple, que la llei espanyola –que és la que el consistori està aplicant, ja que es tracta d'una norma de rang superior a l'ordenança– preveu sancionar les persones que ofereixen serveis sexuals al carrer només per desobediència si es reiteren en la seva actitud després de l'advertència policial, mentre que la norma municipal preveu directament la sanció per l'oferiment dels serveis.

L'altre exemple que, segons Asens, exemplifica que la llei espanyola és més "benèvola" que l'ordenança és la manera com s'aborda el consum d'alcohol a la via pública. Així, mentre la 'llei mordassa' sanciona si aquest comportament va lligat a molèsties per als veïns, la norma municipal multa sempre que el que es consumeixi sigui una beguda alcohòlica en una ampolla de vidre o llauna. A més, segons el govern municipal, les sancions que es preveuen ara mateix a Barcelona per determinats comportaments són "desproporcionades" i moltes persones no les paguen bé perquè no tenen recursos o bé perquè són turistes. 

També ERC, a qui Asens no ha nombrat, s'oposa a la proposta de canvi normatiu de Barcelona en Comú perquè, en paraules del regidor Jordi Coronas, el text és "massa imprecís i subjectiu". La CUP, en canvi, que havia fet reunions de treball amb el govern sobre el tema, assegura que ja fa unes setmanes que tot ha quedat aturat i lamenta que "s'ha perdut l'oportunitat de derogar una ordenança que criminalitza la pobresa" i "privatitza l'ús de l'espai públic". I el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates) també s'havia obert a parlar-ne.

Però aquests vots són insuficients i, vista la dificultat per assolir un acord polític, el que es planteja ara l'equip de Colau és aconseguir canvis puntuals per a l'ordenança més que no una renovació en bloc en els termes en què l'havia plantejat fa uns mesos i que ara ja s'assumeix que s'haurà de plantejar en un altre mandat. El que farà l'equip de govern és reunir-se amb entitats i amb la síndica de la ciutat, Maria Assumpciò Vilà –que s'ha declarat partidària dels canvis–, per abordar quina és la situació.

233 expedients per discriminació 

Asens ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de balanç de la feina feta l'any passat per l'Oficina per la No Discriminació (OND), que va informar 160 persones, va obrir 233 expedients i en va formar 645. L'objectiu del consistori, que està potenciant aquesta oficina, és poder doblar aquestes xifres perquè s'adiguin més a les situacions de discriminació que es viuen a la ciutat. Una de les dificultats que es troben els membres de l'OND per poder fer que els processos que acompanyen acabin en sanció és que moltes vegades la policia no recull en els seus informes que darrere de la comissió d'un delicte hi havia un motiu d'odi. Per això, ara s'està formant els agents de la Guàrdia Urbana perquè recullin aquest context. 

L'any passat, per exemple, la feina de l'OND va facilitar només quatre sancions, totes vinculades a la manera com els locals gestionen el dret d'admissió. De fet, la directora dels serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat, Aida Guillén, ha remarcat que el cartell que molts locals col·loquen advertint que tenen reservat el dret d'admissió està fora de la llei si no especifica quins motius porten a aquesta reserva. 

Les discriminacions racistes, les més habituals

L'Oficina té prevista ara una campanya per donar a conèixer els seus serveis. "Tothom por ser discriminat i pot discriminar", ha remarcat Guillén, que ha posat èmfasi en la necessitat de fer prevenció. El 39% dels casos que van atendre l'any passat feien referència a discriminacions per motius racistes i xenòfobs. En el 12% dels casos, en canvi, la discriminació es donava per motius de gènere. I en el 9% per discapacitat. Un dels exemples que recull la nova campanya informativa és, de fet, el d'una dona que va en cadira de rodes i que denuncia que quan opera amb un caixer automàtic no pot tapar les seves dades a la pantalla. 

Més continguts de