Daniel Cohn-Bendit: "Una Catalunya independent no sortiria de la crisi abans"

Revolucionari. La seva és una transformació ideològica des de l'anticapitalisme fins a l'europeisme convençut, del Dani el Roig que va liderar el Maig del 68 a l'eurodiputat ecologista que creu que la resposta a la crisi és una Europa federal

Encara ara no costa gens d'imaginar com aquest home va mobilitzar tota una societat el Maig del 68 contra el poder establert. Gesticula, crida, no para quiet i desprèn una energia que encomana, gairebé convenç a la primera. Aquest revolucionari ara eurodiputat no vol nous estats a Europa, tot el contrari, en voldria només un, un estat federal europeu.

Quina lliçó en vau treure de la revolta estudiantil del Maig del 68?

No em preocupa gaire què en vaig treure, d'allò. Ha passat molt de temps, tot ha canviat molt. Ara estem confrontats a una triple crisi -financera, econòmica i ecològica- que no existia el 68. No és comparable. L'única cosa que em queda és el voluntarisme polític.

¿Veu alguna relació entre el Maig del 68 i els indignats ?

Els indignats han fet aflorar encertadament la qüestió de la justícia social, han denunciat un sistema capitalista injust. Però la resposta és molt complicada, no es pot dir simplement: "Mori el capitalisme!" o "Morin els bancs!" I després, què?

Hi ha un risc d'esclat social, aquí?

Sí, la injustícia social, les desigualtats, poden fer explotar la societat. Això pot passar a Espanya, Itàlia i Grècia, però potser també a França i a altres països. A Europa l'economia alemanya és eficaç però injusta i l'economia espanyola i la francesa són ineficaces i injustes.

Però l'alemany sembla el paradigma a seguir per tothom...

El model alemany és eficaç, però es construeix sobre una part de la societat que viu en la precarietat. No és un model de més justícia social, és de més eficàcia. ¿I com compaginar eficàcia i justícia social? That's the question!

Quin és el problema d'Europa?

Que el seu funcionament només a base de negociar entre els estats membres ha arribat al seu límit, així no es pot respondre a les crisis. Jo estic a favor d'una Europa postnacional, d'una federació europea.

Però caldrà convèncer els ciutadans. Penseu que ho volen?

De moment no, però ningú els hi proposa!

Quins avantatges té una Europa federal?

Només sortirem de la crisi per Europa. Un rellançament econòmic a Espanya, Grècia i Itàlia vindrà per Europa. És cert que Europa no ho farà en un obrir i tancar d'ulls, però, malgrat tot, la recuperació passa per aquí.

La cancellera Merkel és aquí la bèstia negra d'Europa… És just?

Merkel té raó quan diu: "Atenció! Si teniu una crisi a Espanya per la bombolla immobiliària, no és culpa meva, és culpa vostra". És molt fàcil dir que si no hi hagués Merkel tot aniria bé. Els alemanys han pagat la reunificació i ara els diem que paguin la crisi europea. És lògic que hi hagi reticències, ningú vol posar diners en un pou sense fons.

¿O sigui que la recepta és l'austeritat més que el creixement?

Jo defenso el rigor i el creixement, contra l'austeritat. El creixement només vindrà d'Europa. Cal un pressupost europeu amb recursos propis. Augmentant les dotacions del Banc Europeu d'Inversions en 20.000 milions d'euros durant cinc anys tindríem 1 bilió. Amb això es rellançaria l'economia europea i tothom se n'aprofitaria. Però també cal un rigor, que no vol dir austeritat. Això de viure de la construcció, de fer aeroports inútils... Cal posar en qüestió el model econòmic i això és el que és difícil, és un camí dur.

Què en penseu de la reivindicació de la independència de Catalunya?

D'aquí 30 anys, cap estat europeu no estarà representat al G-8. O reforcem Europa i la nostra sobirania ja no és dels estats sinó europea, o seran els mercats els únics que tindran sobirania sobre nosaltres, també sobre Catalunya. Val més no somiar. Entenc que hi ha un problema important de redefinició del federalisme a Espanya, de transferències fiscals... Però una Catalunya independent no sortiria abans de la crisi. Això no ho crec pas. ¿De debò teniu interès a perdre el partit Madrid-Barça? Vosaltres mateixos!

Europa hauria d'escoltar?

Aquest és un problema d'Espanya, no d'Europa. És evident que si hi ha una Catalunya independent, demanarà l'entrada a la UE. Però aleshores caldria pensar en una reforma d'Europa. Si tinguéssim 50 estats europeus... No es pot funcionar així! Les cimeres europees serien només cotxes que arriben, gent que diu bon dia i adéu siau i s'ha acabat. Caldria una reforma de les institucions, de la democràcia europea, que hi hagués dues cambres, una que representés els estats i una que representés l'interès comú. És molt difícil, no dic que sigui impossible... però Europa no pot resoldre els problemes de la negociació entre Catalunya, el País Basc i la resta d'Espanya.

Es diu que pel tema fiscal, Catalunya és a Espanya el que Alemanya és a Europa...

Això no puc jutjar si és veritat. Ho és? Pregunto: ¿quan es van fer els Jocs Olímpics a Barcelona, Espanya va pagar alguna cosa? No ho sé. Cal tenir en compte aquest sentiment de frustració dels catalans, això és evident. Però jo no sóc el que us ha de dir què s'ha de fer!