06/07/2011

Culers, alemanys, paios i heteros

2 min

La primera paradoxa del cas que anomenarem "el del gendre d'en Trias" és: deunidó el sidral organitzat per unes imatges del fragment d'una entrevista que tots hem vist, a pesar de no haver estat emesa, que la majoria ni sabem d'on coi ha sortit i que algú ha filtrat. Dit això, ara ve la gran paradoxa del cas, que, més enllà de rivalitats esportives, va del tractament de les minories o dels que se senten minories.

Què hauria passat si Trias (o qualsevol altre personatge públic) hagués dit que seria una desgràcia tenir un gendre jueu... o gitano... o homosexual? Col·lectius jueus, gitanos i homosexuals haurien tardat 20 segons a protestar. Ara fem-ho al revés. Què hauria passat si Trias (o qualsevol altre personatge públic) hagués dit que seria una desgràcia tenir un gendre culer? S'haurien queixat els culers? I si hagués dit, per exemple, que la desgràcia seria tenir-lo alemany, paio o heterosexual?

La diferència entre el primer grup d'exemples i el segon és que els primers se senten minoria, que això els fa vulnerables i que, per tant, estan sempre pendents de possibles atacs. Ei, atenció, no estic dient que aquests "col·lectius" no estiguin dimonitzats, ni estic dient que no tinguin raó en estar més alerta que d'altres. Dic que quan et sents minoria, la teva pell és més fina que si no te'n sents, independentment que realment ho siguis o no.

Però, i què passa amb els catalans? Som una minoria? Sí. Ens falten al respecte? A Espanya és l'esport nacional. I de cara al futur, què? Volem continuar sent una minoria que es queixa (amb raó) cada cop que la matxaquen o volem ser alemanys, paios, heteros... i culers (ei, ja m'entén la metàfora... no estic dient que aquest sigui el model de bon català)? Bé, és una qüestió d'actitud que depèn de nosaltres.

stats