THE NEW YORK TIMESEl Curiosity, un aparell totterreny amb propulsió nuclear i de la mida d'un cotxe, hauria d'aterrar aquesta matinada al cràter Gale, al planeta Mart. Des del novembre, una nau espacial l'està transportant a uns 13.000 quilòmetres per hora en el que representa l'última gran proesa del programa planetari de la NASA per als pròxims anys. Carregat amb nous instruments molt enginyosos, l'aparell haurà d'examinar com mai s'ha fet fins ara el Planeta Vermell, desenterrant les pistes per trobar la resposta a una pregunta clau: ¿hi podria haver hagut mai vida a Mart?
La nau espacial que transporta el Curiosityha d'executar una sèrie de maniobres increïblement complexes per col·locar l'aparell a la superfície del planeta, concretament al cràter Gale, just al sud de l'equador, que és un forat de 154 quilòmetres d'amplada fet per un meteorit fa més de 3.500 milions d'anys. El cràter és un dels llocs més profunds de Mart, cosa que hauria de facilitar la feina alCuriosity i fer-lo avançar en la seva missió (que ha costat 2.500 milions de dòlars): estudiar el medi ambient dels primers anys del planeta Mart.
"L'aigua va sempre cap avall, i és on anem", va dir durant una conferència de premsa aquest mes John P. Grotzinger, un professor de geologia de l'Institut Tecnològic de Califòrnia, que és el científic del projecte de la missió. A les roques de la part inferior del cràter, s'hi poden trobar trossos del passat de Mart. Durant l'última dècada, les naus espacials robòtiques de la NASA han fet aparèixer proves convincents que fa segles el planeta contenia un dels prerequisits per a la vida. A Mart ha fluït l'aigua, si més no en algun moment del passat. Altres prerequisits són les molècules basades en carboni i l'energia. La llum solar o l'escalfor volcànica podrien haver proporcionat l'energia necessària. Amb el Curiosity, la recerca se centrarà en les molècules.
A la sala de control del Laboratori de Propulsió Jet a Pasadena, Califòrnia, els nervis per l'aterratge del Curiosity comencen avui. Primer han d'esperar la confirmació que la nau espacial hagi entrat a l'atmosfera de Mart. Set minuts després, la nau ha d'haver executat sense problemes una sèrie de maniobres difícils per aterrar el vehicle totterreny a la superfície. Si tot va com està previst, la fricció de l'aire de Mart farà reduir la velocitat de la nau a 1.600 quilòmetres per hora. Llavors es desplegarà un paracaigudes de 51 metres d'amplada. A continuació, l'escut tèrmic de la nau s'ha de desprendre, de manera que el radar pugui trobar el lloc d'aterratge.
Fins i tot amb l'esmorteïment del paracaigudes, la nau s'hauria de dirigir cap a la superfície del planeta encara a una velocitat de 320 quilòmetres per hora. Després, es tallarà el paracaigudes i arribarà el torn dels motors de descens.
Els tres últims aparells totterreny de la NASA (el Sojourner el 1997, i l'Spirit i l'Opportunity el 2004) tenien sistemes similars d'aterratge, excepte per a l'últim pas. En aquests casos, un conjunt de bosses d'aire s'inflaven al voltant de l'aparell, que es llançava els últims 50 metres i rodava fins que s'aturava. Però el Curiosity, amb la mida d'un Mini Cooper, és cinc vegades més pesat que l'Spiriti l'Opportunity, de manera que les bosses d'aire utilitzades amb els altres no serveixen en aquest cas. L'operació equivalent seria intentar esmorteir l'impacte d'un cotxe contra una paret de maons a una velocitat d'autopista i sense desperfectes.
Així doncs, elCuriosity baixarà a través d'un cable des del coet de la NASA (que estarà planejant a l'espai) fins a la superfície de Mart. Un cop topi amb Mart a una velocitat suau de 2,7 quilòmetres per hora, es tallarà el cable i el coet volarà i s'estavellarà a mig quilòmetre.
Els enginyers de la NASA que van idear la maniobra diuen que, després de provar a fons les diferents parts del sistema i de moltes simulacions per ordinador, estan segurs que han construït un model que ha de funcionar. "En el món simulat, hem aterrat a Mart milions de vegades", va dir un dels enginyers, Steven Lee. No obstant això, l'èxit no està garantit. L'aterratge del Curiosity és "la missió robòtica de la NASA més difícil que s'ha intentat mai", va dir el doctor Grunsfeld. Si ha arribat bé, l'aparell reposarà més o menys una setmana. Mentrestant, l'òrbita Odyssey de la NASA a Mart anirà passant per enviar transmissions de ràdio de l'aparell a la Terra. La NASA ha advertit, però, que podrien passar un o dos dies abans que la confirmació de l'aterratge arribi a la Terra.
Canvis a les roques
Els enginyers i els científics estaran unes quantes setmanes examinant les condicions del vehicle. Una de les primeres tasques serà una actualització del programari dels ordinadors. Quan passi una setmana, és molt probable que el Curiosity estigui preparat per examinar l'entorn. "Després d'un parell de mesos estarem camí de la muntanya de Sharp", va dir el doctor Grotzinger, el científic del projecte. Es tracta d'una muntanya ubicada al centre del cràter i formada per capes de roques de sediments assentats al cràter des de fa milions d'anys. Els canvis en les roques de la muntanya (de les més velles a les més joves) podran ajudar a saber com era el medi ambient de Mart fa milions d'anys. Per fer aquesta tasca, s'han incorporat al Curiosityalgunes de les eines científiques més sofisticades que existeixen. El descobriment de molècules orgàniques podria indicar que hi va haver possibilitat de vida a Mart fa molt temps o potser, fins i tot, actualment. Aquesta recerca de productes orgànics serà la primera que s'hi fa des del 1976, quan dues sondes Viking no hi van trobar signes de compostos orgànics.
Una altra investigació de fa un parell d'anys, però, va suggerir que la presència de productes químics com els perclorats podrien haver destruït totes les molècules orgàniques. Per a aquesta expedició, els forns pensats per a l'examen de mostres són més calents i podrien destruir els perclorats abans que destrueixin els compostos orgànics.
També s'analitzarà l'atmosfera de Mart i possiblement es confirmarà que conté metà. El metà, que és destruït per les reaccions de la llum solar i la química, dura uns quants segles, de manera que si hi ha metà a l'atmosfera de Mart, alguna cosa l'està produint, potser microbis.
La missió principal està programada per a dos anys. A diferència dels vehicles anteriors, el Curiosity s'alimenta de plutoni, que genera electricitat amb la calor de la desintegració radioactiva. És el mateix tipus de font d'alimentació que tenen les dues naus Voyager, que han estat viatjant pel sistema solar durant gairebé 35 anys. Si el Curiosityaterra amb èxit a Mart, podria operar durant dècades.
