Barcelona reclama tenir veu en la gestió de l'aeroport del Prat
L'Ajuntament aprova també vendre's el 15% de les accions de la funerària
BarcelonaEl ple de Barcelona ha aprovat aquest matí una declaració institucional per defensar "un nou model de governança del sistema aeroportuari" per tal de garantir "que respecti l'autonomia de gestió" de les infraestructures. La declaració no parla literalment del traspàs de la gestió dels aeroports catalans i tampoc planteja que aquest acord es comuniqui al govern de l'Estat, sinó que usa els criteris sobre els quals hi ha, des del 2005, un gran consens a Catalunya. La importància de la declaració, proposada per Junts per Catalunya, és que arriba en ple debat sobre el futur de l'aeroport i que ha aconseguit el suport d'ERC, del PSC, dels comuns i de Barcelona pel Canvi. Ciutadans s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.
La declaració també demana, ara sí, "exigir a AENA" que "qualsevol projecte d'ampliació de la capacitat aeroportuària es faci prèvia anàlisi del seu impacte sobre el medi natural i la biodiversitat de l'entorn del delta del Llobregat i previ informe favorable de la Unió Europea". La declaració, en l'exposició dels arguments, destaca que l'aeroport de Barcelona "és una infraestructura bàsica per a la ciutat i per al país", i recorda que enguany ja ha arribat als 52,6 milions de passatgers i s'ha convertit en el sisè aeroport de la Unió Europea. Aquestes bones dades, però, també obren incerteses, ja que la capacitat màxima de la infraestructura es calcula en 55 milions de passatgers anuals, de manera que, si segueix la tendència, caldrà una ampliació. L'alcaldessa Colau va posar en dubte que, tenint en compte la situació d'emergència climàtica, faci falta ampliar l'aeroport. Malgrat això, AENA ja està llesta per construir una nova terminal satèl·lit i s'ha compromès a invertir-hi 1.500 milions d'euros entre el 2022 i el 2026. Finalment, la declaració també defensa la connexió ferroviària dels aeroports del Prat, Girona i Reus.
L'Ajuntament de Barcelona també ha aprovat vendre's el 15% de les accions que tenia de l'empresa Serveis Funeraris de Barcelona. Amb l'operació, el govern d'Ada Colau ingressarà 23 milions d'euros però ja no tindrà cap representació en aquesta empresa. Les accions sortiran ara a concurs públic. Des del 2011, l'empresa Mémora té el 85% de les accions. El procés de privatització d'aquesta empresa, però, va començar l'any 1998 i ara es completarà. La venda de les accions s'ha aprovat al ple d'aquest divendres amb els vots a favor del govern (Comuns i PSC), ERC, PP i Barcelona pel Canvi. Junts per Barcelona i Ciutadans hi han votat en contra.
El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, defensa que amb el 15% de les accions que tenien actualment ja no exercien cap influència en la gestió de l'empresa, "que a més s'està devaluant". Els diners, segons ha dit, es podran destinar "a comprar actius com habitatge públic". La venda d'aquest 15%, però, s'executarà sense que l'equip de Colau hagi estat capaç de crear una funerària pública, tal com s'havia proposat per tal de garantir que hi poguessin haver enterraments dignes a preus assequibles.
Badia, en aquest sentit, ha lamentat que es tracta d'un "mercat desregularitzat" i ha defensat que l'administració pública ha de tenir "una clara funció de regulador". Tot i així, ha assegurat que "no hi ha un problema de tarifes, perquè ja hi ha opcions de qualitat a preus assequibles, sinó que és un problema de política comercial". Tal com va poder comprovar l'ARA el 2017, els comercials d'aquesta empresa fan tot el possible per encarir els enterraments, a base d'incloure extres del tot innecessaris. El preu més econòmic que va aconseguir el diari va ser un enterrament, amb impostos i cementiri inclòs, per uns 6.000 euros.
Nou impost de residus
El ple de Barcelona també ha aprovat la creació d'un nou impost de recollida de residus que es començarà a cobrar als barcelonins a partir del juliol. La nova taxa, proposada pel govern de Colau, ha estat aprovada amb els vots dels dos partits del govern i Esquerra. Segons el calendari amb què treballa el consistori, la nova taxa arribarà als ciutadans a partir del juliol i es computarà en el rebut de l'aigua, sumant-se a l'import ja previst en el rebut pel tractament dels residus. Per al 73,3% de les llars la quantia de l'impost serà d'entre 27 i 51 euros l'any. Alguns partits de l'oposició han criticat que la taxa es calcularà en funció del consum d'aigua. Badia els ha reptat a trobar una sola ciutat de tot l'Estat on es cobri aquesta taxa tenint en compte altres criteris.
