Collboni fitxa l'exdirector dels Mossos Albert Batlle com a número 3 de la seva candidatura a Barcelona

El socialista defensa la necessitat d'abordar la crisi de "seguretat i civisme" a la ciutat

L'alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dilluns el fitxatge de l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle com a número 3 de la seva candidatura. Batlle, que va ser durant 20 anys regidor de la ciutat en governs socialistes i també va exercir de secretari de Serveis Penitenciaris (2003-2011), s'ha afiliat aquest mateix mes de març a Units per Avançar, la formació amb la qual Collboni va tancar un pacte per concórrer junts a les eleccions a la capital catalana.

Collboni ha comparegut en roda de premsa al costat de Batlle i la número dos de la llista, Laia Bonet, i ha defensat la incorporació al seu equip de l'exdirector dels Mossos -que va dimitir dos mesos abans de l'1-O- per la necessitat de "confiar la seguretat i el civisme en les millors mans". El cap de llista s'ha referit a la "seguretat i convivència" com un dels grans "fracassos" del govern d'Ada Colau.

"Soc un home feliç de poder tornar a la política local", ha dit Batlle, que ha dit que vol aportar a la candidatura del PSC la seva experiència municipal però també la seva experiència "en el camp de la seguretat pública". En aquest sentit, Batlle ha assegurat que "Barcelona és una ciutat segura", però que hi ha "repunts d'inseguretat" en la "percepció de la ciutadania". "No ens ho podem permetre com a imatge del que la ciutat és", ha sentenciat.

Collboni, que ha dit que entre les seves propostes electorals hi ha ampliar en 1.000 agents el cos de la Guàrdia Urbana, ha explicat que els pròxims dies presentaria un "acord polític" per a les eleccions amb Units per Avançar. No ha confirmat, en canvi, si incorporarà a la llista altres noms de la formació hereva d'Unió que lidera Ramon Espadaler. Batlle, de fet, va ser director general de la policia catalana amb Espadaler com a conseller de l'Interior i va presentar la seva dimissió al llavors conseller Joaquim Forn dos mesos abans del referèndum de l'1 d'octubre.

Més continguts de