Foment tancarà la T2 del Prat i només vendrà el 10% de bitllets d'AVE

Calviño descarta parar tota l'activitat productiva perquè l'economia ja està "prou alentida"

MARIONA FERRER I FORNELLS / LEANDRE IBAR

El govern espanyol aposta per no aturar del tot l'economia, i això es veu clarament en l'àmbit del transport. Si bé les carreteres estan pràcticament buides, encara circulen cotxes i camions, i l'afluència al transport públic ha baixat però encara hi ha passatgers al metro i als busos. Per seguir adaptant l'oferta a la demanda de passatgers, el ministre de Transports i Mobilitat, José Luis Ábalos, ha explicat que a partir de demà es tancaran moltes terminals dels aeroports espanyols, per concentrar progressivament l'operativa en espais determinats. Per altra banda, es continuarà reduint les places d'AVE ofertes, fins arribar al 10% de les habituals.

Així, l'aeroport del Prat acabarà funcionant només amb les portes A i D de la Terminal 1: les que es fan servir per al pont aeri i per a vols de llarga distància, que utilitzen avions grans com l'A380 d'Emirates. Per tant, tota l'anomenada "espasa" quedarà clausurada. Per altra banda, Barajas tancarà progressivament totes les seves terminals menys la T4. A l'aeroport de Palma també s'acabarà operant només amb els mòduls B i D. Amb tot plegat n'hi haurà prou, diu Ábalos, per acollir el poc trànsit aeri que encara hi ha a l'Estat (s'ha reduït un 82% respecte a fa un any, segons ha afirmat). El pla de Foment es desenvoluparà progressivament els pròxims dies, començant per una reunió del consell d'administració d'Aena demà.

Pel que fa al trànsit ferroviari, el ministeri segueix reduint l'oferta de places disponibles. En el cas de l'alta velocitat, només es posaran a la venda el 10% de seients d'AVE: circularan 1 de cada 3 combois que circulaven i, a més, degut a les restriccions de distància entre passatgers, només s'hi vendran un terç de les butaques. A Rodalies es reduiran per primera vegada les freqüències: en hora punta circularan el 80% dels trens, i en hores vall, el 50%. Aquest servei havia quedat exonerat de restriccions quan el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma.

"Queda molt poc marge per a la mobilitat –ha assegurat Ábalos–. No fa falta res més, és pràcticament un confinament i s'ha de deixar un marge de necessitat". El ministre ha aprofitat per llançar un dard al president de la Generalitat, Quim Torra, que insisteix en el bloqueig total de les comunicacions de Catalunya: "A aquells que han plantejat un confinament territorial: ja és un fet. No fa falta confinar-se més. La realitat s'ha imposat i la mobilitat entre comunitats autònomes s'ha reduït enormement i només es planteja en termes d'excepcionalitat".  

La Moncloa no vol aturar l'economia

I és que el govern espanyol descarta completament, a hores d'ara, seguir els passos d'Itàlia en el terreny econòmic i aturar tota l'activitat productiva per implantar un confinament total, tal com demanen els presidents de Catalunya i d'algunes comunitats governades pel PP, com Múrcia i Galícia. La vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha assenyalat, en la línia del que ja va dir durant el cap de setmana el president espanyol, Pedro Sánchez, que no acaba d'entendre què s'entén per "confinament total" quan l'activitat econòmica espanyola ja està "prou alentida". A parer seu, no és necessari ampliar les mesures actuals perquè l'estat d'alarma ja ha començat a "tenir un impacte" en l'economia. En aquest sentit, en roda de premsa des de la Moncloa acompanyada del ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha defensat un acord amb sindicats perquè la indústria espanyola es "reorienti" de cara a la producció dels productes sanitaris necessaris per sortir de la crisi.

Els efectes sobre l'economia de confinar totalment la població i tancar totes les empreses que no produeixin béns i serveis essencials són desconeguts. Ara mateix, cap ens ni públic ni privat ha publicat encara una estimació de quin seria l'impacte si es paralitzés tota l'activitat no essencial.

De fet, la Cambra de Comerç de Barcelona va xifrar en un màxim d'uns 15.000 milions (un 6,3% del producte interior brut) la caiguda de l'economia si les mesures contra el coronavirus s'allargaven sis setmanes, però l'estudi només tenia en compte les mesures vigents actualment, no pas un enduriment. En les condicions actuals, la Cambra xifra en un 43% la davallada de l'activitat econòmica a Catalunya, però en cas de confinament total aquesta xifra augmentaria i, per tant, la reducció del PIB seria encara més forta. Per la seva banda, els departaments d'Economia i d'Empresa de la Generalitat tampoc tenen xifres sobre quina seria l'afectació.

L'impacte dels confinaments sobre l'economia catalana podria arribar a ser del 6,3%

Això no ha evitat, però, que algunes patronals, com la basca Cebek, hagin assegurat que seria contraproduent. El seu president, Iñaki Garcinuño, opina que és "convenient i responsable" que els ciutadans continuïn anant a treballar per mantenir una activitat "mínima" perquè, un cop passada l'epidèmia, les empreses "no siguin un cadàver". En canvi, a Catalunya només s'han pronunciat les cambres de comerç, que han donat suport al president de la Generalitat, Quim Torra, en la petició de confinament total.

Un milió de tests ràpids en una setmana

Al seu torn, i a les portes del pic de contagis per coronavirus, el ministeri de Sanitat ha anunciat aquest dilluns que està previst que aquesta setmana Espanya rebi un milió de tests ràpids de diagnòstic del coronavirus. Se sumaran als 640.000 rebuts ja durant el cap de setmana i que s'han començat a repartir a la Comunitat de Madrid, que des d'avui ja en té 8.000, dirigits en primer lloc a sanitaris, pacients hospitalitzats i persones en risc, sobretot gent gran en residències. En aquest sentit, el ministeri vol subratllar que en cap cas estan bloquejant material, com denuncien alguns governs autonòmics. "El que estem fent és reforçar ports i duanes en el combat a les persones que volen especular amb aquest material", ha dit.

Illa també ha anunciat tres ordres noves per ampliar l'estat d'alarma. En primer lloc, una per garantir el subministrament, la fabricació i el repartiment de medicaments, que no ha concretat. En segon lloc, una ordre per considerar el tractament de les aigües residuals un bé essencial perquè es mantingui la higiene. I en tercer lloc, una ordre perquè les comunitats puguin decidir reobrir hotels si és per allotjar-hi personal mèdic o sanitari, així com també pacients, o bé fer servir els establiments com a consultes externes.

Dades "esperançadores"

Illa s'ha mostrat per primer cop lleugerament optimista i ha assenyalat que tenen sobre la taula la "primera dada esperançadora". I és que, malgrat augmentar els contagis i els morts per coronavirus, per primera vegada s'ha reduït un o dos punts la quantitat de casos en unitats de cures intensives en relació al total d'hospitalitzats.