El Consell d'Europa sobre les devolucions en calent d'immigrants: "Són il·legals i no es poden plasmar en una llei"

El comissari de Drets Humans del Consell, Nils Muiznieks, després de visitar Melilla i entrevistar-se a Madrid amb responsables de diferents administracions, ha advertit que si Espanya aprova la reforma per legalitzar les devolucions immediates d'immigrants crearà "un precedent molt negatiu"

El comissari europeu de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, considera que les devolucions en calent d'immigrants a la frontera "no s'ajusten a la legalitat internacional" i que plasmar-les en una llei posaria en risc el sistema de protecció d'asil.

El comissari de Drets Humans, després de visitar Melilla i entrevistar-se a Madrid amb responsables de diferents administracions, ha advertit que si Espanya aprova la reforma per legalitzar les devolucions immediates d'immigrants crearà "un precedent molt negatiu", que podria suposar "el principi de la fi" del sistema d'asil i protecció internacional.

En una roda de premsa a la seu del Defensor del Poble, el representant del Consell d'Europa ha dit que espera que el govern espanyol "busqui una solució" perquè la legislació espanyola s'ajusti a les obligacions contretes en els seus acords internacionals.

"Queda clar que aquesta pràctica no s'ajusta a la legalitat ni de la UE, ni del Consell d'Europa, ni de Nacions Unides", ha dit, per la qual cosa ha insistit que "no es pot legalitzar".

El comissari ha viatjat a Espanya per "avaluar de primera mà" les actuacions de les administracions respecte a l'arribada d'immigrants a través de Melilla i analitzar els canvis –a través d'una esmena del PP– a la llei de seguretat ciutadana per reformar la d'estrangeria i legalitzar el retorn d'immigrants a la frontera.

"He vist devolucions en calent en altres països però mai plasmades en una legislació", ha assenyalat el comissari de Drets Humans, qui ha reclamat la creació d'un mecanisme independent de recerca de les denúncies que es presentin en relació amb les actuacions de les forces de seguretat de l'Estat a la frontera.

A més, s'ha referit a la situació d'amuntegament del centre d'estada temporal d'immigrants (CETI) de Melilla, que acull més de 2.000 persones, quan la seva capacitat és de 480 places, i ha reclamat "més infraestructures i més inversió" en aquestes instal·lacions.

"Totes les persones amb les quals he parlat estan satisfetes amb el director del CETI i amb el treball de l'única advocada", ha assenyalat, però creu que han d'establir-se regles més clares sobre quant temps han de romandre els interns al centre i els criteris de trasllat a la Península.

Ha elogiat la decisió de crear llocs de sol·licitud d'asil a les fronteres de Ceuta i Melilla per facilitar aquests tràmits, però només als ciutadans sirians que reclamen la protecció internacional, encara que creu que haurien de reforçar-se.

"El dia que vaig ser a Melilla van arribar més de 80 sol·licituds d'asil", ha explicat Nils Muiznieks, qui ha plantejat la necessitat no només de reforçar les infraestructures, sinó també el nombre d'advocats i intèrprets, a més de millorar la formació de les forces de seguretat de l'Estat.

Els immigrants procedents de l'Àfrica subsahariana "han de seguir utilitzant ganxos o sabates especials per travessar la tanca, que no són armes, són eines per grimpar", ha aclarit el comissari, qui ha denunciat que ha rebut queixes sobre l'"ús excessiu de la força per part de la Guàrdia Civil i sobre devolucions en calent".

"Espero que s'investigui i es castigui", ha dit el representant del Consell d'Europa, qui ha proposat que es facin públiques les mesures disciplinàries que s'adoptin, si escau, contra els agents.

El 2014, van arribar a Melilla 5.500 persones indocumentades, de les quals 3.000 procedien de Síria, i la resta de l'Àfrica subsahariana, ha detallat.

Pel comissari "la situació d'Espanya és manejable", perquè ha recordat que el 2014 Espanya va tramitar en total unes 5.200 sol·licituds de protecció internacional, que suposen l'1% de les cursades a Europa, i ha instat que s'avaluïn cas per cas.

Després de mantenir converses amb responsables del govern, Muiznieks ha dit que confia que "es trobi una solució perquè els controls en fronteres siguin compatibles amb la legalitat internacional" i s'eviti la presentació de denúncies davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Ha aconsellat aprofitar els fons de la UE per millorar les infraestructures i per facilitar les devolucions voluntàries.

El comissari ha advertit de la importància de separar terrorisme d'immigració, "perquè no hi ha un vincle" entre ells, i ha reclamat més coordinació entre els països de la UE i els d'origen dels immigrants.

Més continguts de