Condemnada a 20 anys de presó per llançar el seu nadó per la finestra

L'acusada, de 19 anys en el moment dels fets, és declarada culpable d'assassinat, després que el jurat popular descarti que patís "una greu malaltia psíquica", com al·legava la defensa

Un jurat popular ha condemnat a 20 anys i un dia de presó la mare que va llançar el seu nadó per la finestra del cinquè pis on vivia, a Barcelona. El cadàver del qual va ser trobat sense vida per una veïna al pati del celobert de l'immoble. Els fets van succeir el juny del 2018.

La jove, en presó preventiva i que tenia 19 anys en el moment del succés, ha estat condemnada pel delicte d'assassinat amb agreujant de parentiu després que el jurat descartés que pateixi una "greu malaltia psíquica que li impedeix comprendre la magnitud dels fets", tal com va al·legar la defensa durant el judici.

En la seva sentència, el Tribunal del Jurat de Barcelona considera provat que la condemnada, Berta G., va donar a llum un nadó que va arribar a respirar de manera autònoma al lavabo del domicili i que, tot seguit, el va llançar per la finestra per a una caiguda d'uns 23 metres d'altura. Ho va fer, segons la sentència, "tot i saber que [el nadó] moriria en caure al fons del pati".

El jurat s'ha inclinat així per la tesi de la fiscalia -que sol·licitava 24 anys de presó- i ha refusat que la mare patís cap tipus de patologia o trastorn mental, tal com van corroborar durant la vista oral les psicòlogues i forenses citades.

La condemnada, en canvi, va sostenir que patia problemes de memòria des que la seva àvia materna va morir el desembre del 2016 i que no es recordava ni d'haver estat embarassada ni d'haver donat a llum. Berta G. cursava llavors la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va dir també que només recordava haver entrat a la dutxa el dia de l'assassinat "perquè es trobava malament" i que es va despertar més tard sent reanimada pels seus pares perquè suposadament s'havia desmaiat.

Els familiars de la condemnada van confirmar la versió de la noia en explicar que Berta G., que pesava uns 53 quilos, no es va engreixar durant l'embaràs, motiu pel qual tot i conviure amb ella no es van adonar de l'embaràs. D'acord amb el relat dels pares, quan la van trobar desmaiada al bany -després d'haver parit i llançat el nadó- tenia "una mica de sang" entre les cames, però llavors ho van atribuir a la menstruació.

Això no obstant, les proves pericials van detectar "sang abundant" a la cambra de bany, on no es va trobar en canvi ni la placenta ni restes biològiques del part.

Entre la documentació analitzada també es van localitzar missatges que la mare va enviar al presumpte pare del nadó, dient-li que estava embarassada i, més tard, que ja "ho havia solucionat".
El cos del nadó va ser trobat per una veïna, que va trucar immediatament la policia. Amb tot, a Berta G. la van detenir dies després que fos aixecat el cadàver. La jove va confessar a la seva mare que ella havia llançat la nena i l'àvia va trucar els Mossos d'Esquadra per entregar-la.

Segons van declarar alguns agents, Berta G. va admetre que estava atemorida per la reacció dels seus pares perquè el nadó "plorava" i que "es va espantar tant que la va llençar per la finestra".