Cremem Trafalgar

Sabeu aquells matins que surts de casa amb la sensació que et menjaràs el món? Doncs a mi em passa gairebé cada dia, perquè sóc del Barça. Primer sóc del Barça i després fill de ma mare. Per això, les galetes de mantega que aquest matí havia comprat a Harrods per a ella... Doncs sabeu què? Que les he repartit entre els meus germans blaugranes. Passo de ma mare. Ella passa del futbol, jo passo d'ella. És que ella no ho entén. Això que està passant és història! Això és el més gran que ens ha passat mai. El Barça campió d'Europa, a Londres! Viure per veure-ho, i després ja et pots morir.

Ara ja fa mitja hora que toco els collons fotent cops a la llauna de les galetes i encara ningú m'ha demanat que pari. "Barça! Pam! Pam! Pam! Barça! Pam! Pam! Pam!" Potser és que vaig tan col·locat que... Hosti, sí que vaig col·locat: l'almirall Nelson m'està parlant!

-Que diu què, almirall? Que l'Abidal fotrà un gol? Sí que s'ho mereix, que ha superat un càncer, pobre, i en un dit i fet torna a jugar. El meu pare també va patir un càncer, però després de 3 anys d'agonia, la va dinyar. No era tan fort com l'Abi, ni tan generós. ¿Sabia que l'Abi ha venut els seus cotxes per ajudar els malalts de càncer? Per sort el meu pare no era tan generós, si no, ara no tindríem cotxe... Però, almirall, ¿vostè també és del Barça? És que som tan universals que fins i tot l'imperi britànic ens fa costat! Agafi la bandera, agafi-la i faci-la onejar des del cel de la plaça de Trafalgar.

-Enric, les amfetes i la xocolata m'estan passant factura... Estic parlant amb l'estàtua de Nelson. D'on has tret la droga?

-Calla, tio, calla, no em desconcentris, ¿no veus que m'estic gronxant a l'agulla dels minuts del Big Ben? Quina passada! Millor que quan vam anar a Port Aventura!

-Collons, on has comprat aquesta merda?

-Des d'aquí dalt et reconec per la gorra!

La gorra que acabem de mangar a un venedor ambulant. Quin desgraciat. Un paio amb un turbant d'aquells amb forma de caca de l'Arale. L'Enric li ha desfet el turbant i l'home ha deixat tot el material a terra per poder córrer darrere d'ell. Jo m'he quedat amb una gorra, i per a l'Enric he agafat una bandera del Barça de 10x10 metres. L'Enric s'ha posat molt content. El futbol és genial... Bé, ser del Barça és genial. Gaudeixes d'un espectacle que és art, defenses la teva terra i fas amics, perquè arreu ens estimen molt. Menys a Cornellà i a Espanya, esclar, però aquests no compten, són l'enemic. El Barça és Catalunya, i para de comptar. Bé, menys quan guanyem un Mundial i una Eurocopa amb la roja . Ara que vaig ben posat, ho puc confessar: vaig celebrar el gol de l'Iniesta contra Holanda. No ho digueu, eh? ¡Kalise para todos! Quin pedal que porto.

És una cosa... Com ho diria, una experiència... És que no tinc paraules... Això sí, és místic. Que no ens veieu a la foto? L'Enric a l'agulla del Big Ben, les masses alegres i els nois aquests de Bielorússia que hem conegut fan onejar la bandera de 10x10 metres. I ara no estàs orgullosa de mi, mare? Tu, que te'n rius perquè em poso la samarreta amb el 10 i el nom de Messi quan vaig a l'Inem a demanar feina. He viatjat a Londres en bus, per la patilla, i sense entrada per al partit. I saps què? Que seré a l'estadi! Veus el xinès aquest que vol sortir a l' APM? Doncs li hem fotut l'entrada, a ell i a la seva dona. Jo pel Barça robo i em calço a qui sigui.

Tu no em vols entendre però el pare sí que m'hauria donat la raó. El trobo a faltar molt, el pare. Ell m'hauria entès... Encara el recordo plorant l'any 92 després de marcar Koeman. Segur que m'observa des del cel i està orgullós de mi. Collons, mare, ¿que no ho veus que hi ha coses més importants que els estudis o la feina? Tu i jo morirem, igual que el pare, però el Barça seguirà existint! Mare, t'ho suplico: vine amb mi al costat blaugrana de la força.

-Què em diu, almirall Nelson? Que sóc imbècil? Amb raó el van pelar els francesos... I després els guiris voleu venir a Catalunya a emborratxar-vos i a drogar-vos! Es pensa que ens quedarem de braços plegats? Això no m'ho diu a l'estadi! Enric, baixa d'una vegada, que hem de calçar-nos l'almirall! Veniu a mi, almogàvers, cremem Trafalgar!