Sanitat planteja a les comunitats quatre nivells d’alerta per unificar restriccions durant la segona onada

La proposta encara s'està debatent, i situaria Catalunya en un nivell alt i Madrid en un d'extrem

Després de mesos d’una resposta totalment independent per part de les comunitats a la segona onada, el ministeri de Sanitat es prepara per tornar a agafar les regnes, tot i que aquest cop la Moncloa preveu l’aplicació generalitzada de l’estat d’alarma a Espanya com a “ultimíssim recurs”. La proposta que hi ha sobre la taula, a consensuar amb les comunitats, és la creació d’un nou sistema de fases per respondre a la pandèmia, una mesura que Salvador Illa ja va plantejar fa unes setmanes al govern madrileny. El pla, que tot just està en fase de debat, inclou establir quatre nivells d’alerta –baix, mitjà, alt i extrem– en funció de la situació epidemiològica i la capacitat assistencial de cada comunitat, segons l’esborrany al qual va tenir ahir accés Europa Press.

Illa no s’ha referit a aquesta proposta aquest dijous al Congrés durant el debat sobre l’aplicació de l’estat d’alarma a Madrid, per bé que ha puntualitzat que si en un futur s’apliquen mesures recentralitzadores serà sempre després d’acordar-ho en el si del consell interterritorial de Salut, que reuneix tots els consellers del ram. Fonts del ministeri de Sanitat admeten que hi ha un esborrany sobre la taula però no garanteixen que acabi prosperant. Si fos així, Espanya es partiria en quatre colors en funció de l’evolució de la pandèmia. Catalunya estaria en un nivell alt, mentre que l’Aragó, Castella i Lleó, Madrid i la Rioja, a més de Ceuta, estarien en una situació extrema.

El director del Centre de Coordinació d'Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, ha explicat en la seva roda de premsa d'aquesta tarda que el document amb els nivells d'alerta es preveu que estigui enllestit la setmana vinent. Segons Simón, hi haurà unes mesures que, d'acord amb els indicadors i el risc, almenys s'hauran d'implantar, i d'altres en què donaran marge perquè puguin ser més o menys extremes. Pel que fa a l'evolució de la pandèmia, Simón ha assegurat que els últims dies s'ha apreciat "una certa estabilització" d'aquesta segona onada i que s'està a l'espera de comprovar si es produeix o no un descens.

Uns indicadors clars

En tot cas, el sistema que proposa Sanitat per regular les mesures és força complex perquè té en compte molts paràmetres, però per primer cop posa sobre la taula uns indicadors ben definits per canviar de fase, cosa que no va fer amb la primera onada i per la qual cosa va ser durament criticat. En primer lloc, l’esborrany té en compte el nivell de transmissió del virus a través de la incidència acumulada per 100.000 habitants en 14 dies (IA), així com també en una setmana, el percentatge de positivitat de les proves diagnòstiques i el percentatge de casos de traçabilitat. En segon, es té en compte la capacitat assistencial a través de l’ocupació de llits en planta i a l’UCI de pacients amb coronavirus.

Els llindars, doncs, són molt més complexos que els que va establir l’ordre de Sanitat per al cas de Madrid i les ciutats de més de 100.000 habitants, en què s’ordenava el confinament perimetral en cas de tenir un IA de més de 500, més d’un 35% d’ocupació de les UCI i una positivitat superior al 100%. Durant al debat al Congrés d’aquest dijous, Illa ha defensat la necessitat de mantenir les restriccions fins que cada comunitat tingui una incidència "al voltant de 100" i ha recordat que quan es va aixecar l’estat d’alarma estava a només 8,51 casos per cada 100.000 habitants.

Ara bé, l’esborrany de Sanitat puntualitza que "sempre es farà una valoració individualitzada de la situació de la comunitat autònoma i es tindran en compte d’altres possibles indicadors, inclosos els qualitatius". "Per determinar el nivell de risc d’un territori, els indicadors s’han d’interpretar sempre de forma dinàmica, i tant la tendència com la velocitat de canvi han de tenir pes en aquesta valoració", diu el document. La proposta, però, permetria al govern espanyol carregar-se d’arguments per mantenir les restriccions a Madrid més enllà de la fi de l’estat d’alarma el 23 d’octubre.

Amb tot, les comunitats es podrien anticipar a l’aplicació de mesures de restricció. Illa ha posat aquest dijous d’exemple la gestió de Catalunya, amb l’anunci de tancament de bars i restaurants durant 15 dies, enfront de la de Madrid.

Illa posa d'exemple Catalunya en la gestió de la pandèmia enfront de Madrid