“Cuidem-nos”: llibres de primera necessitat i paper higiènic de col·leccionista

BarcelonaEl carrer està ple d'imatges i sons als quals potser en altres circumstàncies no pararíem atenció. Com el noi i la noia que lliguen amb tota naturalitat asseguts a un banc de la plaça Narcís Oller. O el Pau i la Mila, de 78 i 83 anys, que a dalt de tot del carrer Tuset, xerren pels descosits mentre esperen que els seus fills surtin de comprar. I els dos amics que juguen al Scrabble asseguts en un pedrís a dues passes de la plaça Gal·la Placídia.

Al parc infantil de la plaça, tots els dissabtes al matí hi ha cua de nens que esperen el seu torn. Ara no hi ha quasi ningú. Només uns pares que gronxen la seva filla. Just el que han recomanat que no es faci: "Si veieu un parc infantil buit, millor deixeu-lo buit", van explicar ahir metges i experts en malalties infeccioses. Al quiosc de premsa de l'encreuament amb Travessera de Gràcia, dels més ben abastits de la ciutat malgrat la crisi del paper, els queden pocs diaris. Avui han venut moltíssim. Llegir, el que sigui, sempre és una bona recepta.

En un portal del carrer Balmes, la Maia està entrant a casa amb la seva àvia. Passaran juntes tot el dia. No tenen altre remei, m'explica l'àvia amb un fil d'emoció: "Confiem que no passi res dolent. Crec que a casa estem tots sans". Al Caprabo del carrer Còrsega limiten l'aforament a 44 persones. Al costat, a Casa Ametller, deixen entrar de cinc en cinc. No preveuen problemes d'abastiment. Aquest matí han rebut el doble de provisions i els taulells estan a rebentar de fruita i verdura.

Fent cua m'hi trobo el Joan, veí del quart. Treballa al transport públic i m'explica que s'estan fent molts esforços en protegir la salut dels conductors. La Mar, la seva dona, treballa a l'Hospital de la Vall d'Hebron. L'antiga UCI, fa poc convertida en magatzem, torna a ser UCI. Una mica més enllà de nosaltres, fent cua però sense fer cua, hi ha una senyora a qui sempre veig demanant ajuda per menjar. Una noia li dona cinc euros: "Tinc 85 anys, reina. Que Déu et beneeixi".

El quiosc i estanc Harvard, a la cantonada amb Balmes, està obert amb normalitat. També la gran majoria de forns de pa. Com els Boldú, els 365 i els La Reposada. Em para una senyora gran del barri, de les de tota la vida. Ho té clar: "Cuidem-nos, sisplau". Bon consell, gràcies! "Cuidem-nos", "Tots a casa", "Tanquem per responsabilitat", "No tenim hidroalcohol ni mascaretes", "Guardem 1,5 metres de distància", "Us estimem molt, per això estarem uns dies sense obrir", "Màxim 6 persones"... Des dels més creatius fins als més informatius, és estrany el comerç obert que no tingui un cartellet enganxat al vidre que dona al carrer. El McDonalds està tancat, esclar. També el Café & Te de la Diagonal, però han deixat una capsa de taronges sobrant per si algú les vol. "Això està cuinat ahir a la nit, us serveix?", li ofereix l'encarregat d'un bar a l'empleat de Can Piera, la històrica botiga de belles arts del carrer Còrsega.

"Però què passa amb el paper higiènic?", es pregunta una empleada d'El Fornet. Fa un parell de dies que molta gent té el mateix interrogant al cap. Em creuo pel carrer Sèneca amb una parella que en porta un paquet acabat de comprar i l'aixeca en senyal de victòria. Un detall de sentit de l'humor que t'alegra quasi tant com els acords imaginats per Loquillo i versionats per Alaska que s'escolten a tot drap sortint d'un balcó: "Tu madre no lo dice pero me mira mal". Visito un oasi, Casa Anita, la llibreria infantil i juvenil del carrer Vic. L'Oblit, la seva propietària, té intenció d'obrir tot el dia: "És important tenir llibres a casa i encara més si ens hi hem de quedar tancats uns dies. Estem oberts perquè això que tenim és de primera necessitat". Sensacional.

Les bicicletes dels repartidors

L'avocaterie, com tots els restaurants, està tancat. Però mantenen obert el servei per emportar. I hi ha tres repartidors de Glovo al carrer esperant per endur-se comandes. De fet, esperar dos minuts al semàfor de la Diagonal és veure passar un degoteig força constant de repartidors de Glovo i Deliveroo. A la part de dalt d'Enric Granados sempre hi ha força activitat comercial.

El comerç de barri hi està ben arrelat. Irreductible, sobreviu un triumvirat històric: Fruites i Verdures Cobo, la carnisseria Salas i la polleria Manolita. Els tres estan oberts i amb demanda per sobre de la normalitat. Els supermercats pakistanesos viuen amb certa calma la situació fora del normal: "Depenent de com vagi el confinament i les provisions, potser la setmana que ve els pakis són els protagonistes", suggereix una clienta mentre fa cua a Cobo.

No puc resistir la temptació d'entrar a El Col·leccionista, botiga de referència d'Enric Granados amb Còrsega. El Josep, un client de Sant Cugat que ha fet neteja a casa, li acaba de portar un seguit de sucoses andròmines. Entre elles hi ha un vell plec de paper higiènic Le daim vert. El posa a l'aparador juntament amb els rotlles d'Elefante, Pantera i Mirlo. Què us pensàveu? El paper higiènic també és objecte de col·leccionista.