SOCIETAT
Societat 17/09/2012

Comença un macrojudici contra una xarxa de proxenetisme del Raval

La banda, formada majoritàriament per romanesos, ja havia sigut desmantellada anteriorment

Acn
2 min

BarcelonaL'auditori de la Ciutat de la Justícia de Barcelona acollirà durant les properes setmanes un judici contra una gran xarxa de proxenetisme que actuava al barri del Raval. El procés s'hauria de celebrar a l'Audiència, però el fet que hi hagi més de 40 acusats ho ha impossibilitat. Bona part dels processats són d'origen romanès, com les prostitutes explotades, i ja havien estat empresonats anteriorment per fets similars.

Els caps del grup s'enfronten a penes superiors als 30 anys per delictes d'associació il·lícita, proxenetisme, detenció il·legal, violència de gènere, lesions i delictes contra l'administració de Justícia.

El procés ha començat aquest dilluns amb les qüestions prèvies, però no s'ha pres declaració als acusats, perquè en faltava un. Es tractava d'una dona que ha parit aquest matí, i s'ha acordat que el judici continuï divendres que ve amb la dona ja donada d'alta.

El novembre del 2006 hi va haver una gran operació policial, 'Constància', al Raval que va pràcticament desmantellar el grup. Alguns dels membres van acabar a presó, però fins i tot des d'allà van seguir manant al grup, que a finals del 2007 ja tornava a estar actiu, fins que va tornar a ser colpejat policialment l'octubre del 2008. De fet, una de les màximes líders del grup, Laura R., aprofitava els contactes familiars per donar instruccions i també ho feia des d'una finestra de la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona.

El grup es dividia en diversos subgrups comandats cadascun per personal de confiança dels màxims responsables. Alhora, a peu de carrer tenien diversos homes o dones de confiança que vigilaven i controlaven les dones explotades. La majoria de noies provenien de Romania i havien sigut enganyades i posteriorment amenaçades per exercir la prostitució en carrers i pisos del Raval i donar pràcticament tots els seus guanys a l'organització.

Els diversos subgrups, alguns lligats per vincles familiars, s'ajudaven mútuament en el control de les dones i la contravigilància policial. També s'ajudaven a l'hora de repartir els beneficis i l'entrega de diners, que es feia en alguns bars del barri. Bona part dels quantiosos guanys s'enviaven a familiars o membres del grup que residien a Romania, on captaven les noies.

Les noies havien d'exercir durant hores i en condicions de semiesclavitud, en pisos prèviament pactats i amb preus i serveis fixats. Si no rendien prou eren amenaçades o fins i tot agredides, i se'ls retirava el passaport perquè no fugissin. A més, amenaçaven les famílies de les víctimes. No tenien temps lliure, no podien parlar amb ningú de fora de l'organització i havien de viure amb els proxenetes.

De fet, alguns dels proxenetes estaven casats amb algunes de les dones, inicialment prostitutes però que finalment s'havien convertit en controladores de les altres prostitutes.

Altres acusats són els propietaris dels pisos on s'exercia la prostitució i de la qual es beneficiaven, cobrant uns deu euros per servei com a comissió. Un dels propietaris dels pisos era Miguel B. G., conegut com a Carmen de Mairena.

stats