Colau demanarà al nou Govern que recuperi la llei de barris

Barcelona prem l'accelerador del seu pla local amb una inversió de 50 milions d’euros el 2018

La majoria d'aquests projectes no se situaran en el focus mediàtic, però són aquells que els mateixos veïns han decidit que són importants per millorar el dia a dia. El pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona ja està del tot definit, amb les 354 actuacions que vol realitzar durant aquest mandat, en els 16 barris seleccionats –aquells que es va considerar que eren més vulnerables. Durant el 2018, s'invertiran 50 dels 150 milions anunciats fins al 2020 en aquest pla, que s’inspira en la llei de barris que va llançar el tripartit i que ara l'equip de l'alcaldessa Ada Colau creu que el nou Govern, un cop constituït, hauria de reactivar. "Els traslladarem la petició perquè el tornin a posar en marxa, però confien que el projecte ja surti del mateix Govern", apunta la regidora Gala Pin. L'Ajuntament, de fet, ja va posar aquesta mateixa petició sobre la taula de l’anterior Govern, però no en va obtenir resposta.

El consistori remarca que, si la llei de barris encara fos vigent, això comportaria que totes les inversions que fa ara en els barris vulnerables es veurien doblades per l’aportació econòmica de la Generalitat i que també se’n podrien beneficiar altres municipis. De fet, com apunta el gerent de l’Ajuntament, Jordi Martí, molts dels projectes del pla de barris local se centren a la llera barcelonina del Besòs, però, en canvi, no s’intervé a l’altra llera perquè tot el pressupost és municipal.


La setena i última convocatòria de la llei de barris es va fer el 2010 i ara l’Ajuntament de Barcelona ja ha cobrat totes les quantitats pendents d’abonar per part de la Generalitat de projectes que la ciutat ja havia executat. Ara l’equip de Colau insta el Govern a recuperar el model segons el qual cadascuna de les dues administracions assumeix la meitat del cost dels projectes.


Després d’un període de diagnosi i elaboració dels plans dels diferents barris, l’Ajuntament prem ara l’accelerador en el desplegament del seu pla. La previsió és que, durant aquest 2018, s'hi inverteixin més de 50 milions d’euros, que el 2019 se’n posin 68,5 i que algunes actuacions s’allarguin encara fins al 2020 amb un pressupost de 9,1 milions d’euros. La zona que rebrà una injecció econòmica més alta és el Bon Pastor i Baró de Viver, amb 17,6 milions d’euros, seguida de la Marina i el Gòtic i el Raval sud –el pla ajunta alguns dels barris intervinguts en el mateix bloc. Però, en canvi, on es faran més projectes és a la Zona Nord –Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró–: 51 intervencions. I, com remarca el gerent municipal, l’objectiu és anar més enllà de la inversió en pedra –és a dir, en projectes urbanístics–. Per això, dels 50 milions que s’invertiran l’any que ve, quasi 15 seran d’inversió social. I, de fet, dels 354 projectes consensuats, només 103 són de l’àmbit de l’ecologia urbana. En el cas de dels barris del Besòs i el Maresme, per exemple, s’impulsa, entre d’altres iniciatives, el disseny i l’acompanyament del menjador social Gregal a l’Ateneu Llibertari del Besòs.

A la Zona Nord es promou el programa Educarts, un projecte socioeducatiu que, a través de les arts escèniques, treballa les competències bàsiques amb nens i joves i que està pensat per funcionar tant durant les hores de classe com fora del que és pròpiament l’àmbit escolar, que és on els responsables municipals creuen que les desigualtats es fan més patents.


Objectiu: rehabilitar 200 edificis vulnerables

Més enllà del treball minuciós de detectar les principals necessitats de cada zona intervingdua, el pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona també fixa projectes transversals com la rehabilitació de finques d’alta complexitat. Es tracta d’aquells edificis que es consideren vulnerables perquè no sol·liciten les ajudes per a la rehabilitació –a vegades perquè no hi ha acord entre els veïns, o perquè no hi ha comunitat de propietaris o perquè l’edifici pertany a una única persona que no vol assumir-ne els costos, per exemple– però on, en canvi, la intervenció es considera molt necessària.

La previsió municipal és, de la mà del pla de barris, aconseguir rehabilitar 200 dels 250 edificis vulnerables que, a partir d’un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya es calcula que hi ha.
El 2018 es destinaran 8,2 milions d’euros a aquest pla de rehabilitacions i la injecció econòmica total fins al 2020 serà d’11,4 milions. Per dur-lo a terme s’han posat en marxa equips de professionals mixtos, que compten amb arquitectes, juristes i treballadors de l’àmbit social. La zona que concentrarà més actuacions d'aquest tipus és Ciutat Vella.


Un altre dels projectes transversals del pla de barris s’enfoca a oferir formació i pràctiques laborals a aquelles persones aturades que ho tenen més complicat per tornar a entrar mercat laboral –les persones més grans o que porten més tems a l’atur. El programa s’oferirà a 105 persones dels barris i que tindran 12 mesos de contractació laboral. Els projectes estaran vinculats a necessitats dels territoris inclosos en el pla de barris i s’establirà un mínim salarial. El pressupost total per a aquesta iniciativa és de set milions d’euros.


Les altres actuacions conjuntes per als 16 barris inclosos en el pla fan referència a projectes educatius, com el Baobab, que se centra en el lleure fora de l’horari escolar. A l’estiu, per exemple, munta campaments –dins mateix de la ciutat– per a nens que, d’una altra manera, no tindrien cap possibilitat de marxar de vacances amb les seves famílies i que, de la mà d’aquesta iniciativa, participen de diferents activitats sense sortir de Barcelona.