Colau desplega a Horta la seva quarta superilla

L'actuació busca reduir els vehicles de pas però no inclou bucles com els del Poblenou

Després de la polèmica del Poblenou, l'equip d'Ada Colau ha introduït canvis en el model de superilla que està desplegant per altres barris – com la millora dels processos participatius o la voluntat de fugir d'una estructura tancada que impliqui bucles per expulsar el trànsit privat–, però continua amb la seva estratègia i ja ha presentat la que serà la seva quarta superilla, la del casc antic d'Horta, que arriba després de la pionera del Poblenou, de la de Sant Antoni –que no ha generat polèmica– i de la de les Corts, que és una de les que ja va dibuixar el govern de Xavier Trias. Dins d'aquest mandat l'equip de Colau encara confia a presentar la seva cinquena superilla, la d'Hostafrancs. La d'Horta implicarà, en termes generals, una inversió d'1,8 milions d'euros, el guany de 2.832 metres quadrats d'espai públic i la supressió de 28 places d'aparcament –se'n guanyarà alguna de càrrega i descàrrega–, però ja no presenta els bucles que expulsaven el trànsit i que caracteritzen el model clàssic de superilla, la que es va implantar i es va corregir al Poblenou. El consistori defensa que el que fa és adaptar cadascuna de les noves estructures a la fesomia del lloc on s'aplica i que, per tant, un casc antic com el d'Horta no té res a veure amb la quadrícula clàssica de l'Eixample. S'hi faran pacificacions i s'eliminarà algun doble sentit amb l'objectiu de guanyar espai per a la vida veïnal.

En el cas d'Horta, el procés de debat amb els veïns va començar el novembre del 2016, i s'han acordat diverses actuacions dins de l'àmbit comprès entre l'avinguda de l'Estatut, el passeig de la Vall d'Hebron, el passeig Valldaura, el passeig de Fabra i Puig i el carrer Tajo amb l'objectiu, com remarca el director de Model Urbà de la ciutat, Ton Salvadó, de col·locar el vianant en el centre de les prioritats. La fase prèvia a la implantació de la superilla va servir per detectar una manca d'espais d'ús ciutadà en els carrers de més gran afluència, fet que s'agreuja per l'existència d'una drecera de trànsit per accedir a la ronda de Dalt que travessa el barri per l'eix Fulton-Horta-Palafox i que, segons  el consistori, "trinxa" el barri. 

L'objectiu de les actuacions en aquest àmbit, doncs, serà  revertir aquesta problemàtica i reduir, de forma progressiva, el nombre de vehicles de pas, que no tenen destí a la zona i i que actualment són uns 3.000 diaris. Molts d'aquests vehicles es volen desviar per l'avinguda de l'Estatut que, segons el govern municipal, té capacitat per absorbir més trànsit, tot i que l'objectiu final és aconseguir una reducció de l'ús del cotxe. La tinent d'alcalde de l'àmbit d'Urbanisme, Janet Sanz, remarca, en aquest sentit, que les superilles que ja s'han desplegat han demostrat que, al treure els cotxes, els veïns s'apoderen de l'espai i ha definit aquestes estructures com a "petits oasis de vida".

Entre el que queda d'any i el vinent es faran canvis estructurals a la zona d'actuació d'Horta, on es pacificaran els carrers Fulton –entre el carrer Tajo i la plaça d'Eivissa– i Horta –entre la plaça d'Eivissa i la baixada de la Combinació–. S'hi faran plataformes úniques per donar prioritat al vianant i s'hi augmentarà el verd amb noves jardineres. Els cotxes, a més, no hi podran aparcar. Els treballs del carrer Fulton són els que comencen primer, aquest mateix mes d'octubre, i està previst que acabin al desembre i s'enllacin amb els del carrer Horta, que començaran al mes de gener i acabaran al març. En total, aquestes dues intervencions tindran un pressupost de 365.000 euros.

També es pacificarà el carrer Feliu i Codina, entre Chapí i Eduard Toda, que es convertirà en plataforma única; els cotxes només hi podran accedir a velocitat reduïda i no podran estacionar-hi. El carrer Chapí s'urbanitzarà amb els mateixos criteris fins a arribar a Vent. La conversió de l'àmbit en una superilla també implicarà supressions de dobles sentits a Feliu i Codina, entre Eduard Toda i Mestre Dalmau, i a Chapí, entre Feliu i Codina i Martí Alsina. Una altra de les intervencions consistirà en crear una petita placeta de mitja cruïlla de dimensió al passeig de Fabra i Puig amb Canigó, on també es guanyarà espai al cotxe.

Algunes de les actuacions en l'àmbit d'Horta es deixaran per al mandat següent, com la creació d'un espai per estacionar autocars i busos escolars en un solar situat entre l'avinguda de l'Estatut i el passeig de Valldaura.

La polèmica del Poblenou posa els barris en guàrdia

Les protestes que va generar, ara fa dos anys, l'estrena de la primera superilla al barri del Poblenou va posar en guàrdia alguns veïns dels barris on el govern municipal havia anunciat que implantaria estructures similars. Horta és una d'aquestes zones i, de fet, abans de l'estrena d'aquesta superilla ja hi ha constituïda una plataforma opositora, que s'ha coordinat amb plataformes similars a les d'altres zones i que defineix el projecte com un assumpte "ideològic", que creu que ocasionarà uns problemes que, fins ara, el barri no tenia. L'associació de veïns del barri, però, sí que ha seguit i avala el procés de debat que s'ha fet abans d'implantar el projecte, en el qual també han pres part comerciants i associacions de mares i pares de les escoles, entre d'altres.

La segona superilla del mandat, la que envolta el mercat de Sant Antoni, s'ha implantat, de moment, sense protestes, tot i el malestar d'algunes entitats de persones amb dèficit visual que se senten desprotegides a les plataformes úniques. En aquest cas, els veïns han demanat, d'entrada, no parlar de "superilla", sinó de "supercruïlla", i el canvi ha implicat pacificacions com les que es preveuen a Horta, però cap canvi de sentit. A les Corts tampoc se'n van dissenyar.

En barris com l'Esquerra de l'Eixample o el Camp d'en Grassot, que també tenen previstes superilles tot i que no es desplegaran durant aquest mandat, ja s'hi han constituït, també, plataformes opositores que segueixen el camí de la pionera del Poblenou. Allà, però, també hi ha una associació que defensa la implantació d'aquesta estructura i que posa en valor els guanys d'espai per al veïnat que s'han assolit els últims dos anys.

Més continguts de