Creix la pressió autonòmica perquè el govern espanyol permeti decretar el confinament domiciliari

Castella i Lleó i Andalusia, governades pel PP, demanen que s'estudiï però Illa no ho veu necessari

A mesura que passen els dies i les corbes de contagis, hospitalitzacions i morts pugen cada vegada més, cosa que anticipa una tercera onada de la pandèmia de covid-19 que podria ser més dura que la segona, creix la pressió autonòmica perquè el govern de Pedro Sánchez torni a decretar el confinament domiciliari o bé permeti a les comunitats decretar-lo, ja que l'actual estat d'alarma no ho preveu. Primer va posar la qüestió sobre la taula Andalusia ahir dimecres, i aquest dijous s'hi ha unit Castella i Lleó (les dues governades pel PP en coalició amb Ciutadans), mentre que Astúries -amb la incidència més baixa de contagis per cada 100.000 habitants i amb un escrupolós programa de prevenció- proposa a la població autoconfinar-se.

El vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea (Cs), ha reclamat al govern espanyol que es replantegi l'opció del confinament domiciliari perquè és "raonable" pensar que aquesta possibilitat pugui ser necessària "d'aquí molt pocs dies" si la corba de contagis continua pujant com les darreres jornades. Durant la roda de premsa posterior al consell de govern de la comunitat, Igena ha anunciat que implementaran noves mesures restrictives, com "recomanar" als ciutadans que es quedin a casa "excepte per anar a treballar" i que evitin les reunions amb persones no convivents. Amb una incidència de 539 contagis per cada 100.000 habitants, superior a la de Catalunya, Castella i Lleó ha tancat l'interior de tota l'hostaleria i només es pot consumir en terrasses.

Avançar el toc de queda nocturn?

La crida d'Igea se suma a la del conseller de Salut d'Andalusia, Jesús Aguirre, que va demanar al ministre de Sanitat, Salvador Illa, en la reunió del Consell d'Interterritorial de Salut celebrada ahir dimecres plantejar-se el confinament domiciliari, així com la possibilitat d'avançar el toc de queda nocturn a les 21 h per obligar tothom a estar a casa a aquella hora excepte qui treballi. Aquest dijous el president de la Junta, Juanma Moreno, ha demanat als andalusos que "en la mesura de les seves possibilitats es quedin a casa" i que actuïn "amb sentit comú" davant de la tercera onada, ja que el creixement de contagis està sent "explosiu". Des de dilluns han entrat en vigor una sèrie de mesures que inclouen el tancament dels restaurants a les 18 h i de les cafeteries i dels comerços a les 20 h.

Aquestes mesures en comunitats governades pel PP contrasten amb les decisions de la capital espanyola, que continua sense aplicar restriccions en l'hostaleria i manté un toc de queda nocturn que no comença fins a la mitjanit. La capital espanyola ja és el tercer territori de l'Estat amb més incidència acumulada de contagis després d'Extremadura i Múrcia, i té una pressió a les UCI del 40%, tot i que tenint en compte els llits d'aguts prepandèmia -que no comptabilitzen quiròfans- és de més del 90%.

Qui també ha demanat l'autoconfinament és el País Valencià, tot i que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, considera que el confinament domiciliari no és necessari, en la línia del PSOE. Illa va assenyalar ahir dimecres, després de la reunió del Consell Interterritorial, que hi ha "l'experiència d'haver derrotat una segona onada amb una estratègia que ha funcionat". "Si s'aplica la mateixa estratègia, aconseguirem el mateix resultat", va afegir. La Moncloa s'aferra a les mesures que va aprovar el 25 d'octubre, en plena segona onada, i que permeten a les comunitats imposar un toc de queda nocturn i tancar perimetralment tot o part del seu territori, com està fent Catalunya per municipis. "Tant en el pla de resposta com en les actuacions coordinades hi ha mesures prou dures emparades per l'estat d'alarma", va dir al seu torn la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, que darrerament actua de ministra de Sanitat en funcions a l'espera que Illa comenci a fer de candidat del PSC a les eleccions catalanes, si finalment se celebren el 14 de febrer.