El govern de Colau celebra haver reduït de 777 a 140 els manters a Ciutat Vella

La presència de venedors ambulants s'havia doblat en relació a l'any passat

El curs polític ha començat a Barcelona amb la seguretat com a gran tema. El responsable de l'àrea, Albert Batlle, ha comparegut avui a la primera comissió de presidència per donar explicacions, a instàncies de l'oposició, de quin serà el seu pla d'actuació. Batlle, que ha tornat a comptar amb la confiança de grups com Cs, PP o la formació de Manuel Valls, ha detallat que aquest estiu ja s'ha treballat en tres fronts: evitar el 'top manta', el pla de seguretat específic del Port Olímpic i el Front Marítim i el control de les infraccions comeses per vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics. Pel que fa al dispositiu permanent per evitar que els manters s'instal·lin a la zona del passeig Joan de Borbó, el tinent d'alcalde ha celebrat que entre els mesos de juliol, quan es va posar en marxa el dispositiu, i agost a Ciutat Vella el nombre de venedors irregulars s'ha reduït de 777 a 140.

Si es comparen les xifres dels mesos de juny i juliol amb les de l'any passat, però, es detecta que la presència de venedors del 'top manta' gairebé s'havia doblat: el juliol del 2018 l'Ajuntament xifrava en 389 els manters que treballaven al centre de la ciutat. Pel que fa al material comissat, en els tres mesos d'estiu, la policia ha intervingut prop de 480.000 objectes. Batlle, que ha remarcat la necessitat de fer un abordatge "integral" de les qüestions de seguretat i d'implicar tant la policia com els agents socials, també ha remarcat la feina de la Guàrdia Urbana quant a persecució de les infraccions de trànsit de vehicles com els patinets elèctrics: en tres mesos s'ha posat 8.638 sancions i 3.681 vehicles han ingressat al dipòsit.

El tinent d'alcalde ha insistit, en la línia del que ha reiterat aquests dies el seu govern, que Barcelona no és una ciutat insegura, sinó que té problemes puntuals de seguretat. Ha remarcat que l'actuació policial contra els robatoris amb violència ha crescut un 57% -dels  226 del 2018 als 343 del 2019- i que els narcopisos, que van ser el problema de seguretat més greu del mandat passat, ara estan "bastant sota control" al centre. El govern de Colau, de fet, ja havia donat per erradicada aquesta problemàtica. Ha negat que es pugui parlar d'un repunt dels homicidis, tot i admetre que aquest 2019 ja s'han registrat tres morts violentes més que l'any passat.

Mil agents més

El tinent d'alcalde també ha apuntat que preveu convocar 1.000 places d'agents de la Guàrdia Urbana entre el 2020 i el 2023. La previsió és que en els pròxims quatre anys es convoquin 250 places anuals. "Es produirà un creixement com mai al cos de la Urbana en els anys de democràcia municipal", ha indicat. Així, el total d'agents de la Guàrdia Urbana seria de 3.112 el 2020 i arribaria als 3.535 el 2023 -uns 600 més que els actuals perquè cal restar les jubilacions previstes-, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona.

Els grups de l'oposició, al seu torn, han mantingut el to conciliador amb el nou responsable de seguretat i li han reiterat la mà estesa per abordar els problemes de seguretat. Jordi Martí, de Junts per Catalunya, ha celebrat el canvi de to del govern municipal i ha remarcat que s'ha arribat a la situació actual pel "fracàs absolut" del mandat anterior. Martí ha estès la mà del seu grup al govern per negociar els pressupostos i específicament les partides de seguretat.

En nom d'ERC, Jordi Coronas ha constat que el govern ha optat per "visibilitzar que s'estan fent coses diferents", però ha recelat que està per veure quins resultats tindrà això. "Estem escoltant que es parla molt d'endurir el Codi Penal, però cal una reflexió en profunditat per estar segurs que això ajudarà a resoldre el problema i no a culpabilitzar determinats sectors de la nostra societat", ha exposat.  Des de Cs, Paco Sierra, ha assegurat que Batlle manté el "vot de confiança" de la formació taronja i li ha demanat que prengui les regnes en matèria de seguretat encara que, segons queda recollit a la Carta Municipal, la màxima responsable sigui l'alcaldessa.

Josep Bou, del PP, ha demanat mirar cap endavant i deixar a un costat les crítiques a la gestió de la seguretat que va fer el mandat passat el govern de Colau. Ha insistit que Barcelona és una ciutat segura però amb problemes puntuals d'inseguretat i que cal defugir l'alarmisme per evitar que hi hagi gent que deixi de venir. També Eva Parera, de Barcelona pel Canvi, ha reiterat la "confiança" del seu grup en la gestió de Batlle.

Més continguts de