Un cronista del 'New York Times' fa pinya en un castell: "Volia ser una biga i em vaig conformar sent un totxo"

Barcelona"Una torre humana necessita fonaments, a més d'un pinacle". És la conclusió del periodista James Barron, del 'New York Times', després de presenciar i participar en les torres que van aixecar aquest dimecres els Castellers de Vilafranca al mig de Manhattan, a sobre d'un gratacel de vint pisos.

"Vaig arribar-hi volent ser una biga humana. Em vaig conformar sent un totxo als fonaments, a la base: sòlid, resistent, robust". Així comença el text del periodista al blog 'City Room' del rotatiu, on els seus reporters escriuen articles sobre Nova York. La participació a la pinya del castell el va absorbir tant que, fins i tot, va abstreure's del que passava a sobre seu, una "torre humana" –escriu– de set pisos.

Barron descriu la seva primera experiència amb un castell. "M'inquietava: s'inclinaria com la famosa torre de Pisa? Cauria a terra com ho va fer el rellotge del segle XIII a Finale Emília, a Itàlia, fa unes setmanes per culpa de terratrèmols i rèpliques? (No, i no)". Els Castellers de Vilafranca, relata, són "els New York Giants de la construcció de torres humanes", segons explica Ram Devieni, productor i director del documental sobre la colla anomenat 'The Human Tower' ('La torre humana').

Abans de fer pinya, es va recomanar a Barron que es tragués les ulleres i que no mirés amunt. "Això em va convertir en un totxo extremadament miop. Estava suant tant, a 33 graus de temperatura, que em picaven els ulls. Si hagués mirat amunt, hauria vist l'Empire State elevant-se per sobre de la torre, a set blocs de distància".

Els castellers, escriu el reporter, li van explicar que la mida o la forma de cadascú no importava. "Jo no tinc equilibri com una nena petita, però ella no té força com jo. Tothom té alguna cosa", li va dir un dels castellers.