Criminals amb bon gust

El famós quadre El crit , d'Edvard Munch, va ser robat el 22 d'agost del 2004 del Museu Munch d'Oslo per tres individus armats i emmascarats. Mentre s'esperava una petició de rescat que mai no va arribar, es va oferir una recompensa de 97 milions d'euros per a qui aportés pistes que duguessin a l'amagatall de la tela. El 31 d'agost del 2006 la policia noruega va trobar-la aparentment en bon estat, tot i que al cap de poc es va descobrir que havia patit desperfectes que impedien la seva restauració completa. Una altra versió de l'obra havia estat arrabassada per una banda de lladres el 12 de febrer del 1994 de la Galeria Nacional d'Oslo. Va ser recuperada el 7 de maig.

Quatre homes armats van penetrar el 24 de febrer del 2006 al museu Chácara du Céu, a Rio de Janeiro, enmig de l'enrenou del Carnaval carioca. En vint minuts, van retenir nou persones entre turistes i empleats del lloc, van desactivar el circuit intern de televisió i van apoderar-se de La dansa , de Pablo Picasso, Els dos balcons , de Salvador Dalí, Marine , de Claude Monet, i Jardí de Luxemburg , d'Henri Matisse. Bon gust. En acabar, van enfundar les pistoles i van fugir tot barrejant-se amb una comparsa del carnestoltes més picant del món. Encara els busquen.

El robatori més cèlebre d'una obra d'art es va produir el 21 d'agost del 1911. El fuster italià Vincenzo Perugia va pispar La Gioconda del Louvre, on havia treballat, induït per un comerciant argentí, Eduardo Valfiemo, que va vendre falsificacions del retrat fet per Leonardo da Vinci a diversos col·leccionistes que s'afiguraven comprar l'original. L'ànsia per assenyalar un culpable va dur les autoritats a considerar sospitosos del delicte personatges com ara Picasso o el poeta Guillaume Apollinaire. Finalment, el desembre del 1913, Perugia va ser detingut a Florència en voler vendre el quadre a la Galleria degli Uffizi. L'home va al·legar motius patriòtics per defensar la seva acció, el desig legítim de retornar a Itàlia l'obra d'un italià, però això no el va salvar de ser condemnat a tretze mesos de presó. El 1914 La Gioconda era de nou a París.

Naixement amb sant Llorenç i sant Francesc , obra que Caravaggio va realitzar el 1609, va desaparèixer l'octubre del 1969 de l'església de San Llorenç, a Palerm (Itàlia), on havia estat durant més de tres segles. No se'n va saber res fins al 1996, quan un membre penedit de la Cosa Nostra va declarar que la tela, robada per encàrrec, havia quedat destrossada en usar una fulla d'afaitar per separar-la del marc. Tanmateix, un temps després un altre mafiós, el pentito Salvatore Cangemi, va afirmar en un judici que el quadre estava sencer i que presidia les reunions de la cúpula de la Cosa Nostra com a símbol del seu poder. Potser ho continua fent, ja que aquesta creació de Caravaggio, amb un valor estimat d'uns 20 milions de dòlars, encara no s'ha localitzat.

El 31 de desembre del 1999, durant els focs artificials que van acompanyar la celebració de l'any nou, algú va irrompre a l'Ashmolean Museum d'Oxford (Regne Unit) i es va endur Vistes d'Auvers-sur-Oise , obra de Paul Cézanne valorada en 4,8 milions d'euros. La policia va indicar que el lladre havia entrat al recinte a través d'una claraboia. El curiós és que altres pintures col·locades prop de la de Cézanne, tan o més valuoses que aquesta, no van ser tocades, cosa que indica que un col·leccionista hauria encarregat el cop per tenir aquella peça en concret. Se'n desconeix el parador.

L'any 2006, mentre el traslladaven del seu emplaçament, el Museu d'Art de Toledo (Ohio, Estats Units), al Guggenheim de Nova York, el quadre Los niños del carretón de Goya (1778) va ser robat. Va ser en un descans nocturn del camió que feia el recorregut per l'estat de Pennsilvània. L'FBI va prometre una gratificació de 50.000 dòlars a qui proporcionés informació fiable sobre el destí de l'obra. Al cap de pocs dies, la trucada d'un ciutadà la identitat del qual va quedar en l'anonimat va guiar els agents fins a Nova Jersei i el lladre, Steve Lee Olson. La pintura es va trobar intacta.