Creix la divisió entre els barris rics i pobres
L’atur i la immigració estan cada cop més concentrats territorialment, segons un estudi
BarcelonaLa crisi econòmica ha fet créixer la distància entre rics i pobres, i també la segregació en el territori. Així ho constata un estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, emmarcat en el programa RecerCaixa, que es va presentar ahir a Barcelona. Segons els resultats preliminars d’aquest estudi, que va més enllà dels nivells de renda, l’atur i la immigració estan cada cop més concentrats territorialment.
La resposta de la societat, diuen els autors d’aquest estudi, està sent el factor clau per a la resistència dels barris més desafavorits, però hi ha llocs on això no és suficient. Per combatre el problema, els investigadors demanen que les polítiques socials tinguin en compte un criteri de justícia distributiva territorial, amb menys retallades als barris més desafavorits.
Augment de la segregació
Risc que les classes altes s’allunyin de la realitat social
“La segregació tendeix a créixer en les circumstàncies de més dificultat”, apunta un dels coordinadors de l’estudi, Oriol Nel·lo. Els investigadors de la UAB han fet una anàlisi estadística basada en la taxa d’atur i d’immigració de les més de 5.000 seccions censals en què es divideix el territori català, i han comprovat que cada vegada hi ha més zones amb concentracions molt altes o molt baixes, i cada vegada menys zones amb nivells intermedis.
Nel·lo detalla que “hi ha segregació per dalt i per baix, però per dalt és fins i tot més aguda”. Les persones aturades i les persones d’origen estranger estan molt concentrades territorialment, però les persones que tenen feina i els ciutadans autòctons encara estan més concentrats. “És el que s’anomena la societat d’entre nosaltres mateixos”, explica Nel·lo. Els autors de l’estudi alerten que això provoca un risc d’allunyament de la realitat social i d’insensibilització amb les problemàtiques que afecten la majoria de la població.
Encara per sota d’altres llocs
La segregació d’atur i immigració era més alta a França el 2002
Els investigadors aclareixen que la segregació és un fenomen estructural, que en aquests últims anys s’ha intensificat i s’ha transformat. “Primer era vertical, entre els pisos d’una escala, després va passar a ser entre carrers i entre barris, i ara és entre municipis”, detalla Nel·lo. En un mapa de les zones més benestants de l’àrea metropolitana, hi assenyala la zona alta de Barcelona, però també municipis del Vallès com Sant Cugat o alguns pobles del Maresme. En el mapa de les zones més desafavorides, hi destaca la concentració en l’eix del Besòs, des de Montcada i Reixac fins al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, passant per Ciutat Meridiana.
Malgrat el creixement entre el 2001 i el 2012, que s’atribueix als últims anys de crisi però també als anteriors, de creixement de la bombolla immobiliària, els autors de l’estudi destaquen que el nivell de segregació de Catalunya encara està molt lluny del de França el 2002. Sobretot pel que fa a la immigració.
La reacció dels ciutadans
Factor clau per a la resistència, però de vegades insuficient
Ismael Blanco, un altre dels coordinadors de l’estudi, subratlla que “davant de la crisi proliferen les respostes socialment innovadores” dels mateixos ciutadans i afegeix que aquest és un dels factors que expliquen per què alguns dels barris més desafavorits estan resistint millor que d’altres. Blanco posa l’exemple de Ciutat Meridiana i recorda que té una ciutadania “fortament organitzada, amb un teixit associatiu dens i ric”.
El projecte d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona inclou un mapa d’iniciatives d’innovació social amb més de 600 exemples. Segons explica Blanco, a banda de documentar aquestes iniciatives, el mapa permet comprovar que “la distribució és desigual” i que aquestes accions “no es produeixen on hi ha més necessitat, sinó on hi ha més energia”. Algunes vegades, per tant, resulten insuficients. “Confiar en les pràctiques d’innovació social com a resposta a la crisi ens pot portar a més segregació”, sentencia.
Crida a les institucions
Els experts demanen justícia territorial en les polítiques
“Aquest coneixement ens ha de servir per actuar, tot això està molt bé, però si no fem el pas següent no serveix per a res”, alerta Oriol Nel·lo. L’estudi presentat ahir inclou, a banda del diagnòstic, diverses propostes per solucionar el problema. Els autors asseguren que abans que res calen instruments estadístics millors per conèixer millor la realitat, i que s’han de promoure, reforçar i afavorir les pràctiques d’innovació social. Per exemple, amb “la generalització en les administracions del país de criteris de contractació socialment responsables”.
Ismael Blanco afegeix que l’abordatge ha de ser “integral, a llarg termini, i amb polítiques a diferents escales, perquè el fenomen es dóna més a nivell intermunicipal que intramunicipal”. L’investigador fa una crida a les institucions perquè incorporin “criteris de justícia distributiva territorial” en les polítiques públiques. En altres paraules, “que les retallades no tinguin una distribució lineal”, sinó que es retalli menys als barris més desafavorits. Blanco posa un exemple concret: “Retallar la sisena hora no té la mateixa incidència al barri de Rocafonda de Mataró que a Sant Cugat del Vallès”.
