DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

Cuidar també impacta en la salut

Els cuidadors poden patir mal d’esquena o trastorns del son, així com sentiments de culpa o ansietat Lucia, 10 anys
Lucia, 19 anys

“Les cuidadores no professionals són una eina fonamental perquè la persona que vol estar a casa pugui fer-ho mantenint la seva qualitat de vida. Són una figura important dins de la societat que no és prou valorada”, reivindica la metge de família Iris Alarcón. I parla en femení perquè la gran majoria són dones que fan una tasca invisible. Cuidar enforteix els vincles amb la persona atesa i pot ser una tasca satisfactòria, però és complexa i té conseqüències sobre la salut física i emocional de la persona cuidadora.

El primer que experimenten les persones cuidadores, explica Alarcón, és una fase de dol. “Són persones que tenen una relació personal amb la persona que cuiden i se l’estimen. A més, perden aquell familiar tal com el coneixien”, destaca aquesta metge.

Els següents símptomes que apareixen són els físics. La falta d’un descans adequat i la sobrecàrrega, que dependran del grau de dependència de la persona que es cuida, poden provocar dolor muscular, mal de cap, mal d’esquena, dolors articulars o vertigen, entre d’altres. “Si una cosa tan senzilla com posar bé un familiar en una cadira de rodes es fa malament de manera repetida, pot acabar repercutint en la salut i s’han de prendre precaucions”, explica l’infermer Josep París, especialista en infermeria geriàtrica. El mateix a l’hora de donar menjar o mobilitzar el familiar per dutxar-lo o canviar-lo. “Un cop no passa res, però de manera repetida acaba repercutint en la salut”, diu París. Per això és tan important oferir-los recursos, ja que no s’ha d’oblidar que no són cuidadors professionals. “S’ha de fer formació per ensenyar com mobilitzar correctament una persona dependent”, apunta Alarcón, que destaca iniciatives com el cuidador expert o els grups de cuidadors que hi ha als CAP, en què s’ensenyen coses pràctiques com aquestes.

Un altre problema habitual és la falta de descans. “Sobretot si el familiar conviu amb la persona que cuida, ja que està en alerta, qualsevol soroll el desperta i no dorm bé”, explica París, coautor del llibre Cuídate, sobre vivències personals de cuidadors. Sembla evident, però a vegades cal recordar consells bàsics com la importància d’alimentar-se bé, beure aigua o descansar. “Perquè entres en una espiral diabòlica i passes a pensar que el centre d’atenció exclusiu és la persona cuidada”, apunta París. “I no s’espera que siguin superhomes o superdones”, afegeix.

La salut emocional també se’n ressent. Fet el dol, comencen a aflorar altres emocions, com la culpa, la desesperança o la incertesa per no saber com evolucionarà aquell familiar o quant de temps s’allargarà la situació, o per no saber si se l’està cuidant bé o no. I això pot provocar desequilibris emocionals i, en els casos més greus, ansietat o depressió. “Però el que volem és detectar els senyals d’alarma abans perquè no arribin a aquest diagnòstic”, diu Iris Alarcón, que també és vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic). I una conseqüència indirecta és el consum de fàrmacs, ja sigui per pal·liar símptomes físics, com el mal d’esquena, o emocionals, com l’ansietat.

Soledat i culpa

“La sobrecàrrega física comporta també una sobrecàrrega emocional. T’adones que potser dediques més hores a cuidar de les que havies pensat i et descuides perquè t’aboques a l’altre”, indica Josep París, que també explica que els cuidadors se senten sols. “És una cura oculta”. No ho expliquen perquè pensen que és el que toca fer. També són reticents a delegar en algú altre. I quan ho fan, apareix la culpa. “Se senten tan responsables que són capaços de desatendre’s i oblidar-se d’ells per tenir cura dels altres”, apunta Alarcón, que posa alguns exemples: des de l’esposa que demana cita al metge per a ella i es passa l’estona parlant del marit fins a persones que estan passant una bona estona amb la família o els amics i després se senten malament per haver rigut i gaudit d’un espai de desconnexió. “I el missatge ha de ser que és molt necessari tenir espais d’autocura per carregar piles. Per cuidar, has de cuidar-te”, diu Alarcón. És vital mantenir la vida social. “Penses que si vas al cinema o a passejar estàs descuidant l’altre, però potser necessites parar per reparar”, afegeix París. Cal donar a conèixer als cuidadors els recursos que tenen al seu abast, i el repte és arribar fins a ells, perquè “difícilment demanen ajuda”, conclou Alarcón.

Cuidar, una tasca complexa amb múltiples efectes

Tot i ser una tasca satisfactòria, el fet de cuidar també té un impacte: Salut física

La sobrecàrrega que suporten els cuidadors pot provocar cansament, dolor muscular, mal de cap o d’esquena i trastorns del son.

Salut emocional

Les persones cuidadores poden tenir dubtes, conflictes interns, sentiments de culpabilitat, pensaments erronis i sensació de desesperança. Tot això afecta el seu estat psicològic i emocional.

La família

Ser cuidador pot provocar canvis en l’estructura familiar i els rols dels seus membres, així com tensions.

La vida social i el lleure

Les tasques de cura requereixen temps i les relacions socials i el lleure es redueixen.

L’àmbit laboral

Sovint els cuidadors han de reduir la seva jornada laboral, i en alguns casos no poden treballar, així que els ingressos disminueixen.

Més continguts de