Un nou pla per reactivar la Zona Franca i la Marina

BarcelonaL’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, engegarà “un nou pla Delta” per activar l’eix Llobregat de la ciutat, que inclou la Zona Franca i els barris de la Marina. L’ànima del pla, que agafa el nom d’un projecte engegat ja el 1994 pel govern de Pasqual Maragall, seran trenta projectes a 10 anys vista amb l’objectiu final de “connectar” l’eix Llobregat amb el centre de Barcelona. L’alcaldessa ho ha avançat aquest dilluns a la tradicional conferència anual al Col·legi de Periodistes, que marca l’inici del curs polític a la ciutat.

“Molts plànols de la ciutat tallen Barcelona a Montjuïc, però darrere de les muntanyes hi ha la Marina i la Zona Franca, una zona tan gran com el districte de l’Eixample i amb un 23% del sòl encara sense activitat”, ha il·lustrat Colau, que ha assenyalat que l’eix Llobregat “ofereix moltes possibilitats per al creixement de la ciutat”, sobretot si se la repensa “com una ciutat que no s’emmarca pel mar i la muntanya de Collserola, sinó que s’estén del riu Llobregat al riu Besòs”. “El Llobregat té una importància clau per impulsar la reactivació econòmica, per la proximitat al port, a l’aeroport i al consorci de la Zona Franca, però també perquè, juntament amb la Sagrera, és una de les principals reserves de sòl de la ciutat”, ha afegit Colau, que ha celebrat que, després d’impulsar l’eix Besòs a través del pla de barris, a la ciutat “encara li queda lloc per créixer” i per “interconnectar-se” amb una visió més metropolitana.

Aquest nou pla Delta, del qual el govern ja n’ha elaborat un esborrany, contempla la posada en marxa de 30 projectes diferents que, segons Colau necessitarien 10 anys per desenvolupar-se i que reuniria en total una inversió aproximada de 1.500 milions d’euros, finançada en un 50% per actors privats i en un altre 50% per diferents administracions. L'alcaldessa ha explicat que ja fa mesos que el consistori treballa amb els operadors de la zona, com el Consorci de la Zona Franca o el Port, així com amb ajuntaments com el de l'Hospitalet i el Prat de Llobregat. Dins d’aquests 30 projectes l’alcaldessa n'ha avançat avui alguns, com ara un pas a peu i per bicicletes al voltant de la muntanya de Montjuïc per “connectar” els barris de la Marina i la Zona Franca amb el centre de la ciutat, l’ampliació de Mercabarna, una nova estació que faciliti el transport de mercaderies al port i que redueixi el trànsit de camions a la ronda litoral o un programa de zones verdes. “Són alguns exemples d’un pla ambiciós i realista, que implica reforçar la dimensó metropolitana de la ciutat”, ha recalcat Colau.

L’alcaldessa ha recordat que, des de fa temps, els habitants de la Zona Franca reclamen “sentir-se part de la ciutat”, i que per aquest motiu aquesta part de Barcelona a tocar del riu Llobregat concentrarà en els propers anys una important transformació, començant amb l’arribada, el 2018, de les estacions de metro Foneria i Foc Cisell de la línia 10. Colau ha assenyalat que, a més, amb la gran operació d’habitatge a la Marina, la Zona Franca tindria un barri “amb una superfície equivalent a 40 illes de l’Eixample, amb 11.800 nous pisos que poden acollir uns 30.000 habitants”. Cal afegir que, en aquesta zona, la Generalitat té previst també que el 2019 entri en funcionament un macroedifici de la Generalitat que acollirà 3.000 funcionaris en 46.000 metres quadrats i que respon al conegut objectiu del Govern de concentrar més conselleries a la Zona Franca, en especial les de caire econòmic.

Des de l’oposició, l’anterior alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ha lamentat avui en un comunicat que en el seu mandat ja s’havia proposat “un 22@ Industrial al delta del Llobregat” amb una inversió de 100 milions d’euros i un impacte de 35.000 llocs de treball, que ja preveia mesures com el corredor al voltant de Montjuïc. “L’any passat Colau va descobrir el Pla Besòs, que ja estava fet. I enguany ens porta el pla pel Llobregat, que nosaltres vam deixar dissenyat quan érem al govern”, va lamentar.

A l’altra banda, l’eix Besòs

Durant la conferència, però, l'alcaldessa ha volgut clar que allunyar-se de la visió purament econòmica de l’anterior mandat, i és per això ha volgut “posar en valor” la feina feta al marge de l’altre riu de la ciutat, el Besòs, on s’han centrat fins ara els esforços més grans del pla de barris, engegat per “pal·liar les desigualtats”. Precisament en aquesta banda oposada de la ciutat, Colau ha expressat avui el seu desig que, aviat, el “nou i empoderat” Consorci del Besòs “sigui l’instrument idoni” per encarregar-se del desenvolupament urbà que ha d’encarregar-se d’ordenar les 20 hectàrees que envolten l’antiga tèrmica del Besòs. “El meu desig és que es recuperi el patrimoni industrial de les Tres Xemeneies i es pugui fer efectiva la connexió entre el Fòrum i el Port de Badalona, l’últim tram marítim de Barcelona per lligar”, ha conclòs l'alcaldessa.