El Constitucional avala que una embarassada pugui ser acomiadada si està en període de prova a l'empresa

Els magistrats desestimen el recurs d'empara d'una dona a qui l'empresa havia extingit el contracte abans de dos mesos

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública una sentència on estableix que la protecció a les dones embarassades davant de l'extinció de contracte no es pot estendre als casos de període de prova. Segons els magistrats, la circumstància de l'embaràs pot ser causa objectiva d'anul·lació "de l'acomiadament", però "no en el cas d'extinció de contracte en període de prova".

La sentència compta amb el vot particular discrepant del magistrat Fernando Valdés, al qual s'ha afegit la vicepresidenta, Adela Asúa, i els magistrats Luis Ignacio Ortega i Juan Antonio Xiol, a més d'un vot particular concurrent del magistrat Andrés Ollero.

El TC desestima d'aquesta manera un recurs d'empara d'una treballadora embarassada que va ser contractada per un període de sis mesos prorrogables automàticament per períodes iguals, i amb qui l'empresa havia establert un període de prova de dos mesos. Quan va ser contractada, estava embarassada de deu setmanes i no consta que l'empresa en tingués coneixement. Abans de finalitzar el període de prova, l'empresa va comunicar a la treballadora l'extinció del seu contracte.

Segons el TC, la protecció a les dones embarassades que consta a l'estatut dels treballadors no es pot aplicar a aquest cas perquè la llei va limitar conscientment la protecció i en va excloure l'aplicació al supòsit de desestimació empresarial durant el període de prova.

"Mentre que en l'acomiadament la llei exigeix requisits de manera que en cas de ser incomplerts comporten la il·licitud de la decisió extintiva, la desestimació empresarial durant el període de prova no queda subjecte a requisits formals", diu la sentència.

En canvi, en els seus vots particulars, els magistrats Valdés, Asúa, Ortega i Xiol sostenen que s'hauria d'haver admès a tràmit l'empara en aplicació de l'article 14 de la Constitució que diu que "els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social", i "no pot dependre de circumstàncies contractuals".

La sentència, apunten, "assigna una menor protecció a l'embarassada en període de prova, menystenint la vigència dels drets fonamentals precisament en els escenaris contractuals de més precarietat laboral".

En el seu vot concurrent, el magistrat Ollero expressa el seu acord amb la sentència, però assegura que els fonaments jurídics oferien una oportunitat per analitzar amb més profunditat aspectes relacionats amb la naturalesa dels indicis que ha d'aportar l'embarassada perquè l'empresa hagi de presentar proves sobre un motiu d'extinció de contracte, de manera que es pugui descartar que existeix cap tipus de discriminació.