“Comparteixo habitació amb cinc nois més i he tingut sort: tots som tranquils i ordenats”

Fa un temps que el City Park Sant Just, un hotel de quatre estrelles, allotja el centre Kirikú, per a menors estrangers no acompanyats

Els hotels solen ser indrets de pas. Llocs per descansar després de visitar una ciutat o d’un viatge de feina. Confort i tranquil·litat per a estades curtes. A l’entrada de l’hotel City Park Sant Just s’hi respira aquesta sensació: el clàssic taulell de recepció, mapes turístics i maletes de rodes de clients que van i venen. Però fa un temps que aquest hotel de quatre estrelles també allotja el centre Kirikú, per a menors estrangers no acompanyats, on viuen un centenar de joves. Hi ha diferents espais de l’hotel que s’han habilitat per a l’activitat diària del centre, però també n’hi ha de menys definits. Per exemple l’entrada, que és la mateixa per a tothom. Un hall que rep els clients de l’hotel i que també és la porta de casa d’aquests nois.

La rutina comença a primera hora del matí per als joves que estudien fora del centre. D’altres fan classes aquí i, en aquest cas, l’esmorzar és a les nou. Tots els àpats es fan en un menjador situat just al costat d’un altre. L’un és per als nois del centre i l’altre per als clients de l’hotel. L’accés es fa per ales diferents i tothom esmorza, però cadascú sap el lloc on li toca anar. El menjador del centre és ampli i serveix per fer-hi altres activitats. Després d’esmorzar, fan classes en altres espais de l’hotel matí i tarda. I quan tenen temps lliure, l’activitat estrella és el futbol: hi juguen sovint en un parc situat davant l’hotel.

En un lloc per on cada dia hi passa tanta gent no sempre és fàcil tenir un espai propi. Per això les habitacions es converteixen en territori d’intimitat. “Comparteixo habitació amb cinc nois més i ens portem molt bé. I tinc sort perquè tots som tranquils i bastant ordenats”, explica un dels nois. Les habitacions s’han habilitat amb lliteres, però els passadissos mantenen l’aspecte d’hotel: il·luminació càlida, moqueta, números grossos per identificar les portes... L’accés està dissenyat per fer servir targetes magnètiques, però s’han desactivat. Una de les educadores del centre apunta: “T’hi adaptes però hi ha certes limitacions. Com els lavabos, que estan pensats per ser els d’un hotel i no perquè cada dia s’hi dutxin vuit persones”.

Els joves són conscients del lloc on viuen, però la seva realitat va més enllà de l’espai, perquè saben que és un lloc de pas. “Hi estic molt bé, el lloc és bonic i l’ambient és agradable -explica un dels nois-, però el que més m’importa és continuar-me formant per poder treballar”. Un desig que comparteixen la majoria dels joves que fan vida en un lloc de pas com un hotel, que en aquest cas també fa de casa.

Més continguts de