El coronavirus dobla les morts a Barcelona: n'hi ha hagut 1.330 més

L'Ajuntament detecta més afectació als barris menys afavorits i prepara un pla local per millorar el confinament

A Barcelona han mort durant l'últim mes 1.330 persones més de la mitjana de defuncions dels últims deu anys. I aquesta és, per tant, la mortalitat que l'Ajuntament associa als efectes del coronavirus, encara que no siguin directament morts causades pel covid-19, sinó també de persones fràgils que han patit els efectes col·laterals de la pandèmia. Si un mes de març estable a la ciutat s'hi registren 1.299 morts, aquest any han mort 2.629 ciutadans. O sigui, més del doble. El govern municipal ha presentat aquest dimecres dades sobre l'impacte del virus a la ciutat extretes de les xifres oficials del Govern i de les que aporten les funeràries. S'estima que des del 12 de març fins ahir a la ciutat s'hi han detectat 7.683 casos: 459 per cada 100.000 habitants. Però aquests són estrictament els casos testats.

Així ho ha detallat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, basant-se en un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) –es pot consultar aquí–, que detalla l'afectació en funció de variables com el barri, el gènere i el nivell socioeconòmic. El virus ha afectat més les persones de renda baixa i de més edat; no es detecta, en canvi, una diferència significativa entre homes i dones –tot i que el nombre de casos és lleugerament més alt entre les dones (3.914) que entre els homes (3.769)–, i la majoria dels positius detectats tenen més de 44 anys. La immensa majoria dels morts, fins a  2.174, tenien més de 75 anys.

Les dades, segons el govern municipal, ajuden a definir les mesures per anticipar-se a la següent fase de la crisi i encarar la manera de reconduir el confinament. I, de fet, Tarafa ja ha detallat que treballen en un pla per acompanyar el confinament de les zones més afectades i que passaria, per exemple, per allotjar en espais habilitats aquelles persones que no tenen un habitatge en condicions. De moment els positius han atacat especialment la part nord de la ciutat: Nou Barris i Horta-Guinadó. Una realitat que, segons l'Ajuntament, podria respondre a causes com l'envelliment de la població o el fet que hi hagi més gent que ha de sortir de casa per anar a treballar, i això, segons Tarafa, s'ha de tenir en compte a l'hora de plantejar com es farà el desconfinament. 

Per contra, els barris de les zones més benestants –Sarrià i les Corts– tenen la incidència més baixa. Un punt que es podria atribuir al fet de tenir habitatges més grans i ben aïllats o de poder fer el confinament sense desplaçaments laborals. Una de les opcions que el consistori té sobre la taula és utilitzar hotels o altres emplaçaments per traslladar-hi veïns de zones com el Besòs, amb pisos mal aïllats. Un punt que ha sorprès els mateixos responsables de l'estudi és que tot i que sembla que la realitat socioeconòmica del barri és un punt clau, Ciutat Vella no apareix en les primeres posicions d'afectació. I aquí, apunten, hi podria jugar la mitjana d'edat, ja que l'arribada de població migrant ha rejovenit el centre de Barcelona. 

En fase de baixada

La ciutat va viure el pic de màxims contagis el 26 de març i ara la corba ja va a la baixa. "L'epidèmia està en fase de baixada", ha resumit la gerent de l'ASPB, Carme Borrell, que ha admès que es tracta d'una base de dades "viva" que s'està actualitzant perquè és possible que les xifres de defuncions arribin amb retard per la saturació del registre. "Són  dades dures i crues, darrere d'aquestes xifres hi ha persones amb famílies que no s'han pogut acomiadar", ha remarcat la regidora de Salut durant la presentació dels resultats, i ha assegurat que la radiografia d'ara confirma la necessitat de les mesures que prepara el seu equip, com personalitzar el pla de confinament.