Societat 05/09/2016

Desirée Bela-Lobedde: “Els cabells afro són més que una moda, són la meva identitat”

Bloguera, assessora d’imatge Cerimònia El diumenge és el dia de fer-se el cap a casa de la Desirée. La tranquil·litat de la jornada és ideal per dedicar temps a rentar i pentinar a consciència les seves dues filles, de set i nou anys i, de passada, fer-les estimar els seus cabells afro

Marta Rodríguez
4 min
Bela-Lobedde és coneguda com la Negra Flor en el seu rol d’assessora i bloguera sobre la identitat de la diàspora africana.

No va ser fins fa quatre anys que Desirée Bela-Lobedde va deixar de martiritzar els seus cabells per deixar-los créixer a la manera natural. De pares guineans, aquesta vilanovina adopta la identitat de Negra Flor i a través del seu blog o del canal de YouTube reclama el dret de les dones africanes i l’extensa diàspora repartida per tot arreu a lluir cabellera sense complexos ni cotilles de modes pensades per a una audiència de llargs cabells llisos.

¿Tan importants són els cabells per definir identitats?

Hi ha una pressió establerta per uns cànons de bellesa en què volen fer encabir tothom: la dona, com més clara té la pell i més llisos els cabells, millor. Si no tens cap referent per contrarestar-ho, s’imposen aquests models. A Espanya la situació és diferent i no hi ha expressions pejoratives o negatives amb els cabells afro, però a l’Amèrica Llatina sí que hi ha països en què es viu com una desgràcia i per aconseguir una feina et fan allisar els cabells.

Per aquestes latituds troba pocs referents.

En la meva infància i adolescència hi havia moltes sèries de negres però totes les dones duien els cabells llisos o perruques. A les perruqueries afro o llatines, les revistes exhibeixen només models amb cabells llisos i llargs i, en no tenir cap referent que quadri amb tu, et fas el que hi ha per sentir-te que vas a la moda o més acceptada. Hi ha gent que creu que els cabells afro només els pots allisar. Si, a més, les teves ties, la teva mare i les teves cosines també se’ls allisen, creus que allò és el que toca i t’ho fas. Punt.

Com era la nena Desirée?

Jo era l’única nena negra de la meva escola, on em sentia molt segura. A l’institut vaig començar a sentir que se’m percebia com a diferent. I és quan em començo a qüestionar i pensar la meva identitat.

Com duia els cabells?

A mi la meva mare no em va allisar els cabells fins als 15 anys i he sigut una esclava i una víctima de l’apartheid estètic a què estem sotmeses totes les dones que no encaixem en el prototip majoritari fins als 33.

Què la fa canviar?

Quan va néixer la meva segona filla em va semblar molt il·lògic tractar els seus cabells de manera natural i fomentar que li agradessin mentre jo els duia llisos. Havia de ser coherent amb el que li deia a la meva filla sobre que els seus cabells són macos.

¿Deixar d’allisar-se els cabells és només per identitat?

No només. Allisar-se els cabells és un procediment molt agressiu per a la salut perquè s’utilitzen productes químics que et deixen els cabells fets un nyap i et cremen el cuir cabellut. Hi ha estudis als Estats Units que relacionen una incidència més alta de tumors uterins en afroamericanes per culpa de la composició dels productes, que contenen disruptors hormonals. A Colòmbia un cirurgià plàstic em deia que fer servir aquest tipus de productes és suïcidar-se lentament. De la mateixa manera que sabem que fumar és dolent però qui vol fuma..., allisar-se els cabells és dolent però, si tens tota la informació, fes i decideix.

Ara l’afro està de moda, no?

Dur els cabells afro és molt més que una moda, és reivindicar la meva identitat. He decidit no alterar-los ni modificar-los químicament. És com reivindicar la naturalitat de la persona i acceptar-te com ets. Sí que és cert que des de fa uns anys es veuen molt més i moltes noies es comencen a replantejar deixar-se els cabells al natural.

Al seu blog, La Negra Flor, què és el que li pregunten?

Contacten amb mi noies que s’estan plantejant la transició dels cabells perquè estan fartes d’estar esclavitzades, de la despesa i de maltractar-se els cabells. També hi ha mares blanques i negres amb nens amb cabells afro que no saben com tractar els cabells i volen assessorament.

I si una blanca li diu que els vol?

Li dic que no ho faci. Però no perquè consideri que en fa una apropiació cultural sinó perquè crec que ens hem d’estimar tal com som i hem d’explotar els recursos que tenim. I si vols canviar pots provar alternatives sense necessitat de maltractar-te ni de fer servir productes agressius.

Com són els cabells afro?

Són molt versàtils, durs i secs, i això et permet fer-te molts pentinats. He après a estimar-los com són i ni tan sols vull tenir els rínxols definits.

¿Al seu voltant n’hi ha que la imiten?

Sí, moltes dones deixen d’allisar-se els cabells. Fa poc una amiga de la meva edat i que fa un any va fer el pas em deia que està enfadada amb ella mateixa per no haver-ho fet abans. Jo li dic que les nostres mares tampoc no sabien com cuidar-nos els cabells ni teníem referents. Però nosaltres som una generació que pot donar a les nostres filles una altra visió.

¿Amb les Obama amb els cabells llisos ha perdut grans aliades?

És evident que si la dona o les filles portessin els cabells afro haurien enviat un missatge molt potent.

¿La seva generació s’ha salvat dels productes per aclarir la pell?

Sí, crec que ja es van retirar i tot. La meva mare feia servir un sabó que li aclaria la pell i tenia la cara molt més clara que el coll i les mans.

stats