Colau canvia el cap de la Guàrdia Urbana després de vuit anys

Evelio Vázquez, que fins ara liderava el cos, es jubila, i el relleva un dels nous intendents majors

Fa quatre mesos que el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va comunicar al fins ara cap de la Guàrdia Urbana, l'intendent major Evelio Vázquez, que volia buscar un relleu al capdavant del cos. Vázquez (Algesires, 1955) es jubilarà l'estiu vinent i ha liderat la policia municipal els últims vuit anys i mig. Va ser nomenat el juliol del 2011, el dia que Xavier Trias va arribar a l'alcaldia i va canviar el cap de la Guàrdia Urbana: va rellevar l'intendent major Xavier Vilaró i el va substituir per Vázquez. Quan Ada Colau va arribar a l'alcaldia, no va tocar el lideratge del cos –va mantenir Vázquez però durant el seu primer mandat va canviar bona part de la cúpula policial–. Ha sigut en el segon mandat de Colau que l'equip de govern ha aprofitat una nova promoció de dos nous intendents majors per donar el càrrec de cap de la Guàrdia Urbana a un d'ells, Pedro Velázquez.

De Colau a Batlle: el canvi en l’estratègia policial de Barcelona

Nascut a Barcelona el 1967, Velázquez forma part del cos des del 1990 i els últims quatre anys ha sigut el cap de l'Eixample, amb categoria d'intendent. Velázquez també havia dirigit el districte de Sant Martí i ha passat per altres unitats de la policia, a més d'haver rebut diverses medalles. El nou cap de la Guàrdia Urbana ha sigut promocionat a intendent major juntament amb Benito Granados, fins ara també intendent i que els últims quatre anys ha sigut el cap de Ciutat Vella. En la seva presa de possessió aquesta tarda com a nou cap, Velázquez ha avançat que un dels reptes del cos serà ampliar la plantilla –l'any que ve es convocaran 260 places, i fins al 2023, un miler–, que es preveu que arribi als 3.500 agents. "És un creixement que suposarà incorporar valors de la societat, com l'impuls de la paritat de gènere, amb dones als comandaments i entre els agents", ha dit el nou cap.

Velázquez ha assegurat que el cos haurà d'estar "amatent a la realitat delictiva i als conflictes de l'espai públic, com el soroll, les ocupacions, la seguretat viària i l'impacte del turisme". En aquest sentit, el fins ara cap de la Guàrdia Urbana ha valorat que els últims anys han "patit" perquè han sigut "temps complexos". Vázquez ha pronosticat que a Barcelona es mantindrà "la lluita contra la xacra dels furts", tot i que ha explicat que al setembre han baixat un 7% respecte a l'any passat, a l'octubre un 19% i al novembre un 14%. També ha considerat que la venda ambulant a la ciutat "gairebé està controlada".

Barcelona tanca l’estiu amb menys delictes però més violents

"El pitjor van ser els atemptats"

En el mateix acte de presa de possessió, Colau ha agraït a Vázquez "la seva col·laboració des del minut zero" que es van conèixer, i ha recordat que fa quatre anys i mig, quan va arribar a l'alcaldia, hi podia haver "prejudicis". "El pitjor de tot van ser els atemptats del 17 d'agost de fa dos anys, i la Guàrdia Urbana hi va ser amb la seva professionalitat i humanitat", ha apuntat Colau, que ha afegit que en el seu primer mandat, amb Vázquez al capdavant, es van impulsar "canvis". Al nou cap del cos, l'alcaldessa li ha demanat "una policia de proximitat, entenedora de la diversitat i més present encara a peu de carrer".

En el primer mandat de Colau, un dels canvis a la policia va ser la supressió de la unitat d'antiavalots de la Urbana –que s'anomenava USP– per substituir-la per una de nova, que es diu UREP. Però, tot i que la nova unitat s'havia de dedicar a la gestió de les emergències i els grans esdeveniments, ha continuat actuant en funcions d'ordre públic: per exemple, fa menys d'un mes els agents antidisturbis de la Urbana van intervenir per desallotjar l'acampada de la plaça Universitat. L'acte de possessió del nou cap ha comptat amb la presència dels comandaments del mateix cos, així com comandaments dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Colau suprimirà els antiavalots sense el suport dels sindicats