FORMACIÓ FORA DE L'AULA
Societat 06/07/2013

Crida dels pares per legalitzar l'educació a casa

Unes 600 famílies a Catalunya escolaritzen a casa, una opció que està fora de la llei i que els que practiquen demanen que sigui regulada, com es fa en altres països d'Europa

Lara Bonilla
4 min

Barcelona.Educar a casa és una opció de vida. Requereix dedicació total de temps i esforç d'almenys un dels dos progenitors. "És cert que has de deixar moltes coses de costat, però no és un sacrifici perquè ho fas a gust", explica Anna Ferrer, de 58 anys, pionera de l'escolarització a casa. Ella, que ha educat els seus 15 fills a casa, alerta sobre la paradoxa que ser mestre d'altres nens "estigui valorat i remunerat i ser-ho dels teus fills, no". "És pervers", diu.

Els pares que eduquen a casa consideren que el sistema educatiu no respon a les necessitats dels seus fills, però no volen definir-se com a contraposició a l'escola sinó només ser considerats com una opció més. Joan Escriu, pare de dos nens de 7 i 4 anys, ho va triar perquè "és una manera personalitzada d'educar". I és una opció que ell i la seva parella renoven cada any. "No és una decisió inalterable. Avaluem què és el millor, i si els nens estan bé, tenen un bon nivell, estan feliços i tenen amics, continuem". Una de les crítiques més habituals que rep aquesta opció educativa és la manca de socialització dels nens. "No se'ls fa partícips actius de la societat", sosté el professor de dret administratiu de la UB Marc Tarrés. "Tenim la imatge que estem tancats a casa tot el dia, però no és cert", respon Escriu. La majoria de nens fan activitats extraescolars, van a esplais i s'organitzen trobades amb altres famílies que eduquen a casa. Molt diferent de fa 30 anys, quan els fills d'Anna Ferrer ho havien d'amagar i no feien extraescolars per por que els descobrissin.

Les famílies que opten pel homeschooling o educació a casa s'exposen a patir problemes legals, com ara que hi intervinguin els serveis socials, ja que es considera que aquests nens són absentistes. La llei diu que l'escolarització és obligatòria entre els 6 i els 16 anys "i l'administració entén que aquestes famílies estan incomplint la legalitat vigent", explica Madalen Goiria, professora de dret civil de la Universitat del País Basc i autora d'una tesi sobre la situació jurídica del homeschooling . Però segons aquesta jurista, la llei (tant l'estatal -la Lomce- com la catalana -la LEC-) està pensada per perseguir l'absentisme escolar. "Està pensada per a gent que té abandonats els seus fills, quan aquestes famílies es caracteritzen per tot el contrari", apunta Goiria, que ha participat a la Universitat de Barcelona en una jornada sobre el reconeixement legal del homeschooling . "La nostra lluita és que se'ns diferenciï dels absentistes", diu Escriu, que forma part de la coordinadora catalana pel reconeixement de l'educació en família.

Falta de control

Es calcula que unes 600 famílies i més d'un miler de nens a Catalunya -unes 4.000 a Espanya- escolaritzen els seus fills a casa. Són xifres aproximades, ja que no hi ha un registre oficial ni aquesta opció familiar està reconeguda legalment. "Vivim en una situació d'inseguretat jurídica", reconeix Escriu. I creu que no hi ha més casos per por de ser perseguits. Ell té la consciència molt tranquil·la: "No crec que estigui fent res malament", diu. Aquest col·lectiu esgrimeix la Constitució per defensar l'educació a casa, ja que recull el dret i l'obligació d'educar els menors de 16 anys, però "no diu res del fet que sigui obligatori fer-ho a l'escola", expliquen.

Demanen que es reguli aquesta opció, com ja es fa a França, Anglaterra i Portugal, entre d'altres. Però Ensenyament ho veu diferent: "Està regulat: escolaritzar és portar a l'escola, i tot el que no sigui un centre autoritzat no és escolaritzar", assenyala Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa del departament d'Ensenyament. Segons Madalen Goiria, regular-ho és fàcil perquè no xoca amb la Constitució i "només cal voluntat política". "La dificultat és que el col·lectiu és molt petit". Hi ha hagut intents de regulació en el passat "però sempre s'acaben truncant per por", afegeix. Ensenyament diu que no ho pot regular perquè "la llei estatal no ho permet, i és aquesta la que s'hauria de canviar; la LEC no ho pot fer".

El professor de dret administratiu de la UB Marc Tarrés explica que quan es va tramitar la LEC es va parlar d'incloure-ho o de "deixar una escletxa, però no hi és". Amb la llei a la mà, ell té clar que l'educació a casa "és il·legal". "Una altra cosa és que hi pugui haver una certa llacuna pel que fa a la vigilància en el compliment de l'obligació d'escolaritzar. Joan Escriu demana que es reguli de manera "raonable". "No cal tenir una assistenta social a casa, però sí un llistat de drets i deures". I fa notar una evidència: "No pot ser que l'administració no sàpiga qui som ni què estem fent, és una deixadesa seva". Tarrés també opina que "els poders polítics han de respondre a aquesta realitat social".

A la pràctica, poques vegades es persegueix aquestes famílies. Ensenyament argumenta que no és la seva responsabilitat, ja que són els ajuntaments els que tenen les competències per vetllar per l'escolarització. "Per fer-ho, només poden agafar el padró i controlar que tots els nens van a l'escola", explica Tarrés. En cas de detectar un cas d'absentisme -per una denúncia, per exemple- es fa un requeriment. "I si no es resol, s'envia a la fiscalia", diu Ruiz.

No obstant, la majoria de problemes legals sorgeixen quan els nois demanen el reconeixement acadèmic de l'educació que han fet a casa i que "amb la normativa a la mà no es pot donar", diu Tarrés. Si volen obtenir el graduat d'ESO als 16 anys s'han d'esperar fins als 18 anys per poder fer l'examen per lliure.

Col·lectiu divers

No hi ha una única manera d'educar a casa. N'hi ha que prefereixen un sistema més formal i estructurat, com a l'escola, i d'altres que opten per un sistema més autònom. I segons una tesi feta per Carlos Cabo, el homeschooling espanyol "és essencialment laic". Cada família s'organitza el currículum i l'aprenentatge com vol. El més habitual és seguir els objectius del cicle per assolir les competències bàsiques, però després s'incorporen pedagogies alternatives. "A casa, amb dues o tres hores al dia pots tenir el mateix rendiments que amb set hores a l'escola", diu Escriu. Com que ell és freelance , és qui hi dedica més temps. "Un dels avantatges és que, en qualsevol moment, si veig que un mètode no funciona, el canvio per un altre, i això a l'escola costa molt". Explica que al homeschooling s'hi arriba per dues vies: una, la criança natural, i l'altra, la desescolarització de nens que no s'han adaptat a l'escola. Opina que tothom està capacitat per fer-ho, ja que "s'aprèn gradualment", i creu que els seus fills tenen el mateix nivell que els que van a l'escola. "No crec que s'estiguin perdent res".

stats