Colau comença a expulsar del castell de Montjuïc l'entitat que hi feia misses franquistes

L'Ajuntament de Barcelona ja ha fet fora l'associació d'un dels dos espais que tenia a la fortalesa i de l'altre preveu fer-los-en marxar a mig termini

L'entitat tenia un local al pati d'armes -a la foto- del castell arran d'un acord verbal del 2004 / ACN

L'Ajuntament de Barcelona, autoritzat amb una interlocutòria judicial, ha expulsat d'un dels dos locals que tenia al castell de Montjuïc l'entitat que hi feia misses franquistes fins que l'any passat l'equip d' Ada Colau els en va denegar el permís. Es tracta d'una sala al pati d'armes de la fortalesa que el grup, l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, havia rebatejat com a "Rincón del Niño" i que feia servir sense pagar res ni cap document que ho avalés.

L'entitat, notificada dilluns del desnonament,  assegura que fa anys que és víctima de "'mobbing' encobert" per motius ideològics i en culpa tan l'alcaldessa com els seus antecessors, Xavier Trias i Jordi Hereu. L'Ajuntament havia de recuperar el local arran de les obres de rehabilitació del castell, segons fonts municipals, però l'entitat es va negar a abandonar-lo i va haver de recórrer als tribunals.

El grup qualifica l'expulsió "d'abús de poder" i recorda que té el suport del ministeri de Defensa espanyol, tal com  consta en una carta enviada pel secretari general de Política de Defensa, Alejandro Alvargonzález. Tot i amb això, davant la resolució judicial, els membres de l'entitat es van endur ahir ells mateixos els objectes que tenien a la sala. Segons el consistori, que no hagin marxat quan els ho van demanar ha retardat les obres de rehabilitació.

El grup afirma que el  Rincón del Niño era "un taller educatiu" on els infants tenien "l'oportunitat" de conèixer el castell "a través d'activitats lúdico-didàctiques" i de saber qui va ser l'enginyer militar Juan Martín Zermeño, autor de la remodelació del castell després de la Guerra de Successió. Tot i amb això, aquest no és l'únic espai que l'associació té a la fortalesa.

"La missa es fa cada any i no té res a veure amb el 18 de juliol ni amb coses franquistes"

Carmen Fusté Presidenta de l'Associació d'Amics del Castell

Els amics del castell també tenen un despatx a l'edifici on hi ha la direcció de la fortalesa, arran d'una autorització que va caducar el 10 de juliol de l'any passat. El permís incloïa l'opció d'un any de pròrroga, però l'Ajuntament i l'associació no van arribar a cap acord. L'entitat continua fent servir el despatx, ara sense cap autorització escrita, i l'Ajuntament preveu fer-los-en marxar, a mig termini, per recuperar l'espai per a altres usos, segons fonts municipals.

La presidenta de l'entitat, Carmen Fusté, ja  va admetre a aquest diari el juliol de l'any passat que eren "okupes consentits" al castell. Va dir que, com que no s'ha creat el consorci del castell, "no hi ha conveni" i va explicar que mantenien el local per un buit legal. Segons l'associació, tenen el local des del 2004 arran d'un acord verbal amb l'anterior patronat del castell.

L'any passat  va saltar la polèmica quan l'Ajuntament va denegar a l'associació el permís per la missa que pretenia fer el 19 de juliol, just l'endemà de l'aniversari del cop d'estat fallit que va dur a la Guerra Civil. De fet, cal recordar que, a Barcelona, el dia que els militars rebels es van sublevar contra la República va ser el 19 de juliol.

Fusté va admetre l'any passat que la missa es feia "cada any" des del 1940 però va assegurar que "no té res a veure amb el 18 de juliol ni amb coses franquistes". Tradicionalment, la cerimònia es feia al fossar de Santa Helena, sota un arc amb el lema "En honor a tots els que van donar la vida per Espanya".

En aquest mateix fossar, fins al 2008, s'hi va mantenir un escut amb una àliga franquista i el símbol falangista del jou i les fletxes. Va ser el lloc del castell on van sobreviure més temps símbols obertament franquistes, tot i que hi van quedar la capella de pedra i uns pals on l'associació, durant la missa, hissava una bandera espanyola i una altra de Barcelona.

L'associació participa de les jures a la bandera espanyola que es fan periòdicament a la caserna militar del Bruch i ha fet una exposició sobre fortificacions militars que ha fet circular per tot Espanya i  fins i tot per Cuba –on Fusté va participar en una taula rodona-.

Més continguts de