A més crisi, més loteria

Madrid.La Loteria de Nadal ha patit pocs canvis des del seu origen. La principal novetat d'enguany és que el sorteig canvia d'escenari. No hi ha color. Els últims 47 anys s'ha fet al Salón de Sorteos, un espai vell i poc cuidat. Aquest any, en canvi, es farà al Palau de Congressos de Madrid, situat al davant del Santiago Bernabéu. L'acte estrenarà espai per maquillar un ambient enrarit pel profund malestar dels venedors de loteria després que el govern espanyol anunciés que vol privatitzar Loterías y Apuestas del Estado, cosa que els ha portat a allargar les amenaces de vaga fins a la setmana passada.

Són efectes de la crisi, tot i que on no es nota és en les vendes. Fins al 25 d'octubre, s'havien venut més de 16 milions de bitllets, per un valor de 3.210 milions d'euros i amb una mitjana de despesa per habitant de 68,68 euros, deu més que l'any passat, quan les vendes van caure un 3% a causa de la crisi. Ara ja s'han superat entre un 1% i un 2% les del 2009. Hi continua havent crisi, però i si toca?

L'impost voluntari

Els nens del Col·legi de Sant Ildefons cantaran els premis durant tres hores i mitja per repartir, teòricament, 2.320,5 milions d'euros en premis. Aquesta xifra és el 70% del total de l'emissió. Però cal tenir en compte que hi ha premis que no es cobraran perquè s'han perdut les butlletes i hi ha números que no es venen. El govern espanyol es va embutxacar l'any passat els diners d'un dels números premiats que no es van vendre. Amb els més de mil milions de beneficis de la loteria s'afronten les despeses de gestió i d'administració. És un impost que p aga qui vol, tothom sap que el més probable és perdre. La possibilitat que et toqui la grossa és d'una entre 14,5 milions. Els diners van a parar on més números es compren. Per això a Madrid ha tocat 72 vegades i a Barcelona, 37. A Lleida, cinc vegades; a Girona, dues; i a Tarragona, cap. És la demarcació catalana que menys gasta en loteria. Però... i si toca?