Em consta -i ho dic a l'inrevés perquè m'entenguin- que hi ha bastants membres del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) molt contents amb les dues últimes decisions que ha pres el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L'una forma part de l'equipatge del que fins ara anomenàvem llei òmnibus, i preveu la reducció del nombre de membres de l'esmentat plenari: d'onze a cinc -no es diu res de si els que quedin seguiran cobrant dietes equivalents al sou d'un director general, tinc entès.
L' altra fa encara més mal, perquè no hi ha res pitjor que el menyspreu. I això és el que fa el senyor Mascarell convocant unes jornades de reflexió crítiques per d'aquí a uns dies (19, 20 i 21 de juliol), pas previ, a més, a una convocatòria multitudinària d'uns 400 experts per esbrinar què cal fer en el món de la cultura en els pròxims deu anys. I per acabar-ho d'adobar, el coordinador d'aquestes primeres reflexions és Xavier Bru de Sala, cofundador del Cercle de Cultura amb l'actual conseller, entre d'altres, i primer president del CoNCA, càrrec que va deixar per desavinences en el plenari. Això sí, la conselleria sembla que va convidar al CoNCA, que va declinar la invitació. Embolica que fa fort.
Després de set anys de feina
Les primeres reflexions -terceres si recordem les organitzades el 1983 i el 1986- es faran sota el títol genèric de Canvi de paradigma: reptes i oportunitats per a la cultura i tindran diverses taules de gent amb pedigrí per analitzar temes com modernitat i crisi, capitalitats i territori, Catalunya com a marca, estratègies de finançament... En el fons, les jornades són un diagnòstic del moment i una mirada sobre el futur de la cultura fets des de la conselleria, obviant de totes totes que aquest és un dels eixos competencials que corresponen al CoNCA, organitzades un mes després que aquest organisme fes públic el seu informe anual sobre la situació de la cultura a Catalunya.
Ferran Mascarell ho té clar i no se n'amaga, i per molt que el senyor Francesc Guardans es passegi per tots els actes que es fan i es desfan per reafirmar la seva existència, no hi ha dubte que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, que va costar set anys de reunions i discussions del sector cultural per tirar endavant, és ja un organisme en vies d'extinció.
