El 'Curiosity' inclou un microxip de disseny català

Una estació mediambiental desenvolupada a l'estat espanyol inclou un microxip desenvolupat a la UPC

La tecnologia catalana ha trepitjat avui per primera vegada la superfície marciana a bord de l'explorador 'Curiosity'. Una estació mediambiental en què han participat experts catalans, dissenyada, desenvolupada i muntada completament a l'estat espanyol, és un dels deu instruments amb què compta aquest robot.

En declaracions a Efe des del Laboratori de Propulsió de l'Agència Espacial Nord-americana a Pasadena (Califòrnia, EUA), el científic Felipe Gómez, un dels membres de l'equip, ha qualificat l'aterratge de molt emocionant i "sorprenent" per la suavitat amb què el 'rover' s'ha posat a Mart. "El desplegament s'ha complert pas a pas, ha estat un èxit rotund", ha dit Gómez, del Centre d'Astrobiologia –centre mixt del CSIC i de l'INTA.

Després de l'"explosió d'alegria" viscuda a Pasadena, on Gómez hi estarà tres mesos –tota la fase d'operació–, comença la revisió dels sistemes del 'Curiosity', incloent-hi l'estació mediambiental (REMS) de l'equip científic espanyol.

Es tracta de la primera vegada que un grup de científics de l'Estat desenvolupa "completament" un instrumental científic amb destí al planeta vermell. Aquest aparell enviarà les dades que reculli des del primer moment, i durant les pròximes hores es revisaran "amb molta paciència" tots els sistemes del 'Curiosity', un pas important per aconseguir l'objectiu d'enviar astronautes a Mart a mitjan 2030.

La descàrrega de dades es produirà una vegada al dia i després es processarà i interpretarà la informació per planificar la jornada següent. El REMS mesurarà una vegada al dia dades com el vent, la temperatura del terra, la pressió, la humitat i la radiació ultraviolada, entre altres dades. Aquesta informació es descarrega a l'ordinador de control del 'rover' i, posteriorment, al satèl·lit que es comunica amb Terra.

A l'estació REMS han participat 40 investigadors, liderats pel Centre d'Astrobiologia en col·laboració amb l'empresa CRISA, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid). A la UPC, concretament, s'hi ha desenvolupat un microxip.

L'estat espanyol és l'únic país europeu que treballa en aquest projecte de la NASA.

Més continguts de