Condemnat a 15 anys de presó el mosso que va apunyalar un taxista fins a gairebé matar-lo

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha condemnat a 15 anys de presó el mosso d'esquadra que va apunyalar fins a gairebé matar un taxista que l'havia dut fins a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) el setembre del 2011. El tribunal no s'ha cregut la versió del mosso, que estava fora de servei i que al·legava que el conductor l'havia atacat primer i que ell estava confós. En canvi, ha donat total veracitat a la versió del taxista i d'un veí que van assegurar que el passatger havia atacat el conductor per darrere amb un ganivet i després havia premut el gallet de la seva pistola dues vegades apuntant el cap de la víctima.

En una dura sentència, el tribunal imposa la pena màxima possible a l'acusat, 15 anys menys un dia de presó, pel delicte d'intent d'assassinat amb traïdoria, a més de fixar una indemnització total de 253.000 euros per les seqüeles. La víctima va estar hospitalitzada gairebé un mes, tot i que li han quedat greus seqüeles al braç i psicològiques i li ha estat concedida la incapacitat total.

El tribunal considera que l'agressió va ser deliberada i aprofitant la sorpresa, però no pas amb acarnissament, com demanava l'acusació particular. Els magistrats recorden que els forenses van establir que la víctima no havia mort de casualitat, ja que la principal ferida al coll no li va tallar algun vas important per mil·límetres.

En un cas ben estrany, el mosso va admetre que la nit del fets, del dijous 22 al 23 de setembre del 2011, va tenir por, es va sentir desorientat i sense el control de la situació i que, quan el taxista l'hauria intentat apunyalar es va defensar, va rebre un fort cop al nas i a partir d'aleshores tot va ser molt "confús". És en aquest moment que el mosso admet que devia ser aleshores quan el va apunyalar.

Segons el mosso, aquell dia s'havia discutit amb la seva parella, amb qui vivia a Montgat, i una mica amb la seva mare. Va decidir anar a un prostíbul de Barcelona i va agafar l'arma reglamentària, cosa que quasi mai feia fora de servei, perquè sabia que eren llocs problemàtics. Al tren es va penedir de fer el salt a la seva parella i va decidir agafar un taxi per tornar a casa.

No portava gaire diners i a mig camí li va dir al taxista que es desviés per anar a casa dels seus tiets, que tenien una casa a la zona de la Conreria, a Sant Fost, i els podria demanar alguns euros. En arribar al lloc, va veure que els tiets no hi eren. El taxímetre marcava 24,70 euros, però el taxista li hauria reclamat 25,40. L'agent no portava prou diners però li va recriminar l'augment del preu. Va intentar sortir per la porta de la dreta, però estava bloquejada, i el taxista hauria tret una navalla i li hauria intentat clavar. L'agent va parar el cop amb la mà, moment en el qual s'hauria fet un tall important al canell, el conductor s'hauria autoproduït el tall al coll i l'arma li va caure a les seves pròpies cames.

Quan l'agent va voler agafar la navalla, va rebre un fort cop al nas que el va deixar mig estabornit, però tot i així, devia ser aleshores quan l'agent va apunyalar el taxista fins a tretze cops al tòrax, abdomen, braços, zona lumbar i al cap. El ganivet li va caure de les mans, i per això va sortir del cotxe i va empunyar la pistola reglamentària. El taxista també havia sortit i fora se sentien crits d'algun veí. Davant del conductor va apuntar a terra, i li va demanar tranquil·litat.

Aleshores va tornar a rebre un fort cop al cap sense saber d'on venia, va caure a terra, va perdre la pistola i va seguir rebent cops. Finalment es va poder aixecar, va entrar al taxi i va fugir ràpidament. Va anar per un carrer sense sortida, tot i conèixer molt bé la zona. Va agafar la navalla que havia quedat dins del taxi i va tornar a passar pel lloc dels fets aquest cop caminant. Va agafar les coses que havien quedat per terra i va entrar a la finca familiar, on es va estirar a terra per tranquil·litzar-se. Finalment, però, va decidir tornar a casa seva, a Montgat, caminant pel bosc, tot i que no sap ben bé com ho va fer.

La versió del taxista, ben diferent

Però la versió del taxista és ben diferent. Segons ell, un cop arribats a la casa familiar, el mosso, que no s'havia identificat com a tal, el va atacar per darrere i per sorpresa i li va fer un tall al coll d'orella a orella passant pel clatell amb una navalla que portava l'agent. Després de diverses punyalades, i quan va poder desempallegar-se'n donant-li algun cop, va sortir del cotxe i l'agent el va seguir, el va apuntar al cap amb la pistola i va prémer el gallet, tot i que l'arma es va encallar i no es va disparar.

Arran dels crits, un veí de prop va veure part de l'escena, com l'agent apuntava el conductor i per això va voler colpejar-lo amb una barra de ferro des de l'altre costat del mur de la seva finca. Ho va mig aconseguir, perquè ell es va desequilibrar i la barra li va caure, tot i que va acabar colpejant el cap de l'agent. El conductor va poder agafar la barra de ferro i colpejar més l'agent, que va acabar marxant amb el seu taxi. Quan el mosso va tornar caminant, l'hauria tornat a apuntar amb l'arma i intentat disparar, tot i que tampoc ho va aconseguir.

La declaració davant del tribunal del veí que va ajudar el taxista va ser força contundent i ha estat molt tinguda en compte en la sentència, i assegura que va veure com el passatger agafava pel coll el conductor des del seient del darrere, i després va veure com el mosso apuntava amb una pistola al taxista.

Quan l'agent va arribar a casa seva es va adonar que anava ensangonat, es va netejar i va llençar part de la roba tacada en un contenidor del carrer. Va trucar a la seva mare, que vivia a Badalona, perquè l'anés a ajudar, ja que és metgessa. La mare va explicar que el va trobar desorientat i dient coses sense gaire sentit, a més d'una important ferida al cap. El van portar a l'hospital de Can Ruti, on l'agent encara no sabia explicar què li havia passat però va recordar que havia perdut l'arma.

Després d'intentar-la trobar a la comissaria on treballava el seu fill i a casa, la mare va comunicar a la comissaria dels Mossos de Badalona que el seu fill havia estat agredit i havia perdut l'arma. A mesura que passaven les hores, el noi va anar recordant més coses i en parlar amb una mossa amiga de la seva mare va poder fer una mica de memòria. Però els investigadors del cas no se'l creien i consideraven que era una falsa denúncia amb autolesions per justificar la pèrdua de l'arma.

Els tiets de l'agent li van explicar que aquella nit un taxista havia estat agredit davant de casa seva, el mosso ho va relacionar i van decidir anar a la zona a buscar la pistola, que van trobar descarregada i dins de la finca. Després de saber el detall de la baralla amb el taxista, la mare el va relacionar dies després amb el fet que al mateix hospital de Can Ruti havien atès un taxista greument ferit la mateixa nit, i ho va comunicar a la policia catalana, que l'1 d'octubre va detenir l'agent.