El Constitucional anul·la les curses de toros sense sang impulsades pel Parlament balear

La llei impulsada pel pacte d'esquerres majoritari al Parlament balear vetava la utilització de qualsevol "instrument punxant" que pugui ferir o matar el toro

El Tribunal Constitucional ha anul·lat els articles de la llei balear de toros que prohibeixen clavar llances i altres estris o matar els toros a les curses que es fan a l'Arxipèlag. Queden així prohibits els que s'anomenaven "toros a la balear" o "toros sense sang", que el Parlament de les Illes havien impulsat amb els vots del PSIB, MÉS i Podem i amb l'oposició de Ciutadans i el Partit Popular.

La sentència declara inconstitucionals els articles 6, 7, 8 i 9 de la llei, així com els apartats 1, 2 i 7 de l'article 5 i alguns punts més dels articles 1.2 i del 4, segons han informat fonts de l'alt tribunal a Efe sobre una decisió que compta amb vots particulars i que es coneixerà els pròxims dies. L'article 9, anul·lat pel Constitucional, establia que "els únics estris que podrà emprar el professional taurí i els auxiliars durant els espectacles taurins són la capa i la muleta".

La llei impulsada pel pacte d'esquerres majoritari al Parlament balear vetava la utilització de qualsevol "instrument punxant" que pugui ferir o matar el toro. També s'anul·len els articles que restringien en marges de 20 quilos (de 460 a 480 quilos en places de primera, per exemple) el pes dels caps de bestiar, i que imposaven que les places de totes les categories tinguin bàscula i que els toros hagin de tenir de 4 a 6 anys d'edat.

Altres preceptes suspesos pel Constitucional són els que estableixen que els toros tindran garantit el "benestar" en els corrals i no estaran reclosos en espais petits, sinó que entraran a la plaça directament des dels corrals, que no s'usaran cavalls en els espectacles, que només hi haurà toros a places estables i que els animals procediran sempre de la ramaderia més pròxima a la plaça.

Anul·lat queda així mateix l'article que determinava que en cada cursa no es toregin més de tres caps de bestiar i durant un màxim de deu minuts per animal, i en acabar "seran conduïts i retornats als corrals acompanyats per un ramat de quatre cabestres, la presència dels quals en els corrals de la plaça serà obligatòria abans de l'arribada dels toros, és a dir, 48 hores abans de començar l'espectacle".

Els empresaris i aficionats a la tauromàquia havien denunciat que aquestes restriccions desnaturalitzaven per complet l'estructura tradicional de les corregudes de toros, impedien en la pràctica la seva celebració i suposaven un subterfugi legal per salvar la impossibilitat de prohibir directament els toros, que va establir el Constitucional quan va derogar la llei catalana que decretava que no es podien fer espectacles taurins en aquesta comunitat.

Quan el Parlament balear va aprovar el juliol del 2017 la regulació de les curses de toros, els seus promotors, els grups d'esquerra que donen suport al Govern, varen explicar obertament que el seu propòsit era posar fi a la tauromàquia a les Illes fent valer les competències autonòmiques de protecció dels animals per evitar el que havia passat amb la llei de Catalunya.

Immediatament, el govern central del PP va recórrer davant el Constitucional contra els articles de la llei autonòmica que suprimien parts de les corregudes de toros tradicionals en els quals es fereix o mata els animals. Si bé el TC va suspendre cautelarment el desembre de l'any passat els articles de la llei que prohibien ferir o matar els toros, va aixecar aquesta suspensió mitjançant una acta dictada el març passat.

La prohibició dels espectacles en què es claven banderilles i es maten els bous ha estat en vigor a les Balears des del 27 de març i ha suposat, de fet, la supressió de les poques corregudes que encara es feien a Mallorca.

Decepció dels animalistes

La directora de l grup animalista Anima  Naturalis  a Espanya, Aida  Bascón , ha mostrat la seva decepció per la sentència, que "ens obligarà a canviar d'estratègia en la lluita contra les curses de bous". Aquesta entitat forma part, juntament amb l'organització holandesa CAS, de la plataforma Mallorca Sense Sang, que ha estat molt activa en la promulgació de l'esmentada llei.

Bascón  ha dit que deixaran d'impulsar lleis similars en altres comunitats autònomes i intentar actuar amb el govern central  per tal que  s'elimini la protecció que té la tauromàquia com a   de patrimoni cultural.

Segons el president de l'entitat a les Illes,  Francisco  Vázquez, la llei manté l'obligació que els toreros i els animals hagin de passar un control  antidopatge abans i després de les curses, "a la qual cosa s'oposen els mateixos toreros", fet que pot complicar l'organització d'aquests espectacles a les Illes. També es manté la prohibició  que   els menors   assisteixin  a l'espectacle.