L’AUGE DEL CÀNNABIS

El Culubret i Sant Joan de Figueres, territoris amb llei pròpia

Els veïns reclamen una solució urgent als talls de llum per culpa de les plantacions de cànnabis
El barri de Sant Joan de Figueres, una de les zones on s’han trobat plantacions de cànnabis i es produeixen talls de llum pel cultiu interior / DAVID BORRAT

Aquí ningú veu ni sent mai res. És la llei principal que regeix els barris de Culubret i Sant Joan de Figueres. “Vivim amb por”, reconeixen alguns dels seus veïns, que posen com a condició per parlar no revelar el seu nom. Bona part dels ciutadans d’aquests barris es dediquen al tràfic de marihuana i cocaïna, i ho fan a plena llum del dia i sense amagar-se. “Els veus al mig del carrer: ara para un cotxe, pregunta quant en vol, els hi porten i marxen. O d’altres tenen pisos, piquen a la porta i surten al cap de res”, asseguren.

La majoria de figuerencs no han posat mai els peus en alguns dels carrers de la zona nord-oest de Figueres, formada pels barris de Culubret, Sant Joan, Bon Pastor, Món Millor i Juncària - Parc Bosc. “Són barris diferents, però hi ha la mateixa porqueria”, diu en Paco -nom fictici-, i en Josep afegeix: “Hi ha una frontera imaginària i al nucli del Culubret i de Sant Joan és impossible passar si no ets del barri, perquè si veuen una cara desconeguda la vigilen perquè saben que passa alguna cosa”.

Viure sense llum

En alguns dels seus carrers la degradació i la deixadesa de la majoria d’edificis contrasten amb els cotxes d’alta gamma que hi ha aparcats, molts dels quals tenen matrícula francesa. “Veus moltíssims francesos, amb cotxassos, que venen, carreguen i marxen”, apunten. Enmig dels parcs hi ha barbacoes sense propietari aparent -“cada dia hi ha festa i s’ajunten un munt de gent”-, escombraries acumulades per diferents racons i és habitual trobar-se cotxes mal aparcats a les voreres, que bloquegen el pas d’altres vehicles. I alguns dels pocs comerços que hi ha, segons els veïns, són  “tapadores” per vendre drogues i blanquejar els diners que guanyen.

La major part de les famílies són gitanes o d’origen marroquí, i amb el pas del temps la resta de veïns han anat marxant. “Abans els gitanos i marroquins es barallaven molt, però ara fa un temps que s’han fet amics i s’ajuden a cuidar les plantes”, assegura la Joana, que fa temps que intenta canviar de barri, farta de les molèsties: “Però vaig comprar el pis el 2009 per 170.000 € i ara no me’n donen ni 60.000”. Un dels principals problemes derivats del tràfic de marihuana són els talls de llum que pateixen diàriament. “I poden durar una hora o dotze! Estem farts d’haver de llençar menjar, de no poder cuinar ni dutxar-nos… I un dels veïns té 86 anys. ¿Tu creus que pot estar sense llum cada dia?”, exclamen en to de desesperació. Endesa argumenta que hi ha molts veïns que tenen plantacions de marihuana, amb la llum punxada, i la sobrecàrrega fa saltar els diferencials.

“No pot ser que en ple segle XXI hi hagi famílies que cada dia es queden sense llum”, critica l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, que demana “tant als ministeris com a les conselleries que facin pressió a les operadores” mentre busquen una solució per garantir el subministrament a les famílies que sí que paguen les factures.

Impotència institucional

“És un territori comanche, tothom fa el que vol”, diuen els veïns, i posen d’exemple el compliment de les mesures anticovid: la majoria van sense mascareta, i fins i tot durant el confinament van continuar traficant. “Fins que l’últim mes es van quedar sense material. Llavors el barri era una bassa d’oli, però hi havia molt mala llet, perquè no tenien efectiu”. Ara bé, la prohibició de sortir al carrer no va evitar que se celebressin tres festes de compromís i un casament. “Dos agents de la Guàrdia Urbana es van presentar al casament, però van haver de marxar amb la cua entre les cames. Què volies que fessin? Si eren dos contra més de cent!”, reconeix en Lluís, que també admet que la policia no hi pot fer res “perquè no són prou”: “Quan els veuen, es xiulen entre ells per avisar-se. O, si han de fer alguna cosa, fan merder a l’altra punta de la ciutat, perquè saben que no són prou policies per estar a les dues bandes”.

Un dels últims incidents viscuts al barri va passar a mitjans de setembre quan dos agents dels Mossos van veure un vehicle sospitós i el van començar a perseguir, fins que el cotxe es va encastar contra una casa del Culubret. “De cop, van sortir tots els veïns i es van abraonar contra els agents, insultant-los. Vaig trucar a la policia i els hi vaig dir ben clar: o envieu més patrulles o no en surten vius”, recorda encara amb les mans al cap la Conxita. De fet, els agents van haver de disparar trets a l’aire “al veure perillar la seva integritat física”, segons va apuntar el cos policial, que va trobar una caixa de marihuana al vehicle. I, precisament, el fet que disparessin trets a l’aire va ser el que va fer empipar més els veïns. “Mira aquest, es pensa que és el xèrif!”, cridava una de les veïnes. “I tot per una mica de marihuana!”, afegia un altre amb to d’indignació.

Després d’aquest incident, l’alcaldessa recalca que “s’ha traslladat a la comunitat gitana que no es pot tornar a produir una situació com aquesta”. Ara bé, Lladó subratlla que els problemes d’aquests barris van molt més enllà del tràfic: “Hi ha temes socioeconòmics, socioculturals i problemes de convivència importants”. Des de l’Ajuntament estan treballant en un pla estratègic, però l’alcaldessa lamenta que se senten “molt sols”. “Tot són bones paraules per part de la Generalitat i de l’Estat, però ens fan falta molts recursos i no ens serveix de res que ens vinguin a donar un copet a l’esquena”, reivindica Lladó abans de recordar que “el tràfic de marihuana és un problema de país, no només de Figueres”.